Diorita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diorita
Localització de la diorita en un diagrama QAPF

La diorita és una roca ígnia composta de feldspat i un o diversos minerals del grup de la mica, de les amfibolites i del piroxè. S'usa generalment en construcció.[1]

Té una textura hipidiomòrfica inequigranular. Els minerals de mida més petita, 0,1-0,6 mil·límetres, corresponen a plagiòclasi, amb un component proporcional més gran. Mostra una gran variabilitat de mides i unes formes més equidimensionals. La resta de minerals estan compostos pels minerals ferromagnèsics acolorits (biotita i piroxens), i de vidres més grans que moltes plagiòclasis però de formes més subidiomórfiques. Les diorites presenten mides d'entre 0,4 i 0,6 mil·límetres, i es poden trobar alguns vidres bastant allargats. Les diorites són d'extrema duresa; encara és un enigma saber com van poder treballar-la els antics egipcis, i se sap que a l'antiga Grècia i a l'Egipte era emprada per treballar el granit.

El grau d'alteració en la roca és molt baix, tant en feldspats com en minerals ferromagnèsics. És d'una textura granítica.

Compostos[modifica | modifica el codi]

  • Plagiòclasi: 50% del total. No apareix cap altre mineral essencial.
  • Contingut en Andesita: 44%
  • Minerals màfiques: 25%:
  • Presència d'apatita com a inclusió en biotita.
  • Presència d'òxid de ferro molt aïllat.
  • Minerals d'alteració:
  • Clorita 5%
  • Alteració en amfíboles dels clinopiroxens.

A la diorita oligòclasi, el feldspat és l'oligòclasi, a la diorita andesita és l'andesina. D'altra banda, segons sigui el segon component, la diorita es classifica com micàcia, amfíboles o piroxè.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.169. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 de novembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diorita Modifica l'enllaç a Wikidata