Diplòpode
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 Trigoniulus corallinus
|
||||||
| Classificació científica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") son una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus. Es caracteritzen per presentar dos parells de potes a la majoria dels seus segments corporals, que oscil·len entre 11 i quasi 200. Cada segment que té dos parells de potes com a resultat de la fusió de dos segments únics en un de sol. El diplòpode més llarg (gairebé 30 cm) és el milpeus gegant africà (Archispirostreptus gigas), i el que té més potes (375 parells) és Illacme plenipes, de Califòrnia[1] que, evidentment, és l'animal conegut amb més potes. Es coneixen més de 12.000 espècies,[2] essent un dels grups més diversos d'organismes terrestres.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
La característica distintiva dels diplòpodes, que els diferencia de la resta de miriàpodes, és la presència de dos parells de potes en cada segment del tronc, excepte el primer i l'últim, que no en tenen, i el segon, tercer i quart, que només tenen un parell de potes cadascun. La duplicitat de les potes és conseqüència de la fusió de dos segments consecutius en un de sol, de manera que es pot parlar de diplosegments per comptes de segments.
Hi ha diplòpodes amb el cos molt allargat i cilíndric, que responen a la idea que hom té dels milpeus, però nombroses espècies són curtes i rabassudes, i es poden enrotllar en forma de bola, assemblant-se extraordinàriament als porquets de Sant Antoni, que són crustacis terrestres amb els què no guarden cap relació; és un cas notable d'evolució convergent.
Biologia i ecologia [modifica]
Els diplòpodes són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (viuen a llocs humits), de manera que viuen sota pedres, a la fullaraca o a la fusta en descomposició.
Són detritívors, lents i no verinosos, a diferència dels quilòpodes, una altra classe de miriàpodes. La majoria de diplòpodes mengen les fulles que han caigut i altra matèria vegetal morta, degradant el menjar mitjançant secrecions i mastegant-lo amb les mandíbules.
Es pensa que aquesta classe d'artròpodes comprèn els primers animals que van colonitzar la terra durant el període geològic Silurià. Aquestes formes primerenques probablement menjaven molses i plantes vasculars primitives.
Taxonomia [modifica]
La taxonomia dels diplòpodes és complexa i controvertida; segons Myers, et. al.,[3] estan subdividits en les següents subclasses i ordres:
Subclasse Helminthomorpha
- Ordre Callipodida
- Ordre Chordeumatida
- Ordre Julida
- Ordre Platydesmida
- Ordre Polydesmida
- Ordre Polyzoniida
- Ordre Siphoniulida
- Ordre Siphonophorida
- Ordre Spirobolida
- Ordre Spirostreptida
- Ordre Stemmiulida
Subclasse Penicillata
- Ordre Polyxenida
Subclasse Pentazonia
- Ordre Glomerida
- Ordre Glomeridesmida
La subclasse Helminthomorpha és denominada Chilognatha per Shelley,[4] on hi inclou Pentazonia amb categoria d'infraclasse.
-
Glomeris marginata, un diplòpode freqüent als Països Catalans
-
Glomeris marginata, enrotllat en forma de bola
-
Un típic milpeus, fotografiat a Mallorca
-
Un milpeus en posició defensiva
-
Un polidèsmid
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ↑ Sierwald, P. & Bond, J.E. 2007. Current status of the myriapod class diplopoda (Millipedes): Taxonomic diversity and phylogeny. Annual Review of Entomology, 52: 401-420
- ↑ Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, and T. A. Dewey. 2008. The Animal Diversity Web (online). Accessed January 14, 2009 at http://animaldiversity.org
- ↑ Shelley, R. M. 2003 (2002). A revised, annotated, family-level classification of the Diplopoda. Arthropoda Selecta, 11(3):187-207.
