Dinastia borbònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dinastia borbònica, o Casa de Borbó, és el nom comú donat a les diferents dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originari de la localitat francesa de Borbó. Els membres d'aquesta dinastia foren principalment reis de França (1589-1792, 1814-1830), del Regne de les Dues Sicílies (1735-1860) i del Ducat de Parma (1731-1860), entre altres títols que ostentaren. Tanmateix foren i encara continuen sent cases regnants la d'Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~) i la del Gran Ducat de Luxemburg (des de 1964).[1] Tanmateix l'únic monarca avui dia que té com a primer cognom el de Borbó és Joan Carles I.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La Casa de Borbó té els seus orígens en la casa ducal de Borbó, que pren el nom d'aquesta localitat francesa. Tots els descendents del primer duc de Borbó, pertanyent a la nissaga dels Capets.[1]

El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borbó, es va convertir en Rei de França el 1594. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase "París ben bé val una missa". Va ser el primer borbó que accedia al tron francès, i des d'allà els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.

El primer rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.[2]

Això no obstant, la majoria de branques o dinasties, tot i que tenen el mateix cognom i descendir d'un mateix avantpassat, realment no formen una única família, en el sentit restringit de la paraula, car sempre han tingut una personalitat pròpia i independent cadascuna d'elles (llevat de la casa ducal de Parma, que depenia en alguns aspectes de la d'Espanya). La voluntat de denominar a les diferents dinasties com una única casa era per raons i interessos polítics i estratègics, sobretot a partir de l'entronització de la família en el tron espanyol i els Pactes de Família o també arran de la caiguda de la monarquia a França.[1]

Governants de la dinastia Borbó[modifica | modifica el codi]

Principat de Lieja[modifica | modifica el codi]

Regne de Navarra[modifica | modifica el codi]

Antoni I de Navarra

Des d'ençà, el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa.

Monarquia Francesa-
Dinastia Capeta
(Branca dels Borbons)
Armoiries France et Navarre.png

Enric IV de França
Fills
   Lluís XIII
   Gastó (duc d'Orleans)
   Enriqueta Maria de França, reina
    consort d'Anglaterra
Lluís XIII de França
Fills
   Lluís XIV
   Felip IV de Valois
Lluís XIV de França
Fills
   Lluís de França (gran delfí)
Néts
   Lluís de França (duc de Borgonya)
   Felip V d'Espanya
   Carles de França (duc de Berry)
Lluís XV de França
Fills
   Lluís (delfí de França)
Lluís XVI de França
Fills
   Madame Royale
   Lluís Josep de França
   Lluís XVII de França
Lluís XVII de França
Lluís XVIII de França
Carles X de França
Fills
   Lluís Antoni de França
   (t.c.c. "Lluís XIX")
   Carles de França (duc de Berry)
Fill del Duc de Berry
   Enric de Borbó
   (t.c.c. "Enric V")

Regne de França[modifica | modifica el codi]

Branca principal

Instauració de la Primera República Francesa.

Restauració
Branca Orleans

Instauració de la Segona República Francesa.

Actualment existeix una reclamació sobre el tron de França (vegeu llista de pretendents al tron de França).

Regne d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Escut de Felip V

Entre 1700 i 1705, Felip d'Anjou fou de forma efectiva sobirà dels regnes de la Corona d'Aragó, a més de la Corona de Castella. Arran de la Guerra de Successió i la victòria de Felip el 1714 es promulguen els Decrets de Nova Planta als diferents territoris de la Corona d'Aragó, que queda unificada a les lleis i institucions castellanes. Els títols propis, com els de rei d'Aragó o comte de Barcelona, quedaren alguns dels molts títols hereditaris del rei d'Espanya.

Branca principal

Ocupació napoleònica. Els Borbons mantenen el títol de rei catòlic durant l'exili a França.

Primera Restauració[modifica | modifica el codi]

Revolució de 1868. Instauració de la Dinastia Savoia i poc després de la Primera República Espanyola.

Segona Restauració[modifica | modifica el codi]

Segona República Espanyola i posteriorment la Dictadura Franquista

Tercera Restauració[modifica | modifica el codi]

Regne de les Dues Sicílies[modifica | modifica el codi]

Escut del Regne de les Dues Sicílies

La seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V renuncià als regnes de Nàpols i Sícilia. Els territoris serien ocupats de nou pels espanyols el 1735.

El 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia

Regne de Sardenya[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra de Successió Espanyola, pel tractat d'Utrecht es perd el Regne de Sardenya que passarà als Habsburg austríacs.

Ducat de Borgonya[modifica | modifica el codi]

En ascendir al tron espanyol, el ducat és revertit a la Corona francesa.

Monarques consorts[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia borbònica
  1. 1,0 1,1 1,2 AA. DD. «Borbó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 agost 2013].
  2. Coll, Maria. «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.