Dinastia Han
De Viquipèdia
 |
||||||
|
Prehistòria
|
||||||
|
Zhou de l'Oest
西周 |
||||||
| Zhou de l'Est 东周 |
||||||
|
Han de l'est
东汉 |
||||||
|
Tres Regnes
三国 |
||||||
|
Jin Oest
西晋 |
16 regnes
十六国 |
|||||
|
Jin Est
东晋 |
||||||
|
辽国
|
||||||
La dinastia Han (caràcters tradicionals : 漢朝, caràcters simplificats : 汉朝, pinyin : Hàncháo) va regnar sobre la Xina de 202 aC al 220 dC. Fou precedida per la Dinastia Qin i seguida pel període dels Tres Regnes. Comptà amb 28 emperadors i va ser fundada per Liu Bang, un plebeu que es revoltà contra la dinastia Qin.
El Confucianisme esdevingué la filosofia oficial de l'estat i s'unificaren els diversos dialectes de la llengua. Va prosperar l'agricultura, amb grans obres de regadiu, i el comerç; la població va arribar als 50 milions d'habitants i la capital de Chang'an 长安, va ser la més gran metròpoli del seu temps.
Durant la dinastia Han van haver grans progressos intel·lectuals, literaris, artístics i científics. Destaca com es va perfeccionar l'ús del paper per l'escriptura. És l'època del famós historiador xinès, Sima Qian司馬遷 (145 aC -87? dC), en la seva "Shiji" 史記 o "Memòria històrica" proporciona taules genealògiques, biografies i cròniques dels temps dels sobirans llegendaris fins el temps de l'emperador Han Wudi 漢武帝(141 aC - 87 aC). És també en aquest període que Liu Bang (o Gaozu) va instaurar els exàmens imperials xinesos que es varen mantenir durant 2.000 anys.
La força militar d'aquesta dinastia va aconseguir fer segura La Ruta de la Seda i també a través d'ella entraren en contacte directe amb l'Imperi Romà; les cròniques xineses donen testimoni que l'any 166 es va rebre a Luoyang una ambaixada de Roma. La Xina durant aquesta dinastia va exercir influència sobre Vietnam, Àsia Central, Mongòlia i Corea. L'imperi es va expandir cap a l'oest fins arribar a la depressió de Tarim, a l'actual Regió Autònoma Uigur de Xinjiang. Els exèrcits xinesos també van envair i es van annexionar parts del nord del Vietnam i Corea cap al final del segle II aC, tot i que el control per part dels Han de les regions perifèriques era generalment escàs. Per assegurar la pau amb els poders locals fora de la Xina la cort Han desenvolupament un "sistema tributari" mútuament beneficiós. Als estats no xinesos se'ls permetia autonomia a canvi de l'acceptació simbòlica de la dominació Han. Els llaços tributaris es van confirmar i reforçar a través d'enllaços matrimonials entre classes altes i els intercanvis periòdics de regals i béns.
Les tensions entre les diverses faccions de la potent administració, acabaren amb el col·lapse de la dinastia Han. L'emperador s'exilià a la província de Henan mentre el poder real passa a tres caps militars: Cao Cao en la regió de la capital Han i el nord, Sun Quan en la regió meridional mentre que el territori de Sichuan passava a Liu Bei. Aquests territoris constituiran els tres regnes que succeirien el domini de la dinastia.
Durà quatre segles, i és un període considerat una edat d'or en la història xinesa.[1] Davant el prestigi d'aquest període els xinesos de l'ètnia principal s'anomenen ells mateixos com a "Han".[2]
Taula de continguts |
[edita] El canvi dinàstic dels Qin als Han
Posteriorment a la mort de Qin Shi Huang, ultim emperador de la dinastia Qin, a Shaqiu, sorgiren, arreu de la Xina un seguit de revoltes, que involucraren a camperols, presoners, sodats i descendents dels nobles dels nomenats Regnes Combatents. Chen Sheng y Wu Guang, membres d'un grup de 900 soldats assignats a la lluita contra els xiongnu, foren els líders de la primera revolta.
Les continues revoltes i enfrontaments provocaren la caiguda de la dinastia Qin el 206 aC. i l'ascens al poder de Xiang Yu, un destacat comandant militar sense coneixements polítics, el qual dividí Xina en 18 estats feudals. A conseqüència d'aquesta divisió s'inicià un nou període de quatre anys de revoltes i enfrontaments,[3] i casaqun dels divuit estats prengueren posició entre el bàndol de Xiang Yu i el de Liu Bang.[4] Finalment l'any 202 aC. les tropes partidàries de Liu Bang derrotaren les de Xiang Yu a la batalla de Gaixia (a la moderna Anhui). Com a resultat de la derrota Xiang Yu se suïcidà i Liu Bang va ser nomenat emperador.
