Dipol levitant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La tècnica de dipol levitant o LDX (Levitated Dipole eXperiment), és una proposta tecnològia de reactor de fusió nuclear que empra un tor superconductor sòlid, levitant magnèticament dins la cambra del reactor. El superconductor forma un camp magnètic asimetric d'una naturalesa similar a la magnetosfera de la Terra, o de Júpiter.

Segons es fonamenta, un aparell així pot contenir plasma d'una manera més eficient que altres dissenys de reactors de fusió.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «MIT tests unique approach to fusion power». MIT News, David Chandler, MIT News Office, March 19, 2008. Accessed March 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]