Discussió:Alides
alides/àlides[modifica]
Tot i que alida té el recolzament de l'EC, la forma més correcte seria àlida, en correspondència a abbàssida, bagràtida, làgida, marínida, safàvida, samànida, sassànida, selèucida, seljúcida o timúrida (totes recollides al DIEC2). Si escollíssim la forma amb -ita, sí que seria alita (horrorós!), com adamita, alauita, amalecita, ammonita, annamita, asquenazita, etc. Si escollíssim la forma amb -í, aleshores sería alawí o alauí (que existeix, però amb un significat diferent/més concret, solament la dinastia àlida del Tafilalt), com andalusí. En principi, a la viqui hem optat "normalment" per a la terminació -ida (que implica esdrúixola) per als noms de dinasties, per a la terminació -ita per als moviments religiosos i/o ideològics (malikita, hanbalita, aixarita...) i per als pobles, mentre tendim a bandejar la terminació "més àrab" en -í. De fet, andalusí és gairebé una excepció (a part de ser la forma normativa), ja que actua com a adjectiu plenament català de quatre terminacions -í, -ina, -ins, -ines, en lloc de -í, -ís més "freqüent" entre els "arabistes". --CarlesVA (parlem-ne) 11:44, 21 des 2010 (CET)
- D'acord. Veient que ningú ho discuteix, però sense trobar referències exteriors sobre el tema, proposo efectuar el canvi.--Hinio (disc.) 09:34, 13 gen 2011 (CET)
- Malgrat el que pugui semblar, els finals en -ida no és que siguin esdrúixols per si, sinó que l'accent cau sobre l'arrel originària: així, d'Abbàs tenim abbàssida, de Bagrat bagràtida, de Lagos làgida, de Marín marínida, etc. Per tant, d'Alí, alida (si vingués d'Ali, seria àlida). Els finals en "-ida" per anomenar "els fills de" són una terminació llatina d'origen grec molt comuna en la literatura clàssica, on l'accent recau sobre el mot arrel (atrides, d'Atreu, té una forma semblant a "alides"), i de la mitologia grega van passar a anomenar posteriorment altres nissagues, com aquestes del món islàmic. --Enric (discussió) 14:50, 13 gen 2011 (CET)
- Ok, gràcies!--Hinio (disc.) 14:59, 13 gen 2011 (CET)
- Malgrat el que pugui semblar, els finals en -ida no és que siguin esdrúixols per si, sinó que l'accent cau sobre l'arrel originària: així, d'Abbàs tenim abbàssida, de Bagrat bagràtida, de Lagos làgida, de Marín marínida, etc. Per tant, d'Alí, alida (si vingués d'Ali, seria àlida). Els finals en "-ida" per anomenar "els fills de" són una terminació llatina d'origen grec molt comuna en la literatura clàssica, on l'accent recau sobre el mot arrel (atrides, d'Atreu, té una forma semblant a "alides"), i de la mitologia grega van passar a anomenar posteriorment altres nissagues, com aquestes del món islàmic. --Enric (discussió) 14:50, 13 gen 2011 (CET)