Dipòsit de llavors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dipòsit de llavors, dins sobres, en una institució oficial

Un dipòsit de llavors o banc de llavors emmagatzema les llavors com un recurs en cas que les reserves de llavors es destrueixin. És un tipus de banc de gens. Les llavors emmagatzemades poden ser de conreus alimentaris o en cas d'espècies rares per protegir la biodiversitat. Els motius per emmagatzemar llavors poden ser diversos. En el cas de plantes alimentícies o amb altres usos útils pels humans pot ser que ja no s'utilitzin actualment. Emmagatzemar llavors protegeix d'esdeveniments catastròfics com desastres naturals, epidèmies de malalties o les guerres.

Dormància de les llavors[modifica | modifica el codi]

Les llavors ortodoxes poden estar durant dècades en un ambient fresc i sec, amb petit dany pel seu ADN; romanen viables i són fàcilment emmagatzemables en bancs de llavors. Al contrari, les llavors recalcitrants es danyen per la sequedat i les temperatures per sota de zero graus i han de ser contínuament replantades per tornar a omplir l'estoc de les seves llavors, com és el cas de les llavors de coco i cautxú..

Condicions òptimes d'emmagatzemament[modifica | modifica el codi]

Les llavors s'assequen fins a tenir menys d'un 6% d'humitat, després es refreden fins -18C o encara menys. Pel motiu que l'ADN de les llavors es degrada amb el pas del temps, cal replantar periòdicament les llavors emmagatzemades i emmagatzemar-ne les noves que es van collint.

Alternatives[modifica | modifica el codi]

La conservació in situ de plantes productores de llavors és una estratègia més econòmica i més factible en el tercer món on d'altra banda hi ha la major biodiversitat.

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Les llavors poden ser viables durant centenars i fins i tot milers d'anys. Segons la datació basada en el carboni 14 més antiga que s'ha convertit en una planta viable era una llavor de la palmera datilera de Judea, d'uns 2.000 anys, es va recuperar de les excavacions al palau d'Herodes el Gran a Israel.[1]

Recentment (febrer de 2012), els científics russos van anunciar que havien regenerat una fulla estreta de (Silene stenophylla) a partir d'una llavor de 32 mil anys d'antiguitat. La llavor va ser trobada en un cau 124 metres sota el permafrost de Sibèria juntament amb altres 800 mil llavors. El teixit de la llavor es va fer créixer en tubs d'assaig fins que pogués ser trasplantat a terra. Això exemplifica la viabilitat a llarg termini d'ADN sota condicions apropiades.[2]

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

Al món hi ha uns 1.300 bancs de llavors (2006) i això representa una petita fracció de la biodiversitat mundial. A Svalbard, des de 2008, s'ha construït un gran banc de llavors mundial, la volta amb llavors a Svalbard dins una muntanya perpètuament glaçada.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. National Geographic
  2. Frier, Sarah. «32,000-Year-Old Plant Reborn From Ancient Fruit Found in Siberian Ice». Bloomberg, 2012-02-20.
  3. Work starts on Arctic seed vault