Diplomacy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diplomacy
Capsa de l'edició especial del 50è aniversari
Capsa de l'edició especial del 50è aniversari
Jugadors: 2–7
Preparació: 5–10 minuts
Durada: 4–12 hores
Complexitat: Baixa-Mitjana
Estratègia:
Atzar: Nul
Habilitats: Tàctica, estratègia, psicologia, negociació

Diplomacy és un joc de tauler d'estratègia creat per Allan B. Calhamer el 1954 i publicat comercialment el 1959.[1] Les principals diferències amb altres jocs de guerra són les fases de negociació (els jugadors utilitzen bona part del temps formant i traint aliances amb altres jugadors i creant estratègies que els beneficien),[2] l'absència d'atzar, i els moviments simultanis dels jugadors.

A les fases de negociació o diplomàcia, els jugadors intenten formar aliances per mitjà de promeses de col·laboració, que no estan obligats a complir. Les promeses, mitges veritats, mentides i traïcions són determinants per a l'evolució del joc. La paradoxa del joc és que cap jugador pot guanyar sense l'ajuda dels altres. Cal formar aliances, refiar-se dels altres, i saber quan és el moment adequat per trair-los.[3]

El tauler se situa al mapa d'Europa abans de la Primera Guerra Mundial. Al joc hi participen set jugadors, cadascun controlant les forces d'una de les grans potències europees (Gran Bretanya, Rússia, Imperi Otomà, Àustria-Hongria, Itàlia, França), tot i que també és possible jugar amb menys jugadors.[4] Cada jugador intenta moure les seves poques unitats inicials per vèncer les dels altres i ocupar la majoria de les ciutats i regions considerades centres de suport, que al seu torn li permetran d'obtenir noves unitats.

Diplomacy va ser el primer joc comercial que es va jugar per correu; només els escacs, que estan al domini públic, havien tingut un número considerable de partides jugades per correu postal. Diplomacy va ser també el primer joc comercial que va generar un hobby actiu amb fanzines d'aficionats. S'han fet també tornejos competitius de Diplomacy cara a cara des de la dècada de 1970. S'ha jugat de manera generalitzada al Diplomacy per correu electrònic des del final de la dècada de 1980.[5]

El joc ha estat publicat als Estats Units per Games Research, Avalon Hill i Hasbro. El nom és actualment una marca registrada de la divisió Avalon Hill de Hasbro. Altres companyies han obtingut llicències per comercialitzar-lo a altres països. També es juga a Diplomacy a internet, ja sigui moderat per un humà o un programa.

En el seu catàleg, Avalon Hill publicitava Diplomacy com el joc preferit de John F. Kennedy[6] i Henry Kissinger.

Història[modifica | modifica el codi]

La idea del joc Diplomacy va sorgir de l'estudi d'Allan B. Calhamer a Harvard de la història europea del segle XIX sota Sidney B. Fay, entre altres coses, i del seu estudi de la geografia política.[2] El primer prototip del joc va ser creat el 1954, i els seus detalls es van acabar de desenvolupar a través de proves de joc fins al 1958 i amb les posteriors revisions del mapa i les regles. Després que les principals empreses del sector en rebutgessin la publicació, el 1959 Calhamer va pagar una tirada de 500 jocs de la primera versió.[1] Des d'aleshores, ha estat publicat als Estats Units per Research Games (el 1961, seguida després d'una edició de 1971 amb un reglament revisat), Avalon Hill (el 1976), per la divisió Avalon Hill d'Hasbro (el 1999) i actualment per Wizards of the Coast (el 2008). Les versions que es venen fora dels Estats Units estan editades per altres editors de jocs de tauler; entre d'altres, Parker Brothers, Waddingtons Games, Gibsons Games, Asmodée Editions, i la desapareguda Joc Internacional.[7]

Descripció general[modifica | modifica el codi]

Tauler de Diplomacy amb les províncies, els mars, les fronteres inicials, i els centres de suport.

