Edsger Dijkstra
 |
|
| Naixement | 11 de maig de 1930 Rotterdam, Països Baixos |
|---|---|
| Mort | 6 d'agost de 2002 (als 72 anys) Nuenen, Països Baixos |
| Camp | Informàtica |
| Institucions | Mathematisch Centrum Universitat de Texas a Austin |
| Treball(s) | L' Algorisme de Dijkstra Oposició a la utilització del GOTO El Sistema Operatiu THE Semàfor (Informàtica) |
| Premis importants | Premi Turing Associació per a la Maquinària Computacional |
Edsger Wybe Dijkstra (11 de maig de 1930 – 6 d'agost de 2002); Fou un informàtic holandès. Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'àrea dels llenguatges de programació, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins la seva mort el 2002.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Física teòrica a la Universitat de Leiden però molt aviat se'n va adonar que estava més interessat en informàtica.
A partir del 1952 comença a treballar al Centre Matemàtic d'Amsterdam, allà augmenta la seva curiositat per la programació, conseqüentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programació, aleshores professió no reconeguda.
El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Camí més curt" després de haver estat treballant-hi en l'ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemàtic.
A principis dels 60 va aplicar la idea de l'exclusió mútua entre el teclat i la computadora. La seva idea d'exclusió mútua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memòria des que el 1964 IBM el va fer servir per l'arquitectura del IBM 360
A principis del 70 se'n va als Estats Units d'Amèrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.
El 1972 guanyà el Premi Turing ACM.
El 1974 guanyà el AFIPS Harry Good Memorial.
A principis del 1980 anà viure a Austin (Texas).
El 1984 li van oferir una plaça a la Universitat de Texas a Austin en ciències de la Computació. Mor: 6 d'agost de 2002 a casa seva Països Baixos, després d'una llarga lluita contra el càncer.
Les veritats de Dijkstra [modifica]
El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el que Dijkstra planteja varies "veritats" per l'època.[1] Entre elles hi podem trobar:
- Fortran –"el desordre infantil"–, ja proper als 20 anys d'edat , és desesperadament inadequat per a qualsevol aplicació de computació que tinguis en ment : és massa matusser, massa rigorós i massa costós d'usar.
- PL1 –"la malaltia fatal"– pertany més al conjunt del problema que al conjunt de la solució.
- És pràcticament impossible ensenyar bona programació a estudiants que han estat exposats prèviament a la programació en BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment més enllà de qualsevol esperança de regeneració.
- El ús del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyança hauria, aleshores, ser considerada com un crim.
La simplicitat és un prerequisit per la fiabilitat. (anotació feta a mà)
Vegeu també [modifica]
- Semàfor (informàtica)
- El problema del barber dorment
- El problema del sopar dels filòsofs
- Monitor (concurrència)
Referències [modifica]
- ↑ Dijkstra, Edsger Wybe. «How do we tell truths that might hurt?». (18 de Juny de 1975). «Enllaç». (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edsger Dijkstra |
- Fotografies de Dijkstra (rus)
- Escrits de Dijkstra (EWD) (anglès)
- La Història dels Filosofs Comensals
|
|||||
