Discussió:Anarcocapitalisme

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tema enllaços[modifica]

El de La Cosa Nostra es clarament ancap... el d'anarchism.net, si bé preten ser una plataforma unitària, està clar que els autors son ancaps (mira a la dreta, el logo amb $), i pocs anarquistes "convencionals" estan disposats a col.laborar amb ancaps...

S'ha de dir que tampoc no he tingut massa temps per revisar els continguts integrament.... pero pel que conec d'aquestes webs, son de vessant ancap. Pentura si cercau una mica més en trobareu cosa interessant... a la versió anglesa d'aquest article en tenen la tira de links, tot i que la majoria tendeixen a ser cosa "libertària" (en el sentit anglosaxó de la paraula), és a dir, més aviat estatista. Usuari:AnnubiX

Coses falses[modifica]

Moltes coses falses en aquest article : "L'anarcocapitalisme neix de la concepció paretiana de la satisfacció". Sisplau, mireu la versio francesa, o la castellana... -- 81.66.80.89

  • Aviam, si li tires a un AnCap en cara el tema de les desigualtats, te sortirà amb l'argumentació paretiana. Això es bàsic. Mira sino el llibre d'en Friedman. Una altra cosa es que altres autors vagin disfressant la seva teoria amb paraules grandiloqüents com "llibertat" (concepte absurd, d'altra banda), i la menció a l'Ordre Natural de caràcter clarament iusnaturalista. Però a nivell racional, com a proposta POLÍTICA pròpiament dita (i no com a mite parapolític), el seu origen està dins l'utilitarisme paretià.
Es possible que tampoc no t'agradi la menció de Stirner, i de fet als partidaris de Stirner tampoc no els hi agradaria, però els paral.lelismes son evidents. De totes maneres, aquesta enciclopèdia es lliure i està oberta a la participació de tothom, aixi que si trobes que s'ha de canviar qualque cosa, la canvies i puntopelota. O com a minim proposa canvis. -- AnnubiX 23:37 16 oct, 2005 (UTC)
  • Segueix sent fals. L'anarcocapitalisme rebutja qualsevol forma d'utilitarisme i té els seus fonaments en els drets naturals. És a dir: li no contempla la utilitat de qualsevol acció, sinó si aquesta vulnera o no vulnera el dret de propietat d'un mateix (self-ownership). Això queda especialment clar al segón capítol de "For a New Liberty" the Murray Rothbard. Ja a les properes setmanes internaré posar al dia l'article. --

Fantasia[modifica]

Al voltant de la cuestió Stirner & ancap, dues url: http://web.venet.net/libridelponte/det-articolo.asp?ID=51 http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=247 No es massa habitual veure el nom de Stirner entre els ancap, de fet el rebutjen tant al menys con la majoría del anarquisme. Aquesta es la primera pagina que veig que el "recolza" i crec que ho fa gratuitament. No hi ha cap referencia a Stirner als textos ancap.

Tens raó en que els AnCap no el reivindiquen, tal volta la forma d'explicar-ho no hagi estat la millor. El rebuig dels AnCap cap a les idees de Stirner es basa en gran part perquè no els hi agraden les seves conclusions (a cap anarquista li agrada reconeixer que el seu sistema te una tendència auto.destructiva i caòtca). A nivell teòric, la gran diferència amb el Stirner es la creença d'una branca dels AnCap en el mite dels "drets naturals". A nivell pràctic, el sistema es molt semblant a la idea de Stirner, amb la única diferència de que els individus s'han d'auto-reprimir el seu egoisme quan això xoca amb els "drets naturals"... Autorepressio que en Stirner odiava. Òbviament, en no haver cap institució encarregada de reprimir als que no s'auto-reprimeixen, les conseqüències son clares, i més teninten compte que la defensa d'aquests "drets inalienables" se la paga qui la pot pagar... els altres, perden els drets automàticament, en no poder defensar-los. Resumint: com a proposta política, son exactament iguals l'anarcocapitalisme i l'individualisme extrem de Stirner. Només els separen la fe en una determinada moralitat per a l'individu: la moralitat iusnaturalista o la egoista.
D'altra banda, el fet de no sortir als textos AnCap no vol dir que no existeixi una relació directa. De fet, al segon enllaç que poses la relació es veu força clara: de Stirner a l'individualisme americà, i d'allà a l'anarcocapitalisme. Quan xerra de Tucker primer com a "variant egoista de l'individualisme americà", i després fa referència a la societat contractual... deixa ben clar el nexe d'unió. Sovint s'ha definit l'anarcocapitalisme com a "societat contractual", ja veus tu.. -- 81.35.100.67 12:56, 16 mai 2006 (UTC)