El tauler és un mapa d'Europa i part de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord, just abans de la Primera Guerra Mundial. Hi ha set grans potències en joc: Àustria-Hongria, Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia, Rússia, i Turquia.[8]

El mapa té 76 regions, de les quals 56 són de terra i 19 de mar.[3] 42 de les regions de terra estan dividides entre les set potències (que en total contenen 22 centres de suport). Les altres 14 regions de terra (que contenen 12 centres de suport) són neutrals a l'inici del joc.[9]

Hi ha 14 regions sense accés al mar (que contenen 7 centres de suport), només són accessibles per als exèrcits però no per a les flotes. Les 19 regions de mar només són accessibles per a les flotes. La interacció entre flotes i exèrcits es fa a les regions de costa.[9]

Hi ha 34 regions de terra que contenen centres de suport, corresponents als principals centres de la indústria o el comerç (per exemple "Viena", "Roma"); 22 d'aquests són dins de les grans potències, i es coneixen com a centres de suport originals (en l'original anglès home-centers). Els altres 12 centres són en províncies neutrals a l'inici del joc. El nombre de centres de suport controlats per cada jugador determina el nombre total d'unitats (exèrcits o flotes) que un jugador pot tenir en el tauler, i quan els jugadors guanyen o perden control de diferents centres, poden construir o han de destruir unitats en conseqüència.[9]

Els jugadors comencen el joc amb 3 centres i 3 unitats, excepte Rússia que comença amb 4 centres i 4 unitats. Hi ha 5 jugadors que comencen el joc amb dos exèrcits i una flota, Gran Bretanya comença amb dues flotes i un exèrcit, i Rússia comença amb dos exèrcits i dues flotes.[9]

En un moment donat només una sola unitat pot ocupar una regió del mapa. L'ajustament del nombre d'unitats i de centres controlats es fa després de cada dues jugades (després de la jugada de tardor: en el joc, cada any té dos jugades: la de primavera i la de tardor).[9] Al començament del joc, els dotze centres neutrals són generalment capturats en els primers moviments. Després de captura de tots els centres de suport, el joc esdevé un joc de suma nul·la, amb una dinàmica on el guany d'un jugador implica la pèrdua per part d'un rival.

Comparació amb altres jocs de guerra[modifica | modifica el codi]

El Diplomacy es diferencia de la majoria dels jocs de guerra per:

  • Les fases de negociació. La interacció social i habilitats interpersonals constitueixen una part essencial del joc.
  • L'absència d'atzar. La resolució dels moviments no conté cap element d'atzar.
  • El moviment de les unitats és simultani, no basat en torns alterns. Tots els jugadors escriuen en secret els seus moviments després del període de negociació, i després tots els moviments es revelen i es posen en pràctica simultàniament.
  • Les regles per simular el combat són estratègiques, abstractes i simples. L'objectiu del joc és la simulació diplomàtica, no militar.
  • El joc està ben adaptat per a jugar per correu postal,[2] i té un nucli actiu d'aficionats.
  • El joc és encara un dels pocs jocs de taula que es juga activament a la xarxa (sigui per correu electrònic, sigui per web).

Funcionament del joc[modifica | modifica el codi]

El joc avança per fases, començant la primavera de 1901. Cada any té aquestes fases, precedides cada una d'una fase de negociació:[9]

  • Moviments de primavera
  • Retirades de primavera, de les unitats desplaçades a la fase anterior
  • Moviments de tardor
  • Retirades de tardor, de les unitats desplaçades a la fase anterior
  • Ajustament d'hivern: es creen noves unitats o se'n destrueixen segons el nombre de centres de cada jugador.

Fase de negociació[modifica | modifica el codi]

A la fase de negociació, els jugadors parlen per formar aliances o arribar a altres acords puntuals. Aquests acords es poden fer públics o mantenir-se en secret. Com que els jugadors no estan obligats a acomplir res del que acordin, la comunicació i la confiança resulten de la màxima importància per a tractar-se d'un joc d'estratègia. Els jugadors han de formar aliances amb els rivals i observar el seu comportament al llarg del joc per assegurar-se de la seva credibilitat, al mateix temps, han de convèncer els altres de la seva pròpia credibilitat, mentre alhora fan plans per trair els seus aliats quan aquests menys s'ho esperen.

Fase de moviment[modifica | modifica el codi]

Després que el període de negociació, els jugadors escrieun les seves ordres secretes per a cada unitat. Aquestes ordres es revelen i s'executen simultàniament. Les unitats es poden moure de la seva ubicació a un espai adjacent (move), reforçar la defensa d'una unitat en un espai adjacent (suport), reforçar l'atac a un espai adjacent d'una altra unitat (suport move), o no fer res. A més, les flotes poden transportar (convoy) exèrcits d'un espai de costa a una altra formant una cadena entre regions de mar adjacents. Els exèrcits només poden ocupar regions de terra, i les flotes poden ocupar o regions de mar o regions de costa. Una regió només pot ser ocupada per una sola unitat alhora.

