Diner (moneda)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu diner pel que fa al mitjà d'intercanvi de mercaderies en general.
Diner de Pere el Gran
Revers

El diner va ser la moneda de menys valor de l'Imperi Carolingi,[1] que va perdurar fins a l'època moderna en els sistemes monetaris que en deriven. A Catalunya, per exemple, en van encunyar Carlemany i Lluís el Piadós.

Amb l'afebliment del poder carolingi s'inicia la moneda catalana pròpiament dita, amb l'aparició dels diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor. A partir del 1612, com que el diner valia tan poc, es va generalitzar l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714.

També se'n diu diner del denari romà o del denier francès.

Tipus de diners emesos pels reis de la Casa de Barcelona[modifica | modifica el codi]

  • Diner de plata: moneda de plata de pes aproximat un gram de plata fina.
  • Diner de billó: moneda d'un gram que contenia aproximadament 0,35 grams de plata mentre que la resta era de coure. Aquesta moneda va ser molt popular durant l'edat mitjana i en van batre els diferents comtats catalans.
  • Diner de quatern: moneda que contenia una tercera part de plata, creada en temps de Pere el Catòlic.
  • Diner de tern: sorgit al final del regnat de Pere I, aquest diner tan sols contenia una quarta part de plata.
  • Diner doblenc: emès a partir de 1222 per Jaume I amb llei de dos diners (16,6 % d'argent) i substituït el 1257 pel de tern.

Diners i altres monedes catalanes[modifica | modifica el codi]

La lliura de plata se subdividia en dos-cents quaranta diners, també de plata. El sou era una moneda d'or del mateix pes que el diner, de plata. Com que l'or i la plata van mantenir fins a l'era moderna una paritat 12:1, cada sou equivalia a dotze diners i la lliura de plata, doncs, equivalia a vint sous. Una de les monedes de més curs va ser la peça, que valia vuit sous, i una altra, la peceta, equivalent a set sous o, el que és el mateix, una setmanada de salari d'un obrer manual.

El diner andorrà[modifica | modifica el codi]

El diner ha estat també una moneda sense valor legal que el Govern d'Andorra ha anat emetent a efectes només de col·leccionisme numismàtic, amb un valor de referència de 100 pessetes espanyoles o bé 5 francs francesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Scott, Martin. Medieval Europe (en anglès), 1964, p. 40. ISBN 0-88029-115-X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diner (moneda) Modifica l'enllaç a Wikidata