Diftong

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues).

Els diftongs es poden classificar segons les vocals que els formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element té un punt d'articulació més tancat que el primer) o oberts; i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat vocàlica.

Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilació pel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original.

El diftong en català[modifica | modifica el codi]

En català hi ha dos tipus de diftongs:

  • Creixents: formats per,
    • Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.
    • Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal.
  • Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou i uu.

També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)

Diftongs del català
[aj] aigua [aw] taula
[əj] mainada [əw] caurem
[ɛj] remei [ɛw] peu
[ej] rei [ew] teu
[iw] niu
[ɔj] noi [ɔw] nou
[ow] pou
[uj] avui [uw] duu
[ja] iaia [wa] quatre
[jɛ] veiem
[we] següent
[jə] feia [wə] aigua
[wi] pingüí
[jɔ] iode [wɔ] quota
[ju] iogurt

Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals d'accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així (exemple: pa-ís; pa-ï-sos).

La W en els diftongs[modifica | modifica el codi]

Alguns mots importats al català incorporen la w. De vegades aquests mots conserven la pronúncia original i, per tant, la w fa un so semivocàlic i en trobar-se en contacte amb una altra vocal crea un diftong. Exemple: new·ton o max·well.

Diftongs en les variants del català[modifica | modifica el codi]

En alguns parlars del camp de Tarragona (Valls, Montblanc, etc.) la combinació de lletres in genera la mateixa pronúncia que el digraf ny, per tant, en desaparèixer una vocal també desapareix el diftong que formava la i. Exemple: cui·na és pronunciada com cu·nya i fei·na com fe·nya.

Vegeu També[modifica | modifica el codi]