Si més d'una unitat rep l'ordre d'ocupar la mateixa regió, només l'acabarà ocupant la unitat amb més reforços, és a dir, durant un atac, surt victoriosa una concentració més gran de forces. Si les forces són iguals, es produeix un empat i les unitats es mantenen en les seves posicions originals. Les unitats militars tenen totes la mateixa força, per això resulta imprescindible l'ajuda d'altres unitats, pròpies o alienes, per a guanyar una batalla.

L'efecte del reforç es perd si la unitat reforçant rep al seu torn un atac, excepte en el cas que el reforç es doni a un atac contra la mateixa regió des d'on s'està atacant la unitat reforçant. Aquesta regla permet a les unitats d'afectar el resultat de conflictes en regions que no estan directament adjacents.

Ajustament de centres de suport[modifica | modifica el codi]

Al final de cada any, els centres de suport acabats de guanyar o de perdre canvien de propietat, i cal ajustar el nombre d'unitats presents al tauler.

Els jugadors amb menys centres de suport que unitats en el tauler, hauran de destruir (disband) alguna o algunes de les seves unitats.

Els jugadors amb més centres de suport que unitats presents al tauler, podran crear-ne (build) de noves, però només en les regions dels seus centres originals si encara són de la seva propietat i si la regió afectada està lliure en arribar a aquesta fase.

Els jugadors que s'han quedat sense cap centre de suport queden eliminats del joc en aquesta fase.

Un jugador guanya el joc quan controla 18 o més dels 34 centres en aquesta fase.

Els jugadors també podran acordar un empat entre els sobrevivents, cosa que pot passar quan es produeixen situacions d'estancament, quan un front estàtic ben defensat per dues aliances rivals no es mou durant un nombre acordat d'anys, sense que ningú s'atreveixi a trair els seus aliats.

Variants del joc[modifica | modifica el codi]

S'han publicat comercialment diversos jocs basats en el Diplomacy original. A més, han aparegut centenars de variants del joc, creades per aficionats, amb regles semblants però canviant el mapa de les regions, els països que s'enfronten, afegint altres tipus d'unitats, o afegint altres regles especials.

Reglament per a menys de set jugadors[modifica | modifica el codi]

Les regles originals permeten partides de dos a set jugadors, tancant parts del tauler estàndard, però aquestes versions només s'utilitzen en partides informals, i no es consideren com a partides estàndard de Diplomacy en tornejos, partides per correu postals o en la majoria de les formes de joc en línia. Per exemple, si hi ha sis jugadors, tots juguen amb un país i Itàlia no s'utilitza; per cinc jugadors, no s'utilitzen ni Itàlia ni Alemanya. Les regles originals no incloïen directrius addicionals, però la versió d'Avalon Hill inclou altres suggeriments, com ara jugadors individuals que utilitzen diversos països, i algunes addicions més.

Versions oficials per a menys de set jugadors[modifica | modifica el codi]

Segons la versió oficial de les regles, en partides de menys jugadors es tenen en compte les següents variacions:

  • Sis Jugadors. Cal eliminar Itàlia. Les unitats italianes mantenen en la seva posició i es defensen, però no es recolzen entre si. Les unitats de qualsevol jugador poder recolzar la seva ordre de mantenir la posició. Si les unitats italianes es veuen obligades a retirar-se, s'eliminen del joc.
  • Cinc Jugadors. Cal eliminar Itàlia i Alemanya, i el joc prossegueix com en el cas de sis jugadors.
  • Quatre jugadors. Un jugador juga amb Anglaterra, i els altres tres juguen amb les següents parelles de països: Àustria-França, Alemanya-Turquia, i Itàlia-Rússia.
  • Tres jugadors. Un jugador controla Anglaterra-Alemanya-Àustria; el segon, Rússia-Itàlia; i el tercer, França-Turquia. O bé un jugador juga mb Anglaterra-Àustria; el segon amb França-Rússia; l'últim amb Alemanya-Turquia, i Itàlia no juga (seguint les regles per a 6 jugadors).
  • Tres jugadors (alternativa).[10] Una persona representa Rússia, mentre que els altres dos controlen Anglaterra-França-Alemanya i Àustria-Itàlia-Turquia.
  • Dos Jugadors. Aquesta versió es pot jugar com una simulació de la Primera Guerra Mundial. Un jugador controla Anglaterra-França-Rússia, mentre que l'altra representa Àustria-Alemanya-Turquia. Itàlia és neutral i no es pot entrar en territori italià. El joc comença el 1914. Abans dels ajustos de tardor de 1914, cal llançar una moneda. Itàlia s'uneix al guanyador del sorteig a la primavera de 1915. Guanya el primer jugador que controli 24 centres de suport de victòries. Aquesta versió també és recomanable perquè els jugadors nous aprenguin les regles.

