Dionís l'Areopagita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Dionís l'Areopagita

Gravat d'André Thevet, 1584
bisbe, màrtir; hieromàrtir
Nom secular Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης (llatí: Dionysius Areiopageita)
Naixement Segle I
Grècia
Defunció Segle I
Atenes? (Grècia)
Enterrament Desconegut, potser la Basílica de Dionís, a l'Areòpag d'Atenes
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 3 d'octubre
Fets destacables Jutge de l'Areòpag d'Atenes; deixeble de Pau de Tars; primer bisbe d'Atenes; se li atribuïren les obres del Pseudo-Dionís; s'ha confós amb Dionís de París
Iconografia Com a bisbe, amb els Evangelis a la mà; contemplant un eclipsi de sol, amb la Crucifixió
Patronatge Atenes

Dionís l'Areopagita (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita) fou un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs. Va estudiar a Atenes i després a Heliòpolis d'Egipte, on va observar un eclipsi de sol que suposadament es va produir durant la crucifixió de Crist. Al retorn a Atenes va ser membre del consell de l'Areòpag, del qual deriva el seu renom.[1]

Vers l'any 50, quan Sant Pau va predicar a Atenes, va convertir-se al cristianisme en sentir les seves prèdiques, tal com s'explica als Fets dels Apòstols (17:34) i, d'acord amb Dionís de Corint, citat per Eusebi, esdevingué primer bisbe d'Atenes, lloc pel que hauria estat nomenat pel mateix Sant Pau. Sembla que hauria mort màrtir.

És considerat sant per les esglésies Catòlica i Ortodoxa, celebrant-se la seva festivitat el dia 3 d'octubre. Va ser triat com el sant patró d'Atenes.

Confusions amb altres Dionís[modifica | modifica el codi]

Dionís també es va identificar de forma incorrecta amb el màrtir gal Dionís de París, el primer bisbe de París. Per això, a les tradicions catòliques i ortodoxes hi ha versions de la seva llegenda que el fan anar a predicar a la Gàl·lia on finalment seria martiritzat. A banda de la identitat dels noms i que eren bisbes, la confusió també va ser difosa intencionadament des de l'Abadia de Saint-Denis, a París, per tal de fer que el seu sant, del qual tenien les restes, fos també deixeble de Pau de Tars i remuntar-lo fins als primers temps del cristianisme. En tot cas, es tracta de persones diferents.

A principis del segle VI s'atribuïren a l'Areopagita una sèrie d'escrits anònims de caràcter místic que utilitzaven el llenguatge neoplatònic per tractar continguts teològics cristians. Avui se sap que la identificació és incorrecta i es designa l'autor dels escrits, desconegut, com a Pseudo-Dionís l'Areopagita. Es suposa que alguns escrits místics cristians derivats dels seus, o d'altres, es van introduir a l'Europa carolíngia i van influir en el desenvolupament de la cristiandat occidental, on les obres del Pseudo-Dionís van tenir gran difusió mitjançant nombroses còpies manuscrites i, després, nombroses edicions impreses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.168. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 de novembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dionís l'Areopagita Modifica l'enllaç a Wikidata