Diodot I de Bactriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Diodot I de Bactriana o Diodot I Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana. Justí l'esmenta com Teodot, però el nom Diodot, tal com l'esmenten Estrabó i Pompeu Troge, està avalat per la numismàtica.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Era sàtrapa selèucida de Bactriana, Sogdiana i Margiana vers la meitat del segle III C. Diodot estava casat amb una filla d'Antíoc II i l'esposa d'aquest Laodice I, la qual javia nascut el 266 aC, Van tenir dos fills: Diodot II i una filla nascuda el 250 aC, que es va casar amb Eutiden (futur rei Eutidem I de Bactriana). Vers el 246 aC o 245 aC es va independitzar dels selèucides,[1] al final del regnat d'Antíoc II Theós que havia sostingut una guerra amb el Ptolemeus d'Egipte. Segons Justí :Diodot (Teodot per error),[2] governador de mil ciutats a Bactriana va fer defecció i es va proclamar a si mateix com a rei; tots els altres pobles d'orient van seguir el seu exemple i van fer secessió de l'imperi macedoni.).[3] Probablement fou un aliat del seu veí el sàtrapa Andragores de Pàrtia que vers el mateix temps es va proclamar independent dels selèucides.

Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'Índia) i l'oest (Ariana). En el text de Justí es diu: "els grecs que s'havien revoltat a Bactriana van augmentar el seu poder mercès a la fertilitat del territori del que van esdevenir amos, no sols Ariana, sinó també l'Índia; Apol·lodor d'Artemita diu: i van sotmetre més tribus que en el temps d'Alexandre ... Les seves ciutats principals foren Bactra o Bactres i, Darapsa però era un territori força urbanitzat i considerat dels més rics de l'orient (opulentissimum illud mille urbium Bactrianum imperium "l'extremadament pròsper imperi de les mil ciutats de Bactriana" ).[4] Estrabó diu: "Les seves ciutats foren Bactra (també anomenada Zariaspa, per la qual corre un riu que porta el mateix nom i desaigua a l'Oxus) i Darapsa, entre altres").[5]

Conflicte amb Arsaces[modifica | modifica el codi]

Moneda d'or de Diodot I

Arsaces, cap del poble nòmada dels dahans, una tribu dels Parnis, va combatre contra el sàtrapa de Pàrtia, Andràgores, que s'havia proclamat també rei, el va derrotar i es va proclamar rei al seu lloc (Estrabó l.c.) apoderant-se del nord de la Pèrsia central i tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi. El comerç per terra va continuar encara que força reduït però es va desenvolupar el comerç per mar entre Bactriana i Egipte. Quan Seleuc II Cal·línic va intentar, el 239 aC, dominar als rebels orientals, sembla que Diodot li va donar suport contra els parts (Justí XLI. 4, 9). La guerra va durar fins a la mort de Diodot I poc després (239 aC).

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Diodot I va morir el 239 aC i li va succeir el seu fill Diodot II de Bactriana que va signar la pau amb els parts (Justí l.c.) als que es va aliar en contra de Seleuc II).[6] Diodot fou més tard assassinat pel seu cunyat (marit de la seva germana) Eutidem, que va fundar la dinastia eutidèmida (Polibi XI. 34, 2).

Moneda d'or de Diodot encara en nom del rei selèucida Antíoc I Sòter, vers el 250 aC

Monedes[modifica | modifica el codi]

De Diodot I es conserven algunes monedes d'or, plata i bronze, algunes encara encunyades en nom del rei selèucida Antíoc I Sòter. Com que el poder selèucida es debilitava i estaven en guerra continua amb Ptolemeu II Filadelf d'Egipte, les províncies orientals i les ciutats gregues estaven exposades als atacs del nòmades bàrbars que els amenaçaven amb la destrucció (Polibi XI. 34, 5) per lo que la creació del regne independent hauria estat una necessitat i un avantatge pels grecs i així el seu epitet Sòter queda justificat. Diodot apareix també a unes monedes encunyades en la seva memòria pels rei indogrecs Agàtocles Diakos i Antímac I[7]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "The Greek kingdoms of Central Asia," p. 100. P. Bernard in: History of civilizations of Central Asia, Volume II. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250. Harmatta, János, ed., 1994. Paris: UNESCO Publishing. ISBN 92-3-102846-4
  2. text llatí: "Theodotus, mille urbium Bactrianarum praefectus"
  3. Justin XLI, paragraf 4
  4. Justin XLI, paragraph 1
  5. Estrabó, XI.XI.I
  6. "Poc després de la mort de Teodot (erroni per Diodot) Arsaces va fer la pau amb Diodot II i va ajustar una aliança amb aquest, que també portava el nom de Teodot; no gaire després van combatre a Seleuc que volia sotmetre als rebels, i el van derrotar; els parts van celebrar aquest dia com el que marcava el començament de la seva llibertat" Justí XLI,4, text a: forumromanum.org)
  7. Cf. AV Sallet, Die Nachfolger Alexanders d. Gr. in Baktrien und Indien; Percy Gardner, Catalogue of the Coins of the Greek and Scythian Kings of Bactria and India (Museu britànic))

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]