Directori francès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Història de França
Adhémar de Monteil à Antioche.jpeg
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur.

Després del cop d'estat del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797), el Directori caigué sota control d'un triumvirat:Reubell, Barras i La Révellière Lépeaux.

Durant l'època del Directori, considerat com el moment de la República burgesa o dels propietaris, van produir-se els èxits militars de Napoleó, Kléber, Desaix, Masséna i Moreau.

La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern, tot i així, com que, sobretot durant el govern de Barras, el Directori esdevingué sinònim de corrupció i malbaratament, les finances públiques arribaren a la fallida a causa de la inflació que dugué a la davaluació de l'assignat. A més, eren freqüents les lluites entre els directors.

Sieyès i els seus seguidors designaren Joubert per dur a terme el cop d'estat que planejaven contra el Directori; tanmateix, Joubert va morir a la batalla de Novi el 28 de termidor de l'any VII (15 d'agost de 1799), amb la qual cosa els conspiradors passaren a pensar en Napoleó com a executor del seu cop, el qual s'esdevingué el cop d'estat del 18 de Brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799), el triomf del qual significà l'abolició del Directori i la instauració del Consolat


Llista de directors[modifica | modifica el codi]

Jean-François Reubell (o Rewbell) (1747-1807)
Paul de Barras (1755-1828)
Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux (1753-1824)
Étienne-François Le Tourneur (1751-1817)
Lazare Carnot (1753-1823)
François de Barthélemy (1747-1830) substitueix Étienne-François Letourneur, designat per sorteig.
Philippe-Antoine Merlin de Douai (1754-1838) i Nicolas-Louis François de Neufchâteau (1750-1828) substitueixen François de Barthélémy i Lazare Carnot, als quals s'havia declarat proscrits.
Jean-Baptiste Treilhard (1742-1810) substitueix Nicolas-Louis François de Neufchâteau, designat per sorteig.
Joseph Sieyès (1748-1836) substitueix Jean-François Reubell, designat per sorteig.
Louis Gohier (1746-1830) substitueix Jean-Baptiste Treilhard, l'elecció del qual havia estat declarat nul·la al cap de tretze mesos ;
Roger Ducos (1747-1816) i el general Jean-François Moulin (1752-1810) substitueixen La Révellière-Lépeaux i Merlin de Douai, obligats a dimitir.

Els Increïbles i les Meravelloses[modifica | modifica el codi]

Després d'haver patit el Terror, durant el Directori va donar-se una gran joia de viure entre l'alta societat parisenca en què tant les dones -dites les Meravelloses- i els homes -dits els Increïbles- es lliuren amb passió a una moda excèntrica, extravagant i ostentosa.

Aquesta joventut daurada, que gasta sense mesura la seva fortuna aconseguida amb la venda als exèrcits i l'especulació, acostuma a fer les seves trobades als llocs de moda de París com ara teatres, restaurants, salons de ball, etc.: el Tivoli o Frascati, els Camps-Elisis o la galeria del Palais-Royal. Les meravelloses més destacades foren Mademoiselle Lange, Madame Tallien, Madame Récamier, Beauharnais i Hamelin. El seu protector era Barras, qui, amb les seves luxoses festes, es formà la seva cort de monàrquics i jacobins penedits. A més, hi ha una gran llibertat de costums: hom es divorcia per tornar-se a casar i tornar-se a divorciar ràpidament. Tot aquest ambient de disbauxa es va haver de moderar amb l'arribada del Consolat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Directori francès Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Herold, J. Christopher. Bonaparte in Egypt (en anglès). Fireship Press, 2009, p.371. ISBN 1934757764.