Dinastia XVIII d'Egipte

Dinasties de faraons a l'Antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC)

Període predinàstic

Període protodinàstic

Període arcaic

I (3100) - II (2890)

Regne Antic

III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345)

Primer període intermedi

VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)

Regne Mitjà

XI (Tot Egipte)

XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)

Segon període intermedi

XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)

Regne Nou

XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)

Tercer període intermedi

XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)

Primer període persa (525)

Baix imperi

XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)

Segon període persa (343)

Període hel·lenístic

Alexandre el Gran (332)

Dinastia Ptolemaica (323)

Província romana (30)

Conquesta àrab

Conquesta otomana

La Dinastia XVIII fou una dinastia de l'Antic Egipte, el govern de la qual marca el començament del Regne Nou.

És una dinastia de les més estudiades amb milers de llibres publicats i en canvi de les que ha deixat més incògnites. En general es pot dir que fou un període d'esplendor, en el que les construccions i el comerç es desenvolupen extraordinàriament i la riquesa que comporta la pau i la bona economia es reflexa amb les tombes i les construccions.

Tuthmosis III amb les seves campanyes a Síria es va assegurar el predomini a Canaan i Fenícia i part de Síria que va haver de compartir amb Mitanni. Després els següents faraons es limitaran a mantenir el territori, objecte de freqüents revoltes fins que amb Akhenaton els afers d'aquest territori s'abandonaren justament quant entrà en escena el gran rei hitita Subiluliuma I que per mitjà d'Amorru s'assegura el predomini a la franja central. Amb Tutankhamon el poder egipci a la zona ha entrat en decadència i Horemheb salvarà el que podrà.

També Tuthmosis va assegurar la presencia egípcia a Núbia que va esdevenir segura i permanent. En algun moment la frontera va arribar a la cinquena cascada del Nil, però això degué ser excepcional i la frontera permanent estava mes avall de la tercera cascada.

Tota la dinastia destaca per la gran quantitat de temples, capelles, altars, i edifics construits, restaurats o ampliats. Una gran part de les construccions es feren a Tebes, però en general es troben arreu del país.

El moment mes espectacular de la dinastia es quant al cap de cinc anys de començar el seu regnat el faraó Amenofis IV es canvia el nom a Akhenaton i estableix una religió oficial i única, monoteista, adoradora del déu Aton. El paper de la seva dona Nefertiti es objecte de discusions.

El poderós e influent clero d'Amon, el déu principal d'abans, que formaven un contrapoder molt important a Egipte per la seva influencia sobre el poble i sobre els funcionaris claus, havia anat escalant posicions i sota Amenofis III es va considerar que la seva influencia era excessiva i que calia contraposar un altre déu; sembla que fou la dona d'Amenofis III, la reina Tiy, qui va afavorir el culte d'Aton, però aquest déu no era ni molt mes desconegut a Egipte. Akhenaton, amb tot el poder de què disposava un faraó, va poder imposar el seu desig, però el clergat era prou poderós i tenia aliats arreu (la resta del clero es va veure igualment afectat per la prohibició); la raó essencial del fracàs d'Akhenaton fou que ni en els alts nivells (on les conversions foren en general forçades) ni al nivell del poble (que va seguir amb les seves anteriors practiques religioses testimoniades a la mateixa capital Akhetaton o Tell al-Amarna) es va acceptar la nova religió i aquesta es va evaporar quant el faraó va morir, especialment perquè probablement els fills i hereus del faraó no hi creien, o si hi creien, no ho feien els alts funcionaris que podien decidir.

Les vinculacions de la religió monoteista d'Akhenaton amb els jueus son objecte de múltiples controvèrsies i caldria un estudi separat per exposar les teories existents.

Els faraons de la dinastia XVIII, amb les seves dades aproximades de regnat (el seu nesut bity o nom de regne entre parèntesis) foren:

• Amosis (Nebpehtyre) vers 1550-1525 aC
• Amenofis I (Djeserkare) 1525- 1500 aC
• Tuthmosis I (Akheperkare) 1500-1490 aC
• Tuthmosis II (Akheperenre) 1490-1475 aC
• Hatshepsut (Maatkare) 1479 - 1458 aC
• Tuthmosis III (Menkheperre) 1475- 1425 aC
• Amenofis II (Akheperure) 1425-1400 aC
• Tuthmosis IV (Menkheperure) 1400-1380 aC
• Amenofis III (Nebmaatre) 1380-1350 aC
• Amenofis IV o Akhenaton 1350-1335 aC
• Semenkhare (Ankhkheperure) vers 1335
• Tutankhamon (Nebkheperure) 1335-1325 aC
• Ay (Kheperkheperure) 1325-1320 aC
• Horemheb (Djeserkheperure) 1320-1295 aC

Genealogia

L'arbre gemealògic de la dinastia XVIII és complex i incomplet. Els faraons porten com a senyal una corona. Les relacions dubtoses estan marcades per una línia de punts. Només apareixen els personatges principals; els noms femenins van en "itàlica".

Arbre genealògic de la Dinastia XVII d'Egipte

Sekhenenre Tao II

Iahhotep

Kamose

Abans d'aquestos punts : Dinastia XVII d'Egipte

Ahmes-Satkamose

Ahmosis I

Ahmes-Néfertary

Ahmose-Sipair

Ahmose-Ankh

Amenhotep I

Ahmose-Meritamon

Seniseneb

Mutnofret I

Tuthmosis I

Ahmes

Huy

Iset

Tuthmosis II

Hatshepsut

Merytre-Hatshepsut

Tuthmosis III

Neferure

Merytamon

Amenhotep II

Tiaa

Mutemuia

Tuthmosis IV

Yuya

Tuya

Amenhotep III

Tiyi

Aanen

Satamon

Henuttaneb

Nebetah

Tiyi II

Ay

Tuthmosis

Iset

Baketaton

"Jove Senyora" (KV35YL)

Akhenaton o Amenhotep IV

Nefertiti

Mutnedjemet

Horemheb

Tutankhamon

Mekhetaton

Neferneferouaton Tasherit

Neferneferure

Setepenre

Smenkhkare

Merytaton Ankhkheperure

Ankhesenpaaton

Tutankhamon

Merytaton Tasherit

Ankhesenpaaton Tasherit