Didalera
Digitalis minor  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Digitalideae |
| Gènere | Digitalis |
| Espècie | Digitalis minor L., 1771 |
La digital, didals, didalis, didalera o herba de Santa Maria (Digitalis dubia o Digitalis minor L.) és una planta perenne ornamental, endèmica[1] de Mallorca, Menorca i Cabrera, que de maig a juny llueix flors rosades que pengen.
Morfologia[modifica]
Té tiges de 20 cm a 50 cm de llarg, simples o poc ramificades. Les seves fulles són oblongolanceolades, finament fistonades, i amb les venes secundàries ascendents prominents; les radicals, en roseta i atenuades en pecíol es troben quasi seques a la floració. Les llavors són llises i alveolades. Les flors estan disposades en raïm clar, amb els pedicels drets, no engruixits a l'àpex i quasi tan llargs com el calze. Les bràctees són lanceolatoagudes, més o menys tan llargues com els pedicels. El calze té les dents peludes i desiguals, la superior més curta que les altres i totes amb nervis paral·lels. La corol·la, que és rosada, pubèrulosa-glandulosa per fora i amb taques purpúries per dins, penja horitzontalment amb el tub ample i corbat. El lombe oblic és quasi bilabiat, amb el lòbul superior molt ample, enter o escotat. Els laterals són arrodonits, i el del mig és més ample. Té quatre estams didínams, anteres purpúries i càpsula ovoide i pubescent, amb dues cel·les que s'obren per dues valves. També s'han descrit formes de Digitalis dubia Rod. Fem amb fulles sense pèls i flors blanques.[1]
Utilitats[modifica]
La digital es cultiva en els jardins com a planta medicinal[1] i d'ornament.
Prendre tres tasses diàries d'una infusió de cinc grams de fulles de didalis per litre d'aigua regula els batecs massa accelerats del cor, rebaixa la temperatura del cos i augmenta la secreció de l'orina. S'ha d'emprar amb molt de mirament perquè és molt tòxica[1] i, com diu el seu nom, amb el dit senyala el camí de la mort.
Hàbitat[modifica]
Es troba a totes les muntanyes de la serra de Tramuntana, d'Alcúdia i d'Artà, penjada als penyals, principalment a partir de 400 metres d'altitud fins als cims més alts. Viu a penyes frescals i fissures de roques, tant a llocs ombrívols com assolellats, sovint colonitzant el substrat del peu de les parets rocoses.[1] Es troba qualque pic amb flors blanques de les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Digitalis dubia Rod. Fem. Arxivat 2009-12-31 a Wayback Machine. Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Universitat de les Illes Balears. (català)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didalera |
- Fotos Arxivat 2010-05-29 a Wayback Machine.
- Digitalis dubia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.