Dionís el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dionís el Jove o Dionisi el Jove (Dionysius, Διονύσιος, vers 396 aC-vers 342 aC) fou tirà de Siracusa, fill de Dionís el Vell.

Va créixer a la cort del pare rodejat de luxe i bona educació, que el va preparar per assolir el poder.

A la mort del seu pare el 367 aC el va succeir. Es va fer una mena de ratificació popular que fou merament un formulisme, ja que el control dels seus mercenaris i el domini de la ciutadella imposava el seu poder.

Era indolent i alcohòlic i immediatament va fer un tractat de pau amb Cartago. Va mantenir el dominis paterns i va fundar dos ciutats a la Pulla. Va continuar l'aliança el pare amb Esparta, i no va lluitar en cap altra guerra que una de breu que va fer contra els lucans probablement per defensar als aliats italians més que per pròpia iniciativa.

Va cridar a la cort al historiador Fílist que encara que havia estat partidari del seu pare, cap al final del govern d'aquest l'havia desterrat. Fílist fou l'encarregat de les petites empreses militar del jove Dionís i va jugar un paper clau en l'enviament a l'exili de Dió de Siracusa. Va rebre a la seva cort a Plató i també fou visitat pels filòsofs Aristip de Cirene, Èudox de Cnidos, Espeusip (Speusippus) i altres, i va estar en relació amb Arquites de Tàrent i els filòsofs pitagòrics de la Magna Grècia.

Dió de Siracusa va desembarcar a l'illa en un moment en què Dionís era absent; es va assabentar dels fets a Caulònia i va retornar i va entrar a la ciutadella en mans dels seus partidaris. Va provar de fer algunes sortides que van fracassar, i finalment va tornar a marxar cap a Itàlia deixant en càrrec de la ciutadella al seu fill Apol·lòcrates (356 aC).

Es va dirigir a Locris on fou molt ben rebut, i on es va establir amb els seus homes a la ciutadella i es va convertir de fet en tirà de la ciutat, posició que va mantenir durant uns anys, en els que Justí diu que va tractar amb crueltat al poble de Locris.

A Siracusa Dió fou enderrocat per Cal·lip que al seu torn fou enderrocat per Hipparí (fill de Dionís el Vell i d'Aristòmaca, i per tant nebot de Dió) que va tenir el poder uns dos anys. Un altre nebot, Niseu (Nysaeus) va assolir el poder i llavors Dionís va embarcar cap a Siracusa amb una flota i es va presentar a la ciutat de la que es va apoderar (Plutarc dona la data 346 aC) però en la seva absència Locris es va revoltar i va expulsar a la guarnició que havia deixat a la ciutat i va matar de manera cruel a la seva dona i fills.

No va aconseguir consolidar-se al poder i moltes ciutats de Sicília on s'havien establert tirans no el reconegueren. El tirà Hicetes de Leontins va aprofitar el descontentament popular per atacar Siracusa i apoderar-se de la ciutat, expulsant a Dionís que es va refugiar a la ciutadella a l'illa d'Ortígia.

En aquest moment va arribar a l'illa Timoleó, que venia a combatre a Hicetes i als seus aliats cartaginesos, però va obtenir una ràpid i gran suport. Dionís va optar per rendir-se a Timoleó a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint (343 aC). Timoleó va complir la seva paraula i Dionís va marxar a Corint on va romandre la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutadà privat i va caure progressivament en un estat lamentable, però en tot cas sembla que va mantenir un rang honorable perquè fou rebut per Filip II de Macedònia.



Precedit per:
Dionís el Vell
Tirà de Siracusa
367 aC356 aC
Succeït per:
Dió de Siracusa
Precedit per:
Niseu
Tirà de Siracusa
347 aC344 aC
Succeït per:
Timoleó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dionís el Jove Modifica l'enllaç a Wikidata