Dirosàurid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dirosàurids
Cretaci superior
Dyrosaurus
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Diapsida
Infraclasse: Archosauromorpha
Superordre: Crocodylomorpha
Clade: Neosuchia
Família: Dyrosauridae
de Stefano, 1903
Gèneres

Acherontisuchus
Arambourgisuchus
Atlantosuchus
Cerrejonisuchus
Chenanisuchus
Congosaurus
Dyrosaurus
Guarinisuchus
Hyposaurus
Phosphatosaurus
Rhabdognathus
Sokotosuchus
Tilemsisuchus

Els dirosàurids (Dyrosauridae) són una família d'arcosaures crocodilomorfs neosucs que van viure des del Maastrichtià a l'Eocè, a Àfrica, Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Sud-amèrica. Els dirosàurids van ser un dels pocs grups de rèptils marins que van sobreviure a l'extinció de finals del Cretaci. Els dirosàurids es van considerar un grup exclusivament africà, però recents descobriments demostren que hauria habitat en gairebé tots els continents. De fet les formes basals s'han trobat a Amèrica del Nord.

Diversitat[modifica | modifica el codi]

S'han descrit molts gèneres diferents, variant en la grandària total i la forma del crani. Gèneres com Dyrosaurus posseïen un musell llarg i estret amb nombroses dents, la qual cosa indicaria una dieta de peixos similar al gavial actual. Va ser un gran animal, d'al voltant de 6 metres de llarg. El més gran, possiblement més de 9 metres de llarg va ser Phosphatosaurus. Més robust en la seva morfologia, les seves mandíbules eren relativament més curtes, amples i molt més fortes, amb dents grans, en part arrodonits. Aquesta morfologia de la mandíbula hauria estat inadequada per atrapar preses esmunyedisses com els peixos, en el seu lloc hauria tingut una dieta que implica atrapar i destruir animals marins més grans com a tortugues marines.