Dinant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dinant
Bandera de Dinant Escut de Dinant
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Dinant
Dinant, el Mosa, la col·legiata Notre-Dame i la ciutadella
Dinant, el Mosa, la col·legiata Notre-Dame i la ciutadella
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
comunitat Francesa de Bèlgica
Namur
Dinant
Gentilici n/d
Predom. ling. francès
Altitud n/d msnm
Població   hab.
Coordenades 50° 31′ 0″ N, 05° 14′ 0″ E / 50.51667,5.23333Coord.: 50° 31′ 0″ N, 05° 14′ 0″ E / 50.51667,5.23333
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

11
Richard Fournaux
Codi postal 3540
Majoria política LDB
Escons
23 regidors
Estrangers n/d (2005)
Taxa d'atur 22,17% (2006)
Zona telefònica +32-(0)82
Web

Dinant és una antiga ciutat forticada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona. Avui té uns 13.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

El Mosa des del pont de Dinant

Ja des dels temps neolítics, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht elegeix una residència a Dinant i fona l'església de Sant Vicenç. El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altre part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de de Lieja. Als segle XI, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedeix diversos privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.

La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li diverses saquejos. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat. El 1675, l'exèrcit francès va ocupar la ciutat. A la fi del segle XVIII, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos al 1795. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig es va ver el 1914 quan les tropes imperials alemanys van executar 674 ciutadans dinantesos.

Gastronomia i cultura[modifica | modifica el codi]

  • El Flamiche a la versió dinantes del quiche
  • El couque de Dinant, el bescuit més dur del món

Fills predilectes de Dinant[modifica | modifica el codi]


Escut de Namur Província de Namur Bandera de la Província de Namur
Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir
Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe
Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt

Vegeu també : Bèlgica · Valònia · Ciutats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinant