Discontinuïtat de Gutenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema de l'interior de la Terra. B: Discontinuïtat de Gutenberg; 4: Mantell; 5: Nucli extern.

La discontinuïtat de Gutenberg és la divisió entre el mantell i el nucli de la Terra, situada a uns 2.900 km de profunditat. Es caracteritza per no ser travessada per les ones sísmiques S i fer disminuir la velocitat de les ones sísmiques P de 13 a 8 km/s. És una de les capes més primes de la Terra, igual que la discontinuïtat de Mohorovičić. Sota aquest límit és on es generen corrents electromagnètiques que donen origen al camp magnètic terrestre, gràcies a l'acció convectiva del fregament entre el nucli extern (format per materials ferromagnètics) i el mantell. Porta el nom del seu descobridor, Beno Gutenberg, sismòleg alemany que la va descobrir el 1914.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tarbuck, E. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciencias de la Tierra, 8ª edición. Pearson Educación S. A., Madrid. ISBN 84-205-4400-0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]