Dinant
|
|||||
| Localització | |||||
| Dinant, el Mosa, la col·legiata Notre-Dame i la ciutadella | |||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia comunitat Francesa de Bèlgica Namur Dinant |
||||
| Gentilici | n/d | ||||
| Predom. ling. | francès | ||||
| Superfície | km² | ||||
| Altitud | n/d msnm | ||||
| Població | hab. | ||||
| Coordenades | 50° 31′ 0″ N, 05° 14′ 0″ E / 50.51667,5.23333Coord.: 50° 31′ 0″ N, 05° 14′ 0″ E / 50.51667,5.23333 | ||||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
11 Richard Fournaux |
||||
| Codi postal | 3540 |
||||
| Majoria política | LDB | ||||
| Escons |
23 regidors | ||||
| Estrangers | n/d (2005) | ||||
| Taxa d'atur | 22,17% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)82 | ||||
| Web | |||||
Dinant és una antiga ciutat forticada de Bèlgica, a la província de Namur, que forma part de la regió valona. Avui té uns 13.000 habitants.
Història [modifica]
Ja des dels temps neolítics, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht elegeix una residència a Dinant i fona l'església de Sant Vicenç. El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altre part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de de Lieja. Als segle XI, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedeix varis privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.
La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li diverses saquejos. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat. El 1675, l'exèrcit francès va ocupar la ciutat. A la fi del segle XVIII, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos al 1795. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig es va ver el 1914 quan les tropes imperials alemanys van executar 674 ciutadans dinantesos.
Gastronomia i cultura [modifica]
- El Flamiche a la versió dinantes del quiche
- El couque de Dinant, el bescuit més dur del món
Fills predilectes de Dinant [modifica]
- André Buzin, artista, famós per als seus dibuixos de segells
- David de Dinant, filòsof
- Albert Huybrechts, compositor especialitzat amb lieder's
- Angèle Manteau (1911-2008), editriu i fundadora de l'editorial epònim
- Joachim Patenier, (1485-1524), pintor de paisatges
- Dominique Pire, monjo dominicà i Premi Nobel de la Pau
- Adolphe Sax, inventor del Saxòfon (1814)
- Antoine Joseph Wiertz, pintor
|
|||
| Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir | |||
| Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe | |||
| Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt | |||
| Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinant |