Dimitris Mitrópoulos
  |
||
|---|---|---|
 Bust de Dimitris Mitrópoulos a Atenes |
||
| Naixença: | 18 de febrer de 1896 Atenes, Grècia |
|
| Defunció: | 2 de novembre de 1960 (als 64 anys) Milà, Itàlia |
|
| Nacionalitat: |  Grècia Estats Units |
|
| Activitat principal: | Director d'orquestra | |
| Altres activitats: | Compositor, pianista | |
Dmitris Mitrópoulos (en grec: Δημήτρης Μητρόπουλος) fou un pianista, compositor i director d'orquestra grec naturalitzat estatunidenc. Va néixer a Atenes l'18 de febrer de 1896 i morí a Milà el 2 de novembre de 1960. Fou un dels més prestigiosos directors d'orquestra del segle XX.
Era fill de Iannis i Anguelikí Mitrópoulos. Musicalment precoç, estudià en els conservatoris d'Atenes, amb A. Marsick i a Brussel·les amb Paul Gilson. Completà la seva formació a Berlín entre 1921 i 1924 amb Ferruccio Busoni. Fou preparador vocal i assistent d'Erich Kleiber a la Staatsoper Unter den Linden. El 1919 va compondre l'òpera Sor Beatriu que fou portada a l'escena a Atenes.
Va dirigir l'Orquestra Municipal d'Atenes, encara que també actuà amb certa freqüència com a pianista. El 1932 es presentà a París on inicià així una brillant carrera que el convertiria en un dels més grans directors del seu temps. El 1937, va ser nomenat director fixe de la Minneapolis Orchestra, i el 1949 dirigí al costat de Leopold Stokowski l'Orquestra Filharmònica de Nova York, de la que en fou titular de 1950 a 1958.
En aquests anys es dedicà cada vegada més a l'òpera, dirigint amb freqüència en el Metropolitan de Nova York i en alguns teatres europeus. Quasi sempre preferia el repertori verdià i puccinià tardoral, i realitzà importants incursions en les obres contemporànies. En els seus últims anys, dirigí sovint també en l'Òpera de Viena (òperes de Puccini i Verdi), i cridà poderosament l'atenció per la seva Elektra en el Festival de Salzburg.
La seva homosexualitat el porta a no casar-se mai amb ningú. Morí d'un atac cardíac mentre dirigia a La Scala de Milà, poc després d'haver interpretat La forza del destino a Viena.
Discografia seleccionada[modifica]
- Hector Berlioz: Simfonia fantàstica amb la New York Philarmonic Orchestra
- Modest Mussorgski: Una nit a la muntanya pelada amb la New York Philarmonic Orchestra
- Dmitri Shostakovich: Simfonia n.º 9 i 10 amb la New York Philarmonic Orchestra
- Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera amb Milanov, Tucker, Metternich, Peters, Madeira, Moscona i la Metropolitan Opera Orchestra
- Giuseppe Verdi: La forza del destino amb Tebaldi, Del Monaco, Protti, Siepi, Capecchi, Barbieri amb l'Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino
Referències[modifica]
- La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 298, d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)
