Dinamita
La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867, i que va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat.
La dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat amònic i nitrat de sodi, absorbida en materials inerts com les serradures.
L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb "terra de diatomees". Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex.
[modifica] Etimologia
La paraula dinamita ve de la paraula grec δυναμις (dunamis, «potència», «moviment») i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica «inflamació», «irritació». Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar».
[modifica] Història
Fou inventada por Alfred Nobel a l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petrolers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel.
