Dionisio Aguado García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dionisio Aguado

Dionisio Aguado García (Madrid, 8 d'abril de 1784Madrid, 29 de desembre de 1849) fou un compositor i guitarrista espanyol.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut al carrer de "El oso" de la capital d'Espanya, fou un dels guitarristes més cèlebres del segle XIX. Inicià els seus estudis musicals amb Fra Miguel García, conegut com a Padre Basilio, i més tard amb Manuel García, el famós tenor espanyol. Influenciat per l'italià Federico Moretti, i junt amb Ferran Sor, adoptà la notació convencional per a guitarra, prescindint de la notació per tabulatura, imperant a Espanya en aquella època.

La invasió de Napoleó, i el que aquest afer comportà, no féu sinó que rellentir el seu aprenentatge. Després d'un període de retir que dedicà a l'estudi i perfeccionament de la seva tècnica, marxà a París el 1825, i va atraure l'atenció de músics rellevants de l'època (Rossini, Paganini, Vincenzo Bellini, Ferran Sor, Fossà,...) pel seu virtuosisme, i assolí un gran èxit amb els seus recitals. Amb Sor feu amistat, hi col·laborà estretament i fins i tot va conviure amb ell durant un temps. De fet aquest li dedicà un duet (Op. 41. Les Deux Amis, (Els dos amics), una part està marcada "Sor" i l'altra "Aguado"). El 1838 retornà a Madrid, on dedicà la seva vida a l'ensenyança fins que morí, tenint alumnes com el gallec Vicente Franco.[1]

Aportacions[modifica | modifica el codi]

Va ser un gran estudiós que dedicà molts anys a l'estudi de la guitarra, tant en l'aspecte musical com en l'estructural. En el primer dels aspectes destaca per ser un estudiós de la digitació. A més, mercès aquest estudi, desenvolupà el seu mètode d'ensenyança titulat Escola de Guitarra, publicat a Madrid el 1825. Aquest mètode és considerat com l'antecessor dels mètodes publicats en el segle XX. També se'l coneix per la invenció del tripedisono. De fet, Aguado és considerat un dels professors més innovadors del segle XIX. Del segon dels aspectes cal destacar que els sis forats presents en el pont de la guitarra foren ideats per ell l'any 1824.

Obres[modifica | modifica el codi]

Una aproximació de les seves obres, que hauria d'ésser completada:

  • Op.1. Douze Valses
  • Op.2. Trois Rondo Brillants
  • Op.3. Huit Petites Pièces
  • Op.4. Six Petites Pièces
  • Op.5. Quatre Andantes et Quatre Valses
  • Op.6. Nou Mètode de Guitarra
  • Op.7. Valses Fàcils
  • OP.8. Contradanses et Valses Faciles
  • Op.9. Contradanses non difficiles
  • Op.10. Exercices Faciles et très Utiles
  • Op. 11. Les Favorites – Huit Contredanses
  • Op.12. Six Menuets & Six Valses
  • Op.13. Morceaux Agréables non difficiles
  • Op.14. Dix Petites Pièces non difficles
  • Op.15. Le Menuet Affandangado
  • Op.16. Le Fandango Varié
  • ...
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 525 (ISBN 84-239-4575-8)