Diorama (àlbum de Silverchair)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:12, 8 abr 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'àlbumDiorama
Tipusàlbum Modifica el valor a Wikidata
ArtistaSilverchair Modifica el valor a Wikidata
Publicat1999 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepost-grunge Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaAtlantic Records
Eleven: A Music Company (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductorDavid Bottrill Modifica el valor a Wikidata
Formatestríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Neon Ballroom
(1999) Modifica el valor a Wikidata
Young Modern
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 0Zq85Us1Vyb4BhbjvIx9VN Discogs: 67084 Allmusic: mw0000216610 Modifica el valor a Wikidata

Diorama és el quart àlbum d'estudi de la banda australiana Silverchair. Es va publicar el 31 de març de 2002 sota el segell Eleven i és una co-producció de David Bottrill i el cantant del grup Daniel Johns. Aquest àlbum continua la direcció artística iniciada amb l'àlbum anterior sobre l'experimentació amb elements orquestrals però endinsant-se més en sons dels anys 60, trencant totalment amb els àlbums inicials de la banda.

Informació

Daniel Johns estava decidit a fer un àlbum molt més interior encara que això suposés la pèrdua de molts seguidors de la banda, sentia que començava a disminuir la seva passió per la música, i abans de fer un treball d'inferior qualitat, preferia recuperar la passió en un altre estil. Amb aquest important canvi que va proposar Johns, la banda va decidir canviar la producció per trobar una persona que entengués el nou rumb i va anar a càrrec de David Bottrill, tot i que el mateix Johns va fer de coproductor.[1] El títol de l'àlbum fa referència a "un món dins d'un món".[2]

Johns va escriure totes les cançons de l'àlbum mentre la banda es prenia un any sabàtic per descansar després de la publicació de Neon Ballroom. En aquesta ocasió va canviar el mètode de composició, ja que va utilitzar el piano en lloc de la guitarra com havia fet fins al moment. Durant el desenvolupament de les cançons, Johns va treballar amb altres compositors, entre els quals va destacar Van Dyke Parks que va col·laborar amb els arranjaments orquestrals l'addició de power ballads.[3] Moltes cançons estaven inspirades en la seva esposa Natalie Imbruglia, però va haver d'anar amb molt de compte per evitar possibles mal interpretacions.[4] També va haver de negar els rumors que deien que Johns volia que la seva dona s'unís al grup per cantar les cançons.[5] L'enregistrament es va realitzar entre l'abril i l'octubre de 2001 en la pròpia casa de Daniel Johns i als estudis 301 Studios i Mangrove Studios a Austràlia.

Silverchair va programar una gira per promocionar Diorama després de la seva publicació, però ben aviat es va posar en punt mort, ja que Johns va desenvolupar una artritis activa que li causava molts dolors a les articulacions.[6][7] Johns tenia moltes dificultats per tocar la guitarra i cantar, així que, finalment es va cancel·lar la gira i el grup només va fer actuacions puntuals. Johns va viatjar a Califòrnia per rebre tractament i realitzar fisioteràpia.

Mentre la crítica especialitzada no va valorar l'àlbum tan bé respecte als anteriors, va ser rebut amb molt entusiasme pel públic. A Austràlia va aconseguir el número 1 en la llista d'àlbums ARIA i va rebre la certificació de triple disc de platí.[8][9] Tanmateix, a occident no va tenir tant èxit com els anteriors treballs. La indústria discogràfica australiana va guardonar el grup amb cinc premis entre els quals van destacar els de millor grup i millor àlbum de rock. Tres cançons de l'àlbum van estar nominades per diferents premis i Daniel Johns va ser guardonat amb el premi de millor compositor per segona ocasió en els premis APRA.

Llista de cançons

Totes les cançons foren escrites i compostes per Daniel Johns

Núm. Títol Durada
1. «Across the Night»   5:37
2. «The Greatest View»   4:06
3. «Without You»   5:17
4. «World Upon Your Shoulders»   4:37
5. «One Way Mule»   4:15
6. «Tuna in the Brine»   5:40
7. «Too Much of Not Enough»   4:43
8. «Luv Your Life»   4:29
9. «The Lever»   4:22
10. «My Favourite Thing»   4:14
11. «After All These Years» (cançó oculta "Outro") 9:53
Durada total:
57:13

Posicions en llista

Llista (2002) Posició
Australian ARIA Albums Chart 1[8]
New Zealand Album Chart 7[8]
Àustria 13[8]
Suïssa 40[8]
França 116[8]
U.S. Billboard 200 91[10]

Personal

Personal addicional

  • Van Dyke Parks (cançons 1, 6, 8), Larry Muhoberac (cançons 2, 4, 10) – arranjaments orquestrals
  • Rob Woolf – orgue Hammond (cançons 3, 10)
  • Michele Rose – pedal steel guitar (cançó 7)
  • Yon Garfias – baix
  • Paul Mac – piano (cançons 1, 4, 6, 7, 8, 10)
  • Jim Moginie – teclats (cançons 2, 5), piano (cançó 5)

Referències

  1. Farinella, David John. «Silverchair's Diorama» (en anglès). Mix, 01-01-2003. [Consulta: 13 octubre 2008].
  2. «Silverchair - Biography» (en anglès). chairpage.com. [Consulta: 13 octubre 2008].
  3. «Coming of Age». Guitar Player, Agost 2002.(anglès)
  4. Kathy McCabe «Daniel Johns' debt to Natalie». The Daily Telegraph.(anglès)
  5. Anderson, David. «Silver lining» (en anglès). The Sun-Herald, 21-10-2002. [Consulta: 13 octubre 2008].
  6. «Dr Kerryn Phelps, Health Editor, with Steve Leibmann, Channel Nine, 'Today'» (en anglès). Australian Medical Association, 05-06-2002. [Consulta: 13 octubre 2008].
  7. Patrick Donovan «Guitarist takes life as it comes». Music Writer, 17-10-2002.(anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Silverchair - Diorama» (en anglès). australian-charts.com. [Consulta: 13 octubre 2008].
  9. «ARIA Charts - Accreditations - 2002 Albums» (en anglès). ARIA. [Consulta: 13 octubre 2008].
  10. «Diorama > Charts & Awards > Billboard Albums» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 13 octubre 2008].