Dionís d'Halicarnàs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dionís d'Halicarnàs.

Dionís d'Halicarnàs o Dionisi d'Halicarnàs`(Dionysius) fou un escriptor grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC. Va morir poc després de l'any 7 aC any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va emigrar a Roma on sembla que va arribar amb certa reputació d'orador vers el 29 aC. Allà va passar dos anys dedicat a l'estudi de la llengua i literatures llatines. Va exercir com a mestre de retòrica i va recollir dades per la seva obra sobre Roma (de nom Archaeologia). Fou amic de destacats romans com Quint Eli Tuberó i el retòric Cecili i potser va rebre la ciutadania romana, doncs hi va viure 22 anys. Des del segle XIX s'ha donat per fet que va ser un avantpassat del també retòric, Eli Dionisi.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Obra principal[modifica | modifica el codi]

La seva gran obra, titulada Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), que es podria traduir per "Roma des de l'Antiguitat", era llibre que recollia la història de Rome des dels seus inicis mítics fins al començament de la Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC). Estava dividida en vint llibres o capítols, dels quals només els nou primers romanen complets, el desè i l'onzè estan gairebé sencers i de la resta només en queden alguns fragments que van ser conservats per l'emperador bizantí Constantí VII, més un epítom descobert pel cardenal i filòleg Angelo Mai dins un manuscrit trobat a Milà. Els tres primers llibres de l'historiador Apià (vers 95- vers 165), i en la Vida de Camil de Plutarc de Queronea ( c. 46 - c. 120) citen aquesta obra de Dionís.

Sembla que l'objectiu de la Rhōmaikē Archaiologia era reconciliar les cultures romana i grega, fent que els grecs veiessin amb bons ulls els seus conqueridors enaltint les bones qualitats dels romans i partint de la teoria que els romans tenien avantpassats grecs.[2][3] Segons ell la història és la filosofia explicada amb exemples reals, i aquesta era una idea que havia agafat dels filòsofs retòrics grecs. But he carefully consulted the best authorities, and his work and that of Livy are the only connected and detailed extant accounts of early Roman history.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

Dionís va ser autor d'altres obres, de retòrica o històrics, que no van tenir tant de ressò.

Els retòrics són:

  1. Τέχνη ῥητορική (Téchne rhētorikē= Art de la Retòrica), que és una col·lecció d'assaigs sobre la teoria retòrica, ens ha arribat incomplet.
  2. Περὶ συνθέσεως ὀνομάτων (Perì synthéseōs onomátōn= L'arranjament de paraules), tractat sobre la combinació de paraules segons diferents estils d'oratòria.
  3. Περὶ μιμήσεως,(Perì mimēseōs=Sobre la imitació), tracta sobre els millors models per a diferents tipus de treballs literaris i la forma com han de ser imitats; és també un treball del que només en queden fragments.
  4. Περὶ τῶν ἀρχαίων ῥητόρων ὑπομνηματισμοί (Perì tôn Attikôn rhētórōn=Comentaris als oradors àtics), que només tracta sobre Lísies, Iseu de Calcis, Isòcrates d'Atenes i una mica de Deinarc d'Atenes.
  5. Περὶ λεκτικῆς Δημοσθένους δεινότητος,(Perì lektikês Dēmosthénous deinótētos= Sobre l'admirable estil de Demòstenes)
  6. Ἑπιστολὴ πρὸς Ἀμμαῖον πρώτη, (Epistolí̱ prós Ammaíon pró̱ti̱=Cartes a Ammaion primer)
  7. Ἐπιστολὴ πρὸς Γναῖον Πομτήϊον, (Epistolí̱ prós Gnaíon Pomtí̱ïon=Carta a Gneu Pompeu)
  8. Περὶ τοῦ Θουκυδιδου χαπακτῆπος καὶ τῶν λοιπῶν τοῦ δυγγραφέως ιδιωμάτων(Perì Thoukydídou charaktêros= Sobre el caràcter de Tucídices i altres idiomes dels dyngrafeus)
  9. Περὶ τῶν τοῦ Θουκυδίδου ἰδιωμάτων, ('Perí tó̱n toú Thoukydídou idio̱máto̱n=Pel que fa a Tucídides en particular).
  10. Δείναπχος, (Deinapchos)

Els històrics són:

  1. Χρόνοι o χρονικά (Chrónoi o chroniká=El temps o la crònica)

La Dionysius imitatio[modifica | modifica el codi]

És el mètode literari proposar per Dionís en les seves obres de retòrica. Es basa en emular, adaptar, refent treballs d'altres autors, adaptant.los i enriquint-los amb millores buscant altres fonts sobre el mateix tema, altres punts de vista.[4][5]

Aquesta concepció va marcar un significatiu punt de partida, que desenvolupava el concepte de mimesis formulat per Aristòtil al segle IV aC, el qual només aplicava la idea al que tenia a veure amb la "imitació de la nature" i no amb la "imitació d'altres autors." [4] Molts oradors llatins i retòrics van adoptar aquest mètode i es van oblidar de l'autèntica mimesis proposada per Aristòtil.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Leonhard Schmitz, William Smith:" Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology" 1, Boston,1867, pàg. 1037, article :"Dionysius, Aelius"
  2. Penelope:Dionysius of Halicarnassus. "The Roman Antiquities", Loeb Classical Library edition, 1937, llibre 1, 11, University of Chicago.
  3. E. Gabba:" Dionysius and the History of Archaic Rome", Berkeley 1991
  4. 4,0 4,1 4,2 K.K. Ruthven, pàg. 103,104
  5. Jeroen Jansen:"Imitatio",2008, ISBN 978-90-8704-027-7

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dionís d'Halicarnàs Modifica l'enllaç a Wikidata
  • W. Rhys Roberts: "Three Literary Letters" (1901)
  • W. Rhys Roberts:"De compositione verborum" (1910)
  • K.K. Ruthven:"Critical assumptions",1979
  • M. Egger:" Denys d'Halicarnasse" (1902).
  • O. Bocksch, "De fontibus Dion. Halicarnassensis", en Leipziger Studien, XVII. (1895).
  • J. E. Sandys:" History of Classical Scholarship", (1906).
  • Casper Constantijn de Jonge:"Between grammar and rhetoric: Dionysius of Halicarnassus on language, linguistics and literature Leiden",ed. Brill (2008).