[edita] Períodes
La dinastia Han és divideix en dos períodes: el primer d'aquests es nomenat Dinastia Han Anterior (前漢朝, qián hàn cháo) o Dinastia Han Occidental (西漢朝, xī hàn cháo) que durà fins l'any 9, tenint la seva capital a Chang'an (actual Xi'an, província de Shaanxi). Essent breument interromput el domini han per la dinastia Dynasty (9–23 d.C.) de Wang Mang, retornant aquest domini en el segon període: La Dinastia Han Posterior (後漢朝, hòu hàn cháo) o Dinastia Han Oriental (東漢朝, dōng hàn cháo ), que durà del 25 al 220, tenint la capital a Luoyang. S'empra la convenció de denominar aquests períodes com a occidental i oriental per tal d'evitar la confusió amb la dinastia Han del Període de les Cinc Dinasties i els Deu Regnes, la nomenclatura d'anterior/posterior es emprada en texts històrics, incloent el Zizhi Tongjian de Sima Guang.
[edita] Dinastia Han Occidental
El nou imperi va retenir la major part de l'estructura administrativa dels Qin, però es va distanciar una mica de l'estructura centralitzada d'aquest últim establint principats amb vassalls en algunes àrees per qüestions d'interès polític. Després que s'establís la dinastia Han, l'emperador Gao (Liu Bang) va dividir el país en diversos feus per satisfer a alguns dels seus aliats en la guerra, encara que planejava desfer-se'n un cop s'hagués consolidat el seu poder.
Després de la seva mort, els seus successors, des de l'emperador Hui a l'emperador Jing, van intentar dominar Xina combinant mètodes legalistes amb les idees filosòfiques taoistes. Durant aquesta era "pseudo-taoista", un govern estable i centralitzat sorgir mitjançant la revitalització dels sectors agrícoles i les fragmentacions dels estats feudals després d'anul·lar la revolta dels set estats.
Durant el període taoista, Xina va ser capaç de mantenir la pau amb els Xiongnu pagant tribut i portant a terme acords matrimonials de princeses xineses amb membres dels Xiongnu. Durant aquest temps, l'objectiu de la dinastia era lliurar a la societat de lleis dures, guerres i condicions creades durant la dinastia Qin, d'amenaces externes dels nòmades, i dels primers conflictes interns de la cort Han. El govern va reduir la recaptació d'impostos i adoptar una actitud de servitud per amb la tribus nòmades veïnes. Aquesta política de poca intervenció del govern en les vides civils va donar lloc a un període d'estabilitat, que es va denominar el regne de Wen i Jing (文景之治), anomenat així pels noms dels dos emperadors d'aquesta peculiar era. No obstant això, sota el lideratge de l'emperador Wu, en el període més pròsper de la dinastia Han (140 aC - 87), l'imperi va tornar a recuperar el control. En el seu punt més alt, Xina va incorporar els actuals Qinghai, Gansu i Vietnam dins dels seus límits territorials.
L'emperador Wu decidir que el taoisme ja no s'adaptava per més temps a la Xina, i va declarar oficialment un estat confuciana. No obstant això, igual que els emperadors que li van precedir, va combinar mètodes legalistes amb l'ideal confuciana. L'adopció oficial del confucianisme va comportar no només un sistema de selecció per als serveis civils, sinó també el que els candidats a la burocràcia imperial haguessin de conèixer obligatòriament els clàssics confuciana, un requisit que duraria fins l'establiment de la República de Xina en 1912. Els estudiosos confuciana van obtenir un estatus prominent dins d'aquest servei civil.
Des del 138 aC, l'emperador Wu enviar a Zhang Qian com el seu enviat feia les regions occidentals, i en el procés va ser el pioner de la ruta que va arribar a ser coneguda com la ruta de la seda que anava des de Chang'an, passant per Xinjiang i Àsia Central fins la costa est del Mar Mediterrani.
Continuant la tasca d'ambaixador i els informes de Zhang Qian, les relacions comercials entre la Xina i Àsia Central i Occidental florir, a través de moltes missions xineses enviades al llarg del primer segle AC que van iniciar el desenvolupament de la Ruta de la Seda. Xina també va manar missions a Partia, que van ser seguides de missions recíproques per part dels de Partia, al voltant del 100 aC.
[edita] Dinastia Han Oriental
Després de dos-cents anys, la dinastia Han es va veure interrompuda durant un breu període que va durar de l'any 9 al 24. La situació econòmica es va anar deteriorant en els darrers anys i Wang Manga, un membre de les famílies terratinents que havien adquirit un gran poder durant el govern Han, va prendre el poder i va fundar la dinastia Xin, que només va durar uns pocs anys fins que es va restablir de nou la dinastia Han.