En els jocs per a 2, 3 o 4 jugadors, la propietat dels centres de suport es calcula per a cada país, tot i que la mateixa persona controli més d'un país. De la mateixa manera que amb les regles normals, els ajustaments s'han de fer per cada país d'acord amb el seu control de centres de suport.

Regles d'escalada[modifica | modifica el codi]

Un altre enfocament per a resoldre el problema de menys de set jugadors és l'ús de les regles d'escalada d'Edi Birsan:

  1. Els jugadors comencen sense peces al tauler
  2. Els jugadors posen una peça al tauler en qualsevol regió d'un en un (començant pel jugador més jove)
  3. Després d'assolir el nombre màxim de peces, els jugadors comencen el joc controlant les seves regions inicials
  4. Al final de la tardor de 1901, durant la fase d'ajustaments, els jugadors escriuen els seus tres centres de suport originals per a la resta del joc.

Això es fa sense negociacions i pot donar lloc a què dos jugadors declarin la mateixa regió com a centre de suport original. No obstant això, per tal de construir-hi encara han de controlar-la i la regió han d'estar lliure. Els jugadors poden triar qualsevol centre de suport com a original, per exemple: Edimburg, Dinamarca i Roma

Es suggereix utilitzar el següent número d'unitats per jugador en funció del número de jugadors:

  • Dos - 12 unitats
  • Tres - 8 unitats
  • Quatre - 6 unitats
  • Cinc - 5 unitats
  • Sis - 4 unitats

Fase de negociacions en jocs de menys de set jugadors[modifica | modifica el codi]

Per a 5 o 6 jugadors se solen aplicar les regles normals de negociació. Per a 4 o 5 jugadors, s'aconsella aplicar la regla "Wilson", segons la qual totes les discussions han de tenir lloc en obert, de manera que tothom se n'assabenti. En partides de 2 a 4 jugadors, se suggereix d'aplicar la regla canoner (en anglès: gunboat), segons la qual no es permeten negociacions.

Variants comercials de Diplomacy[modifica | modifica el codi]

S'han publicat sis variants comercials de Diplomacy: Machiavelli, Kamakura, Colonial Diplomacy, Hundred, Ard-Rí i Classical. Imperial és un joc de tauler amb forces similituds que de vegades es descriu com una variant de Diplomacy.

Machiavelli[modifica | modifica el codi]

Machiavelli va ser publicat inicialment per Battleline Publications, que posteriorment fou adquirida per Avalon Hill. Ambientat a la Itàlia del Renaixement, el tauler està controlat per la República de Florència, la República de Venècia, el Ducat de Milà, el Regne de Nàpols, el Papat, la França de Valois, l'Àustria dels Habsburg, i els turcs otomans. El joc introdueix molts canvis en les regles, com ara diners, suborn, tres estacions per any, guarnicions i esdeveniments aleatoris com la pesta i la fam. Compta amb escenaris adaptats per un nombre de jugadors d'entre quatre a vuit.

Kamakura[modifica | modifica el codi]

Kamakura va ser publicat per West End Games a l'inici dels anys vuitanta. Està ambientat al Japó feudal.

