Dinastia XV d'Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tutanchamun Maske.jpg
Dinasties de faraons
a l'Antic Egipte

(Entre parèntesi any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

La Dinastia XV comença vers el 1650 aC i s'acaba cent anys després.

Fou establerta segurament per una nova onada d'asiàtics semites (cananeus del sud i beduïns) que es van establir a l'est del delta on ja governava la dinastia XIV, formada per hikses que portaven uns dos segles vivint a Egipte. El nou poder va establir la capital a Avaris (la dinastia XIV tenia la capital a Xois). Avaris era l'egípcia Hatuaret i es trobava a la part nord-oriental del delta. Aquest hikses eren més agressius, i van liquidar la dinastia XIV i també a la Dinastia XIII que tenia seu a Memfis i/o Itjtawi.

Dugueren nous deus (que no van imposar als egipcis) i van adorar a Seth, que identificaven com el seu deu de les tempestes. La llengua administrativa va romandre l'egipci. En realitat van adoptar la cultura egípcia i les seves lleis i van continuar el comerç amb Babilònia i Creta. Les tombes dels seu reis no s'han trobat; els seus noms personals eren hikses però els seus nom de regne eren egipcis; els reis es titulaven faraons i desplegaven tot el protocol i tradicions dels faraons. La seva època fou de pau i prosperitat.

Els hikses aportaren noves armes: la introducció del cavall (desconegut pels egipcis) i del carro de combat. Van dominar fins a Hermòpolis i el sud va quedar en mans de dinasties egípcies (XVI i XVII i la dinastia d'Abidos). La dinastia XVI, que governava al sud, havia estat vassalla dels hikses, però la dinastia XVII amb seu a Tebes lentament va acumular recursos i forces per expulsar els hikses i iniciar la reunificació del país.[1]

La dinastia XV fou purament hikse i per això s'anomena dels Grans Hikses (enfront de la XIV que per contraposició seria la dels Petits Hikses). El Papir de Torí té sis línies amb fragments de figures que representen els noms dels reis i el nom del rei Khamudi, i una durada de 108 anys en total. També Manetó (a través de l'Africà) té sis noms però la durada és de 250 anys (excessiva per 6 sobirans):

A través de Flavius Josefus han arribat en diferent ordre:

  • Salitis, 19 anys
  • Bnon, 44 anys
  • Apachnan, 36 anys i 7 mesos
  • Apophis, 61 anys
  • Iannas 50 anys i 1 mes
  • Assis 49 anys i 2 mesos

Troballes:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bunson, Margaret. Encyclopedia of ancient Egypt (en anglès). Infobase Publishing, 2002, p.304. ISBN 0816045631.