Diftèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diftèria
Classificació i recursos externs

Un dels símptomes de la diftèria és l'inflament del coll.
CIM-10 A30
CIM-9 032
DiseasesDB 3122
MedlinePlus 001608
eMedicine emerg/138 med/459 oph/674 ped/596
MeSH D004165

La diftèria (del grec:διφθέρα, membrana) és una malaltia infecciosa epidèmica caracteritzada per l'aparició de falses membranes en les vies respiratòries i digestives. L'agent causant és l'exotoxina proteica produïda per C. diphtheriae (bacil de Klebs-Löffler).

Es transmet per contacte directe de les secrecions de nas, gola, pell i ull de les persones infectades. La vacuna contra la diftèria normalment s'administra combinada amb la del tètanus i la tos ferina.

Les conseqüències de la malaltia poden portar a la mort i altres complicacions (va ser la causa de la ceguesa del músic Joaquín Rodrigo)

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una infecció aguda bacteriana causada pel C. Diphteriae que afecta exclusivament els humans. Clínicament es pot manifestar amb afectació de les amígdales, la faringe, la laringe, la mucosa del nas i d'altres membranes mucoses o de la pell. En aquestes localitzacions, aquest bacteri forma plaques de membranes de color grisenc rodejades per una zona inflamada circumdant de color vermell apagat. En la mesura que aquest bacteri creix, va alliberant unes toxines que són transportades pel sistema circulatori i provoquen lesions principalment al cor, els ronyons i el sistema nerviós.[1]

Aquesta malaltia és més freqüent entre el primer i el tercer any de vida. La localització laríngia és una manifestació molt greu, ja que les membranes formades en aquest lloc poden provocar l'ofec de l'infant.[1]

Transmissió[modifica | modifica el codi]

Principalment per contacte directe amb una persona malalta o una portadora sana del bacteri.[1]

Complicacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha formes greus que poden produir la mort de la persona afectada, com l'angina diftèrica maligna, la laringitis diftèrica, la insuficiència cardiocirculatòria, la miocarditis i la paràlisi postdiftèrica. Aquesta malaltia té un pronòstic reservat fins als cinquanta dies d'haver-se iniciat. La persona malalta pot morir en els primers dies per una asfíxia causada per la laringitis o bé per una insuficiència cardiocirculatòria precoç. Durant la segona setmana, per una miocarditis i més tardanament per les paràlisis postdiftèriques.[1]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l'administració de sis dosis. Les tres primeres són als dos, quatre i sis mesos d'edat. La vacuna és l'hexavalent perquè es combina amb els antígens del tètanus (T), la diftèria (D), la tos ferina (Pa), la poliomielitis (polio), Haemophilus influenzae (Hib) i l'hepatitis B (VHB). Als divuit mesos es vacuna un altre tipus de presentació que combina cinc antígens i és la vacuna pentavalent (DTPa-polio-Hib). Entre els quatre i els sis anys se n'administra una dosi de record amb una vacuna que combina tres antígens i entre els catorze i els setze anys s'administra una antitetànica amb antidiftèrica d'adults (Td).[1]

Immunitat[modifica | modifica el codi]

La vacuna confereix immunitat limitada, per la qual cosa se n'han d'administrar dosis de record. La població de Catalunya està ben vacunada, fet que es tradueix en l'absència de la malaltia des de 1983. Actualment no n'hi ha casos; malgrat aquest fet, la vacunació s'ha de mantenir activa, ja que abandonar-la suposaria la incorporació a la població de nadons susceptibles de patir i transmetre la malaltia.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diftèria