Diola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Poble diola al Senegal, abans de 1928

Els diola, yola o djola són una ètnia africana al Casamance, uns 310.000 a Senegal, 70.000 a Gàmbia i 27.000 a Guinea Bissau.

Economia[modifica | modifica el codi]

La Casamance es veu afavorida amb 2 a 3 vegades més pluja que el nord del Senegal. Mentre la part nord és una immens sabana amenaçada d'una constant i ràpida desertització, la Casamance gaudeix d'arbrat i terres fecundes bones per a l'agricultura. La regió produïx la majoria del menjar del país (fins i tot la meitat de l'arròs del país, cotó i blat de moro) produint tant per a l'ús nacional com per a l'exportació. Compta a més amb els principals recursos turístics de Senegal.

Societat[modifica | modifica el codi]

Els diola viuen en clans, i el clan és l'aspecte més important de les seves vides. Les persones són furiosament fidels als seus clans i els defensen orgullosament. Transmeten la seva història i creences a través de les tradicions orals, cançons i danses. Els homes i dones viuen en cases separades fetes de fang o ciment; els homes en cases de la rodones i les dones en habitatges rectangulars. El pare és el cap de la família, i les herències es passen dels pares als seus fills. Els barons més vells posseïxen la majoria del poder i influència. Tenen una esperança de vida de 45 anys, sent la meitat de la població menor de 15 anys.

Història[modifica | modifica el codi]

Els diola van començar a establir-se en el territori que actualment ocupen des de començaments del segle XVI. Alguns van fundar els seus propis pobles independents; uns altres van escollir establir en pobles preexistents on van viure sovint en àrees separades, una pràctica que encara és comuna avui. La Casamance és la regió amb major concentració. Està separada de la resta de Senegal per Gàmbia i el Riu Gàmbia. Els sentiments secessionistes de la Casamance han existit des dels temps colonials durant els quals els dioles es van resistir a la influència francesa. Tradicionalment, les persones de la Casamance han romàs apartades d'altres parts de Senegal. La separació geogràfica i política pel riu Gàmbia i la colònia britànica de Gàmbia els va ajudar a mantenir el seu propi idioma i cultura però també va ser un inconvenient per a la seva incorporació a la resta de Senegal. Les diferències són enormes en molts aspectes: idiomàtiques, culturals, religioses (mentre que en la resta del país més del 80 per cent de la població és musulmana, els dioles i altres pobles del Casamance han mantingut la seva religió tradicional o el cristianisme. Després de la independència de Senegal, en 1960, els nous governants de l'Estat, a través del seu centralisme còpia de l'estat francès va repetir les pràctiques colonials. El "colonialisme interior" produïa desigualtats soci-econòmiques excessives entre els grups ètnics i, com a resultat, les gents perjudicades consideren que la seva regió està dominada políticament, i econòmicament es consideren explotats pel colonitzador interior, això és, pel seu govern.

La major part dels seus ingressos agrícoles i turístics de la regió es dirigeix a Dakar, la capital del país. El seu sentit d'abandó pel govern en termes d'infraestructura, educació, i el desenvolupament econòmic és encara més manifest quan es comparen amb el desenvolupament de la veïna Gàmbia. Quan el President de Gàmbia Dawda Kairaba Jawara va veure amenaçat el seu govern en 1981, el President de Senegal Abdou Diouf va enviar tropes en el seu socors i com a conseqüència ambdós països van signar la creació de la "Confederació de Senegàmbia" el 12 de desembre de 1981 (entrada en vigor l'1 de febrer de 1982). Però l'acord es va dissoldre el 30 de setembre de 1989 a causa de les seves diferències polítiques (Diouf pretenia convertir-se en president de la Confederació), i pel descontentament de Gàmbia amb el que consideraven una injusta política de preus.

El fracàs de la confederació va ser negativa per a la Casamance perquè ells preferien comerciar amb Banjul (la capital de Gàmbia) més que amb Dakar (la capital de Senegal). La Casamance i Gàmbia van compartir ambdós una experiència comuna: la dominació per part de l'Estat del Senegal. A més, la proximitat geogràfica amb Banjul feia més fàcil el transport i menys car. Així, la desintegració de la confederació de Senegambia va empitjorar la situació econòmica de la Casamance. La fase actual de moviment secessionista a la Casamance va començar en 1982, quan el MFDC, dirigit pel poble diola va organitzar una marxa pacífica per a exigir la secessió de l'estat Senegalés. El govern va ofegar la protesta arrestant als líders. Des de llavors, el govern ha emprat la força com resposta a les demandes polítiques de la Casamance.

Són centenars els morts reconeguts i milers les persones que han hagut d'abandonar les seves llars fugint dels atacs armats de l'exèrcit senegalés des de 1982. La situació turbulenta actual de la regió de la Casamance pugues ser atribuïda fonamentalment als greuges polítics i econòmics que han sofert i només secundàriament com a resultat d'una hostilitat ètnica o de gelosia dels dioles cap als wòlofs (el grup ètnic dominant del país: 36%). Els diola exigeixen que es resolgui dues situacions que consideren injustes: La primera, l'abandó econòmic des de la Independència i l'explotació de les seves terres per part del govern central, donant-se el cas que en els anys 80, per a assolir una major productivitat de les riques terres de la Casamance, molts petits agricultors que mantenien una agricultura de subsistència van ser expropiats per a més endavant transferir aquestes terres a colones del nord (és a dir, wòlofs, serers, i tukulors).

I en segon lloc, l'enfrontament a causa del menyspreu del seu govern cap a les seves diferències ètniques, lingüístiques i religioses. Els dioles no parlen wòlof, l'idioma principal de la nació, o francès, l'idioma del govern del Senegal. Són menyspreats per les seves creences tradicionals o cristianes. És per això, pel que els dioles, demanen que se'ls permeti explotar els seus propis recursos econòmics acabant amb el colonialisme interior i s'acabi amb l'abandó en termes d'infraestructura i educació.

Durant els anys noranta, van continuar els atacs intensos de l'exèrcit a pesar del cessament el foc acordat en 1993. Només en 1995, el govern va ser acusats de la mort de centenars de persones. La regió s'ha calmat des de finals de 1995 quan el MFDC va demanar un nou alt el foc. Les negociacions entre el govern i els rebels van començar a principis de 1996. Els rebels estan més interessats a assolir un tractament igual i en el desenvolupament de la seva regió que en independència completa. Els agradaria que el govern de Senegal tornés a posar a la Casamance alguns dels guanys que rep dels recursos de la regió. Les negociacions actuals poden resultar en una pau duradora a la Casamance, però l'aïllament geogràfic de la regió de la resta del país i les diferències culturals de les persones de la regió pot continuar causant tensions entre la Casamance i el nord.

Religió[modifica | modifica el codi]

Aproximadament un 60% manté la religió tradicional mentr un 40 % és cristiana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diola