Dinastia Merovíngia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'extensió de l'Imperi Franc

Dinastia Merovíngia, família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seva mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.

Genealogia dels reis merovingis[modifica | modifica el codi]

Vegeu article: Genealogia dels merovingis

Cronologia dels reis merovingis[modifica | modifica el codi]

A la mort de Clodoveu l'any 511, el regne es dividia entre els seus quatre fills, que van establir els seus respectius regnes amb capital a Reims (Teodoric I), Orleans (Clodomir I), París (Khildebert I), i Soissons (Clotari I).


Clotari I, conegut com "el Vell", va aconseguir obtenir el control dels altres tres regnes gràcies a la seva longevitat i a les morts dels seus germans o dels seus successors (algunes propiciades pel mateix Clotari). Al morir, Clotari repartia un altre cop el regne entre els seus quatre fills: Caribert obtingué el regne de París, Guntram el regne d'Orleans (que passaria a ser conegut com a regne de Borgonya), Sigebert el regne de Reims (la capital del qual es va traslladar a Metz, i esdevindria el regne d'Austràsia), i Khilperic I el regne de Soissons (futur regne de Nèustria).


Els conflictes successoris i les guerres fraticides van continuar, derivant en una guerra entre els regnes rivals de Nèustria i Austràsia. L'any 613 Clotari II de Nèustria va aconseguir derrotar Bruniquilda i el seu besnét Sigebert II, reunificant auxí els regnes francs.

Tanmateix, el 623 donava el regne d'Austràsia al seu fill Dagobert I per a apaivagar les demandes d'autonomia de la noblesa austrasiana i també assegurar les fronteres. Al succeir el seu pare, Dagobert va seguir aquesta política assignant subreis a Aquitània el 629 i a Austràsia el 634.


Dagobert va incorporar a Nèustria el Regne d'Aquitània al morir el seu germanastre, i posteriorment i atenent a les reivindicacions dels nobles locals, va integrar-hi el regne de Borgonya. El seu fill Clodoveu heretaria Nèustria i Borgonya, mentre que un altre dels seus fills,Sigebert, continuaria com a rei d'Austràsia.


Khilderic II, breument, i després Teodoric III aconseguirien reunificar el regne dels francs, però el poder reial cada cop es veia més disminuït i augmentava el pes polític dels majordoms de palau. Els reis d'aquest període reberen el qualificatiu de "reis mandrosos" per la seva incapacitat en el govern. Els successius reis es van anar tornant titelles a les mans dels majordoms, arribant al punt que a la mort de Teodoric IV el majordom Carles Martell no va considerar necessari nomenar un hereu donant pas a un període de set anys d'interregne. El darrer rei, Khilderic III, seria deposat definitvament el 751 per Pipí el Breu, primer monarca carolingi.


Art Merovingi[modifica | modifica el codi]


Història de França
Adhémar de Monteil à Antioche.jpeg
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia

La dinastia Merovíngia va ser desenvolupant un art propi a l'actual França, un art preromànic que es va caracteritzar per l'ús de la pedra i el maó (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art característic d'aquest període és l'orfebreria. També van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Es conserven molt pocs vestigis i mostres d'art merovingi.

Ascendència Divina[modifica | modifica el codi]

En diversos texts s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis, al·ludint que en realitat es tractaria de la descendència d'una presumpta filla de Jesucrist i Maria Magdalena.

Aquesta teoria, basada tan sols en llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual França, va ser popularitzada en el bestseller Sang santa, Sant greal escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novel·la bestseller de Dan Brown, El codi Da Vinci. També Umberto Eco fa un ús de la mateixa en El pèndol de Foucault encara que, com s'esmenta, són només novel·les, texts de ficció.

La teoria postula que Jesús va tenir descendència amb Maria Magdalena, tenint una filla, i que aquesta va migrar des de Judea al sud de França, des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regne franc amb els Merovingis.

En aquest sentit, els historiadors indiquen que possiblement va néixer aquesta llegenda per aconseguir atribuir-li divinitat als merovingis, i d'aquesta manera aquests poguessin governar sense objeccions, ja que tindrien un dret diví que els recolzava.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Merovíngia Modifica l'enllaç a Wikidata