Un parent distant de la reialesa Liu, Liu Xiu, va liderar la revolta contra Wang Manga amb el suport dels mercaders i els terratinents. Va aconseguir així restablir la dinastia Han a Luoyang, que gobernaría per altres dos-cents anys, i es va convertir en l'emperador Guangwu.
En el 105, ja en el que s'anomena la dinastia Han Oriental, un oficial anomenat Cai Lun, va inventar la tècnica per fer paper de gran qualitat. La invenció del paper és considerada una revolució en la comunicació i l'aprenentatge, reduint de forma dràstica el cost de l'educació.
Aquest va ser un dels períodes més pròspers de la dinastia Han, almenys durant el regnat dels primers tres emperadors, durant el qual no hi va haver revoltes importants, ni dins de la Xina ni amb els Xiongnu. El comerç florir i la ruta de la seda es va convertir en una de les vies més importants per al comerç exterior.
Però l'acumulació de poder per part dels terratinents i la pressió cada vegada més gran sobre els camperols va començar a generar noves revoltes, accentuant la crisi agrària. Les desastroses inundacions del Riu Groc al voltant de la dècada de 170 no va fer més que empitjorar aquesta situació. La pèrdua de les collites va crear períodes de fam que van alimentar les revoltes. La més important de totes aquestes revoltes va ser la dels turbants grocs en les planes del nord de la Xina, la principal zona agrària del país. Aquesta revolta va ser liderada per Zhang Jiao i els seus dos germans, que defensaven les doctrines taoistes d'igualtat de drets i igualtat en la distribució de terres, presents també en la secta dels Taiping. Tot i la mort dels tres germans, les revoltes continuaren. El poder dels emperadors es va fer cada vegada menys influent en favor dels estaments militars, que són els que governaven en efecte al país. L'últim emperador Han, Xian Di, va ser un emperador titella col·locat en el poder per un comandant de l'exèrcit, regnant fins al 220 encara que sense exercir cap control real. D'aquesta manera va concloure el període Han i la Xina va deixar d'estar unificada en un sol estat, durant gairebé quatre-cents anys, fins que va ser reunificada de nou per la dinastia Sui.
[edita] Emperadors
Emperadors de la dinastia Han-Occidental
- Gaozu (Liu Bang) (202 aC - 195 aC)
- Huidi (Liu Ying) (195 aC/ 188 aC)
- Lu Zhi (188 aC - 180 aC), emperadriu
- Wendi (Liu Heng) (180 aC - 157)
- Jingdi (Liu Qi) (157 aC - 141)
- Wudi (Liu Che) (141 aC - 87)
- Zhaodi (Liu Fuling) (87 aC - 74)
- Xuandi (Liu Xun) (74 aC - 49)
- Yuandi (Liu Shi) (49 aC - 33)
- Chengdi (Liu Ao) (33 aC - 7)
- Aidi (Liu Xin) (7 aC - 1)
- Pingdi (Liu Kan) (1 aC - 9)
Emperadors de la dinastia Xin
- Wang Mang (9-23)
- Genshi (Liu Xuan) (Usurpador) (23-25)
Emperadors de la dinastia Han-Oriental
- Guangwudi (Liu Xiu) (25-57)
- Mingdi (Liu Zhuang) (57-75)
- Zhangdi (Liu Da) (75-88)
- Hedi (Liu Zhao) (88-106)
- Shangdi (Liu Long) (106-106)
- Andi (Liu Hu) (106-125)
- Shaodi (Liu Yi) (125-125)
- Shundi (Liu Bao) (125-144)
- Chongdi (Liu Bing) (144-145)
- Zhidi (Liu Zuan) (145-146)
- Huandi (Liu Zhi) (146-168)
- Lingdi (Liu Hong) (168-189)
- Shaodi (Liu Bian) (189-189)
- Xiandi (Liu Xie) (189-220), abdica.
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Ebrey, Patricia (1999). The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 052166991X.
- Loewe, Michael. (1986). "The Former Han Dynasty," in The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220, 103–222. Edited by Denis Twitchett and Michael Loewe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521243270.
- Schaefer, Richard T. (2008). Encyclopedia of Race, Ethnicity, and Society: Volume 3. Thousand Oaks: Sage Publications Inc. ISBN 1412926947.
- Zhou, Jinghao (2003). Remaking China's Public Philosophy for the Twenty-First Century. Westport: Greenwood Publishing Group, Inc. ISBN 0275978826.
[edita] Enllaços externs
- Minnesota State University. La dinastia Han. (anglès)
- Minneapolis Institute of Arts. Art de la Dinastia Han. Amb vídeos comentats. (anglès)
- Història de la Dinastia Han (anglès)
