Dinoteri
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
El dinoteri (Deinotherium, en llatí "bèstia terrible") éra un gènere de mamífer proboscidi extint de la família dels dinotèrids. Se n'han trobat fòssils a Àfrica, Àsia i Europa. Visqué entre el Miocè i el Pleistocè. Un dels trets característics d'aquest animal és que tenia els ullals unicament al maxil·lar inferior.
Taula de continguts |
[modifica] Fisiologia
Els Deinotherium foren els tercers mamífers terrestres més grans de tots, unicament superats pels paracerateris i el mamut del riu Songhua. Els mascles mesuraven 4–4,5 metres a la'altura de les epatlles i les femelles uns 3,5 metres a`l'altura de les espatlles. Pesaven entre 12 i 14 tones. Les seves dents corbades cap avall es creu que servien per arrencar les escorces dels arbres.
[modifica] Hàbitat i distribució
Els deinotèrids van tenir una distribució que anava des de Europa fins a Àsia i Àfrica. Vivien en les sabanes i pastures on s'alimentaven de la vegetació i els troncs dels arbres amb ajuda dels seus extranys ullals.
[modifica] Evolució i extinció
Deinotherium fou un gènere que evolucionà de prodeinotherium fa uns 20 milions d'anys, en el Miocè inferior. Els deinotèrids represantaven una línia evolutiva diferent de la dels elefants, mamuts i mastodonts. Els deinotherium van divergir molt aviat dels altres proboscidis. Els deinotherium s'extingiren a l'Àfrica on van conviure amb les primers homínids en el Pleistocè inferior fa 1,5 milions d'anys.
