Dinàmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos. En essència és l'estudi de les causes de la cinemàtica dels cossos. Els nom de dinàmica prové de la paraula grega dínamis que significa força. Precisament van ser els grecs els que varen iniciar el camí d'aquesta ciència.

Càlcul en la dinàmica[modifica | modifica el codi]

A través dels conceptes de desplaçament (mecànic), velocitat i acceleració és possible descriure els moviments d'un cos o objecte sense considerar com han estat produïts, disciplina que es coneix amb el nom de cinemàtica. Per altra banda, la dinàmica és la part de la mecànica que s'encarrega del estudi de l'equació de moviment dels cossos sotmesos a l'acció de les forces.

El càlcul dinàmic es basa en el plantejament de l'equació del moviment i la seva integració. Per a problemes molt senzills s'utilitza les equacions de la mecànica newtoniana directament auxiliades per les lleis de conservació.

Dinàmica de sistemes mecànics[modifica | modifica el codi]

En física hi ha dos tipus importants de sistemes físics: els finits de partícules i els camps. L'evolució en el temps dels primers poden ser descrits per un conjunt finits d'equacions diferencials ordinàries, raó per la qual es diu que tenen un nombre finit de graus de llibertat. En canvi l'evolució en el temps dels camps requereix un conjunt d'equacions complexes.

Història de la dinàmica[modifica | modifica el codi]

Aristòtil[modifica | modifica el codi]

Primer el filòsof grec Aristòtil(384-322 aC) afirmava que, per mantenir un cos en moviment rectilini uniforme sobre un pla horitzontal, cal exercir sobre els cos una força constant i que, si aquesta desapareix, el cos s'acaba aturant. En principi aquesta explicació els hi sembla correcte però amb el pas del temps es va comprovar que no ho era. Per desplaçar un cos en una superfície horitzontal, hem d'exercir-hi una força, així com deia Aristòtil.

Però aquestes idees no són aplicables a tot els mòbils.Per exemple sabem que en la caiguda lliure els cossos no es mouen amb un moviment rectilini uniforme, sinó que es tenen un moviment accelerat. La teoria tampoc és aplicable en el moviment dels astres que tenen un moviment constant i no estan sotmesos a cap força.

Galileu[modifica | modifica el codi]

Al cap de vint segles el físic i astrònom italià Galileu Galilei(1564- 1642), estudiant la caiguda dels cossos i el seu descens en plans inclinats, va superar definitivament les idees d'Aristòtil sobre les forces i el moviment.

Isaac Newton[modifica | modifica el codi]

Isaac Newton.

Unes dècades més tard, el físic i matemàtic anglès Isaac Newton(1642-1727) va escriure una obra d'una gran importància en el desenvolupament de la ciència actual; Principis matemàtics de la filosofia natural (Philosophiae Naturalis Principia Mathematica). En aquest llibre va escriure els principis del moviment, conegut com a lleis de Newton. Les lleis de Newton expliquen els moviments d'un cos que cau en horitzontal i també d'un cos que cau.

Conceptes relacionats amb la dinàmica[modifica | modifica el codi]

Moment d'Inèrcia[modifica | modifica el codi]

El moment d'inèrcia és una magnitud escalar que mesura la dificultat que oposa un sistema a variar el seu estat de rotació respecte a un eix determinat. Les seves unitats en el SI són kg·m2 El moment d'inèrcia respecte a un eix O es representa com IO i es defineix:

Per a una massa puntual:

I_O = m \cdot r^2

Per a un sistema de partícules:

I_O =\sum\limits_{i}{ m_i \cdot {r_i}^2}

Per al sòlid rígid:

I_O=\int{r^2 \ dm}

on:

  • r \ és la distància mínima (perpendicular) entre la massa i l'eix O.

Moment o parell[modifica | modifica el codi]

Parell de forces o parell, també anomenat moment de força o moment és una magnitud vectorial que, en general, és el producte vectorial entre una força i una distància. Informalment, es pot definir com una força rotatòria que produeix moment angular en comptes de quantitat de moviment lineal. La unitat SI pel parell de forces és el newton metre (N*m).

El moment d'una força respecte a un sòlid es determina respecte a un punt O (sovint un centre de rotació o el centre de massa del sòlid). Si el punt O està en la línia d'acció de la força, el moment de força és zero. Altrament el parell o moment és el producte vectorial entre el vector entre el punt O i el punt d'aplicació de la força (o en general, qualsevol punt de la línia d'acció de la força) i el propi vector força. El resultat serà un vector perpendicular al pla on s'aplica el seu efecte rotatori, el sentit del qual es determina per la regla de la mà dreta: si els dits de la mà dreta es tanquen en la direcció de gir produït pel moment, el polze apuntarà en la direcció del vector que el representa.

