Dírham
El dírham (àrab: درهم, dírham, pl. àrab: دراهم, darāhim) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or. De vegades se’n diu també «besant» en texts anteriors al segle xvii.[1] També és el nom de monedes actuals.
Antics dírhams[modifica]
El nom del dírham, temps enrere anomenat dirhem (forma de la qual deriva l'antiga adaptació catalana direm i la mesura de pes adaram), prové de la dracma romana d'Orient, ja que l'Imperi Romà d'Orient controlava el Llevant mediterrani i comerciava amb Aràbia, de manera que la moneda hi circulava llavors, en temps preislàmics, i més endavant i tot.
Aquesta moneda fou adoptada inicialment en terres àrabs i, cap al final del segle vii, es va generalitzar pels territoris islàmics copiant la dracma sassànida de 3,98 g. Abd-al-Malik (685-705) reformà el sistema monetari fent que a partir d'aleshores fos completament epigràfic indicant el nom del sobirà i un vers religiós, es fixà el pes en 2,97 g. De dírhams se'n van encunyar a molts països mediterranis, incloent-hi al-Àndalus a partir del 722, i segurament es va usar arreu d'Europa entre els segles x i xii. En el període taifa, es va fer molt sovint de billó i en el període almohade es produïren dírhams quadrats de nomes 1,5 g.
També el dram, l'actual moneda d'Armènia, té un origen similar. L'apropiació de la dracma i la seva conversió en dírham per part del món musulmà és comparable al que succeí amb el denari o diner romà i el dinar.
Dírhams actuals[modifica]
Actualment és la unitat monetària oficial del Marroc i dels Emirats Àrabs Units. També és moneda fraccionària de Qatar i de Líbia, ja que és la centèsima part del riyal de Qatar i la mil·lèsima del dinar libi. Al Tadjikistan, anomenada diram, és la centèsima part del somoni.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dírham |
- ↑ «Dírham». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- de Crusafont i Sabater, Miquel. Glossari català de numismàtica amb totes les poblacions emissores (Països Catalans i Corona catalano-Aragonesa). Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Numismàtics-Institut d'Estudis Catalans, 2017. ISBN 978-84-9965-355-6.