Dipòsit d'Arxius de Cervera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Dipòsit d'Arxius de Cervera, també conegut pel seu acrònim DAC, és un arxiu instal·lat a l'antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació administrativa sense vigència de les institucions del Principat, així com la documentació de la dita universitat, que en gran part es trobava a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Els fons que integren el DAC procedeixen territorialment de la província de Barcelona i administrativament de diverses delegacions de l'administració estatal.

El Dipòsit d'Arxius de Cervera és únic a l'Estat Espanyol, creat en circumstàncies singulars i forçades dintre del sistema arxivístic espanyol. No és un arxiu sinó un dipòsit d'arxius, no és provincial sinó regional i és un centre ubicat a la província de Lleida però amb un fons documental provinent exclusivament de la província de Barcelona.

Taula de continguts

Història [modifica]

La normativa de l'any 1931 limitava la creació d'Arxius Històrics Provincials a les capitals de districte notarial. La ciutat de Barcelona era capital de Col·legi Notarial i en teoria li corresponia un Arxiu Provincial per custodiar els protocols notarials i la documentació de justícia. El 1969 es va ampliat el camp d'acció d'aquestes institucions amb l'Ordre de creació de l'Archivo General de l'Administración (AGA), que els va facultar per a incorporar documentació semiactiva procedent de l'Administració perifèrica de l'Estat. Així doncs els arxius històrics provincials tenen una funció intermèdia entre les delegacions de l'Estat a les províncies i la responsabilitat sobre la documentació de caràcter històric que ja custodiaven tradicionalment.

A la resta de capitals provincials catalanes es van crear arxius històrics provincials: Tarragona (1944), Lleida (1952) i Girona (1952), però en els cas de Barcelona, on ja existia un Arxiu Històric de Protocols i un Arxiu General, va comportar que durant els anys seixanta molts fons de documentació semiactiva i històrica procedents de les delegacions perifèriques de l'Estat ingressessin a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) que va actuar com a Arxiu Històric Provincial de Barcelona. La impossibilitat de mantenir el gran volum de documentació va portar a la creació del centre de Cervera.

Origen [modifica]

El Dipòsit d'Arxius de Cervera fou creat originàriament sota la denominació de Depósito Regional de Archivos responia, d'una banda, a l'interès de dotar l'edifici històric de la Universitat de Cervera d'una funció que permetés recuperar l'edifici vuitcentista, i de l'altre, respondre a la necessitat de crear un Dipòsit d'Arxius a la zona catalana i donar resposta a les necessitats d'expansió de l'ACA. L'Ordre Ministerial del 18 de febrer de 1970, del Ministerio de Educación y Ciencia va crear el Depósito Regional de Archivos, argumentava la creació del dipòsit per l'augment de la documentació administrativa en els organismes provincials de l'administració estatal, que saturava els espais disponibles d'arxiu i provocava el col·lapse amb problemes de gestió administrativa i riscos de desaparició de documents. L'ordre també regulava les funcions que tenia el dipòsit que eren les mateixes assignades als Arxius Provincials pel Decret 914/1969. Les transferències al Depósito Regional de Cervera van començar poc abans de la creació formal del centre el 1970 per les necessitats d'espai de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Del Depósito Regional de Archivos al Dipòsit d'Arxius de Cervera [modifica]

Amb la denominació de “regional” se li atorgava funcions subsidiàries respecte els Arxius Provincials de Catalunya. Cal assenyalar que Lleida, Tarragona i Girona disposaven d'aquest tipus d'arxius mentre que Barcelona no. El Depósito Regional de Archivos contenia molta documentació que hauria d'haver format el fons de l'Arxiu Provincial de Barcelona. El centre va esdevenir un magatzem de documentació de poc interès per a l'ACA. Per acabar-ho d'adobar la imprecisió tipològica i funcional del centre n'ha dificultat la classificació documental dintre el sistema arxivístic estatal, convertint-se en una raresa integrada forçosament entre els arxius estatals.

El 1995 es va traspassar la gestió administrativa a la Generalitat, convertint-se en l'actual Dipòsit d'Arxius de Cervera, un centre amb fons històrics incomplets i de gran volum de titularitat estatal al servei gairebé exclusiu de les institucions delegades de l'administració de l'Estat a Barcelona, condicionat per una ubicació geogràfica allunyada dels centres productors de la documentació, amb deficiències en infraestructures i mitjans i sense la possibilitat d'aplicar el sistema d'avaluació documental català, a causa de la titularitat estatal del fons, que ha acabat postergant el centre en la situació de col·lapse[1].

Fons [modifica]

Al llarg del temps, el Depósito Regional de Archivos de Cervera va rebre documentació procedent de diverses institucions. Molts d'aquests fons encara formen part de l'actual quadre d'organització de fons del centre, però d'altres només hi van estar dipositats de forma provisional i després van ser enviats a altres centres com l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'arxiu de la Maquinista Terrestre i Marítima; a la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya, el Govern Civil de Barcelona i a l'Arxiu Històric de Girona.

Al DAC s'hi dipositen la següent relació de fons:

  • Delegació Provincial d'Hisenda de Barcelona, 1823-1977
  • Magistratures de treball de Barcelona, 1939-1976
  • L'Institut Nacional d'Estadística.
  • Maquinista Terrestre y Marítima S.A., 1855-1900
  • Govern Civil de Barcelona
  • Gerència Territorial del Cadastre, 1972-1992
  • Servei Nacional de Productes Agraris, 1940-1984
  • Organització Sindical, 1947-1977
  • Els fons procedents de la Direcció Territorial de comerç i de la Direcció comissionada de Sanitat i Consum de Barcelona
  • El fons de la Delegació provincial d'Hisenda de Girona, 1868-1970

Referències [modifica]

  1. Cuervo i Castillo, Pilar. (2007) Despullant un mite: gènesi i gestió del Dipòsit d'Arxius de Cervera. Revista Lligall, número 27.

Bibliografia [modifica]

  • Decret de 24 de juliol de 1947 del Ministerio de Educación Nacional, capítol primer, considerava dues tipologies d'arxius: històrics i administratius.
  • Ordre de 1969 de creació de l'Archivo General de l'Administración (AGA) que facultava als Arxius Provincials a incoporar documentació semiactiva de l'Administració perifèrica de l'Estat.
  • Article cinquè del Decret 914/1969 del 8 de maig, que permetia la creació de dipòsits regionals per completar l'estructura arxivística de l'Administració Civil de l'Estat.
  • Romero Tallafigo, Manuel. Archivística y archivos: suportes, edificios y organización. Carmona S & C Ediciones; asociación de Archiveros de Andalucía, 1994 (3a ed.: 1997).

Enllaços externs [modifica]