\vec{M} = \vec{r} \times \vec{F}

on

  • r és el vector entre el punt O i el punt d'aplicació de la força
  • F és la força que actua sobre el sòlid

Quantitat de moviment lineal[modifica | modifica el codi]

Article principal: Quantitat de moviment

Es representa la quantitat de moviment per la lletra L o per l'abreviació QDM i es defineix com:

\vec{L} = m \cdot \vec{v}

També es pot definir com:

\frac{d\vec{L}}{dt}=\sum{F}

Ja que, per la segona llei de Newton:

\frac{d\vec{L}}{dt}=\frac{d\left( m\cdot \vec{v} \right)}{dt}=m\cdot \frac{d\left( {\vec{v}} \right)}{dt}=m\cdot \vec{a}=\sum{F}

D'aquí podem obtenir que, quan la QDM d'un sistema és constant, les forces que actuen sobre el sistema seran zero (la derivada d'allò constant és sempre 0). Per tant, és una condició d'estàtica d'un sistema, equivalent a dir que el sumatori de forces d'un sistema sigui nul.

Quantitat de moviment angular[modifica | modifica el codi]

Es representa la quantitat de moviment angular d'una massa respecte a un punt O per HO i es defineix com:

\vec{H}_O = \vec{r} \times \vec{L} = \vec{r} \times m \cdot \vec{v}

on:

  • r \ és el vector posició que parteix de O fins a la posició de la massa.

Aquesta definició es fa per tal d'aconseguir una equació paral·lela a l'anterior per als moments:

\frac{d\vec{H}_O}{dt}=\sum{\vec{M}_O}


D'aquí podem obtenir que, quan la QDM d'un sistema és constant, les forces que actuen sobre el sistema seran zero (la derivada d'allò constant és sempre 0). Per tant, és una condició d'estàtica d'un sistema, equivalent a dir que el sumatori de forces d'un sistema sigui nul.

Dinàmica del sòlid rígid[modifica | modifica el codi]

Per a l'estudi de la dinàmica del sòlid rígid, conegudes les forces que actuen sobre ell, utilitzem una sèrie d'equacions. Per tal d'estudiar el sòlid rígid podem considerar-lo equivalent a un cúmul de diferencials de massa, de manera que el podem tractar similarment a un sistema de partícules.

2a llei de Newton[modifica | modifica el codi]

Per a una partícula:

\sum{\vec{F}}=m\cdot \vec{a}

Per a un sistema de partícules o sòlid rígid:

\sum{{\vec{F}}_{externes}}={m}_{total}\cdot {\vec{a}}_{CM}


Principi de l'impuls[modifica | modifica el codi]

Es defineix com a impuls la variació de la quantitat de moviment en el temps:

I=\Delta L={{L}_{2}}-{{L}_{1}}

A partir de la definició de la força com la derivada de la QDM podem obtenir:

F=\frac{d\vec{L}}{dt}\Rightarrow \int\limits_{{{t}_{1}}}^{{{t}_{2}}}{F\,dt}=\int\limits_{{{L}_{1}}}^{{{L}_{2}}}{d\vec{L}}={{L}_{2}}-{{L}_{1}}=\Delta L\Rightarrow \int\limits_{{{t}_{1}}}^{{{t}_{2}}}{F\,dt}=I

Si la força és constant en el temps surt fora de la integral i queda:

I=F\int\limits_{{{t}_{1}}}^{{{t}_{2}}}{\,dt}=F\cdot \Delta t

Aquestes expressions són útils ja que relacionen directament les forces que actuen sobre un cos i la seva velocitat. S'utilitzen especialment quan tenim una força que per les seves característiques predomina sobre les altres, especialment si és difícil de mesurar la seva magnitud. Podrem mesurar-la indirectament estudiant la variació de la QDM que produeix. Aquesta tècnica s'utilitza especialment en l'estudi de xocs, impactes i col·lisions.

Per a sistemes de partícules i sòlid rígid, obtenim la següent expressió de manera similar a com hem obtingut la segona llei de Newton:

L = m_T \cdot v_{CM}
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinàmica Modifica l'enllaç a Wikidata