Colonial Diplomacy[modifica | modifica el codi]

Ambientat a Àsia a finals del segle XIX, gran part del tauler està controlat per diverses potències colonials: el Regne Unit, l'Imperi Rus, l'Imperi Japonès, els Països Baixos, l'Imperi Otomà, la Xina i França. El joc presenta tres característiques especials:

  • El ferrocarril Transsiberià s'estén a través de Rússia des de Moscou a Vladivostok. Rússia (i no cap altra potència) pot utilitzar el ferrocarril per moure exèrcits en qualsevol lloc al llarg de la via fèrria. Els exèrcits russos poden moure's a través d'altres exèrcits russos, però els exèrcits estrangers poden bloquejar el pas dels exèrcits russos a través del transsiberià.
  • El Canal de Suez és l'única manera de moure's entre el Mar Roig i el Mar Mediterrani. L'ús del Canal de Suez està controlat per qui té el control d'Egipte. L'ús del Canal de Suez augmenta en importància més endavant en el joc, quan l'expansió es fa alhora més important i més difícil.
  • El control de Hong Kong compta com un centre de suport per a qualsevol país, excepte per a la Xina.

Es va utilitzar aquest mapa com a base del mapa d'expansió d'Imperial Àsia.[11]

Hundred[modifica | modifica el codi]

Hundred és un mapa d'Andy D. Schwarz basat en la Guerra dels Cent Anys. Fou creat el 1996 i publicat per Stupendous Games el 2000.[12][13]

Ard-Rí[modifica | modifica el codi]

Ard-Rí és un mapa de Stuart John Bernard basat en l'Irlanda pre-cristiana (encara que inclou anacrònicament vikings), creat el 1998 i publicat per Stupendous Games el 2000.[14][13]

Classical[modifica | modifica el codi]

Classical és un mapa d'Andy D. Schwarz i Vincent Mous basat en el món antic després de la mort d'Alexandre el Gran, creat el 1998 i publicat per Stupendous Games el 2000.[15][13]

Variants no comercials de Diplomacy[modifica | modifica el codi]

Existeix una àmplia gamma d'altres variants del Diplomacy que no s'han publicat comercialment.[3] Algunes variants canvien l'ambientació (situant el joc, per exemple, en el món antic o el Renaixement), utilitzant mapes i regles noves, mentre que d'altres simplement varien el joc original, com la variant de la flota de Roma, que substitueix l'exèrcit inicial de Roma per una flota. Un dels variants no comercials més rellevant és la Youngstown, una extensió del mapa normal que inclou Àsia i les colònies asiàtiques. Per exemple, a més dels centres per a la llar habituals, França comença amb una flota a Saigon (a la Cotxinxina),[3] i s'hi afegeixen tres noves potències (Índia, Xina i Japó), mentre que les potències sense colònies històriques a Àsia rebent més centres de suport originals. El nom de la variant prové de la ciutat de Youngstown (Ohio), on es va inventar.[3][16]

Tornejos[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos tornejos formals de Diplomacy arreu del món. La majoria de tornejos cara a cara de més d'un dia de durada estan associats sigui a una convenció centrada en el joc, com ara DipCon o Dixiecon, o a una gran convenció de jcos de taula en general (com la Origins Game Fair o els World Boardgaming Championships). Algunes d'aquestes convencions estan centrades en el joc i són altament competitives; d'altres estan més enfocades a l'oci i a socialització amb altres jugadors de les versions per correu postal o correu electrònic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Calhamer, Allan. «The Invention of Diplomacy» (en anglès). Games & Puzzles, 21, gener de 1974.
  2. 2,0 2,1 2,2 Parlett, David. The Oxford History of Board Games (en anglès). Regne Unit: Oxford University Press, 1999, p. 361–362. ISBN 0-19-212998-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Sharp 1978.
  4. «Diplomacy Rules 4th Edition (2000)» (en anglès). Avalon Hill. [Consulta: 18 de desembre de 2012].
  5. Miller, Millis. «What is njudge?» (en anglès).
  6. McClelland, Edward. «All in the Game» (en anglès).
  7. «Diplomacy a BoardGameGeek» (en anglès). [Consulta: 25 de gener de 2008].
  8. Gordon, David. «Diplomacy, Part 1» (en anglès). [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Diplomacy Rules» (en anglès). diplom.org. [Consulta: 12 d'agost de 2014].
  10. Rules for Diplomacy. 2a ed. (en anglès), Febrer 1982, p. 9. 
  11. «Imperial–Asia Expansion Map and Rules». BoardGameGeek.
  12. «Hundred». BoardGameGeek.
  13. 13,0 13,1 13,2 Szykman, Simon. «Three Variants Reviewed» (en anglès). The Zine. The Diplomatic Pouch, 6, 3, 2000.
  14. «Ard-Rí». BoardGameGeek.
  15. «Classical». BoardGameGeek.
  16. «DipWiki: VZ».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]