Discussió:Barbarisme

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta edició sembla una "denúncia", no pas un contingut enciclopèdic. No és objectiu de la Viquipèdia fer denúncies. Ferbr1 (disc.) 22:24, 26 ago 2009 (CEST)[respon]

Afegiment de Follar i Polla[modifica]

No sé perquè se'm refusa la modificació, vet aquí el text complet millorat:

Castellanismes en el català[modifica]

En català, els barbarismes més utilitzats són els castellanismes, atesa la influència del castellà sobre el català al llarg dels segles. A més, diversos mitjans de comunicació n'utilitzen alguns[1][2][3][4] com si estiguessin acceptats, quan no ho estan, i com si no tinguessin un substitut perfectament correcte en català. Alguns dels exemples més representatius són:

  • Mots adaptats o utilitzats directament: acera (voravia, vorera), aconteixement (esdeveniment), agulletes (estar cruixit/da, estic baldat/da, sentir punxades/fiblades per tot el cos), ajedrès (escacs), alemà o aleman (alemany), antes (abans), aparato (aparell), apretar (collar, prémer, estrènyer, exigir, etc.) assunto (afer, tema; qüestió), atolondrat (atabalat, atribolat), averiguar (esbrinar), barco (vaixell), basura (escombraries, fems, femer), bueno (bé, bo), carinyo (afecte, afecció; amor, amoret(a), baldufa, barrufet(a), bombonet, bonic(a), cardina R, cel, colomet(a), coseta/cosiua, cuca, cuquet(a), estimadet(a), estimat, -ada, flor(eta), marrec, nin(a), moixonet(a), ocellet(a), pesolet, pollet(a), puça, rei(na), ratolí, reiet (-a), reietó (-na), sol(et), sucret, terrosset, torronet(a), trosset de cel, tresor(et), vailet, vida, videta, xerric(a), xic(a)… (aquests noms poden ser precedits de ‘mon-el meu/ma-la meva’ o seguits de ‘meu/meua), carinyós (afectuós, manyagós), carinyosament (manyagosament), crucigrama (mots encreuats), desaigüe (desguàs), destartalat (desmanegat, desmarxat, atrotinat), después (després), disfrutar (gaudir, gojar, fruir, xalar), enfermeria (infermeria), enfermetat (malaltia), entonses (aleshores, llavors), entorpir (entrebancar, destorbar, dificultar; obstruir (un objecte o cosa); fer nosa; atabalar, atordir, marejar, atorrollar, torbar, desconcertar, destarotar), follar (brocar, cardar, cardussar, carregar, clavillar, embagar, encauar, endinyar, enfornar, enforquillar, enastar, ensardinar, ficar, flicar, flocar, fotre, pitjar, xerigar, xeringar, eixeringar, xingar), gasto (despesa), garantitzar (garantir), gelos (gelosia), hasta (fins, fins i tot), huelga (vaga), inglès (anglès), jabalí (porc senglar), làmpara (làmpada), lavadora (rentadora, llavadora, màquina de rentar), lavavajilla (rentaplats), mantequilla (mantega), menos (menys), nòvio (xicot, -a, company, -a, amiguet(a), promès), parxe (pegat), passi/pas (permís, bitllet; classificació), polla (balda, banya, batall, broca, caragol, carall, caramella, cascavells, ceptre, cigala, clau, clàvia/clavilla, dardell, dard, dolçaina, escandall, estaca, eina, flauta d’un punt, fus, llimac, manacort, matràs, membre (viril), moixó, pardal, perpal, peça, pern, piu, pixa, rossinyol, salpasser, sardina, tita, titola, verga, viraberquí), pues (doncs, atès que), puesto (lloc), quiròfan (sala o taula d'operacions), rebassar (ultrapassar, excedir, sobrepassar, sobrepujar), recado (encàrrec; comissió, diligència; missatge, avís), reflexar (reflectir), sello (segell), sombra (ombra), tamany (mida, talla), tonto (babau, totxo, toix), urbano (urbà), vajilla (vaixella), verbena (revetlla, però cal no confondre-ho amb la berbena, una planta), vivenda (habitatge, habitació, habitança), xarco (toll, bassal), etc.
  • Mots correctes en català (de vegades per casualitat) però que s'utilitzen de manera incorrecta: "habitació" (casa, habitatge) per "cambra", "rentable" (que es pot rentar) per "rendible" (que rendeix, cast. "rentable"), "cana" (mida antiga) per "cabell blanc" (cast. "cana"), "desguàs" (lloc per on surt l'aigua) per "desballestament" (desmuntatge, cast. "desgüace"), "ampolla" (botella) per "butllofa" (lesió de la pell, cast. "ampolla"), "polla" (gallina jove) per "pardal, piu, pixa, tita, titola, vit...", "recolzar" (posar de manera que descansi sobre un suport) per "donar suport" (cast. "apoyar"), etc.
  • Locucions "a la castellana": tenir que (haver de), donat que (com que, atès que), tal i com (tal com)," punt i final" (punt final), "i punt" (i prou, i pus), en quant a (quant a), etc.
  • Utilització incorrecta del gènere per influència del castellà:
    • Canvi del masculí al femení: les afores (els afores), la bactèria (el bacteri), la compta (el compte), la corrent (el corrent), la costum (el costum), la deute (el deute), la dot (el dot), la dubte (el dubte), les espinacs (els espinacs), les llegums (els llegums), la marge (el marge), la pebra (el pebre), la pendent (el pendent), la senyal (el senyal), la titella (el titella), etc.
    • Canvi del femení al masculí: un allau (una allau, una llau), un amargor (una amargor), un anàlisi (una anàlisi), un àncora (una àncora), un andana (una andana o moll), un aroma (una aroma), el calor (la calor), el claror (la claror), el dent (la dent), un esperma (una esperma), un esplendor (una esplendor), el gènesi (la gènesi), el marató (la marató), un olor (una olor), els postres (les postres), el resta (la resta), el sida (la sida), el síndrome (la síndrome), etc.

Asturià correcte[modifica]

Què vol dir asturià correcte? Normatiu? Estàndard? Originari? Pur?

No crec que sigui gaire científic utilitzar el terme 'correcte' parlant de llengües.

"Desaigüe" és un barbarisme?[modifica]

Bon dia, El mot desaigüe apareix al Gran Diccionari de la llengua catalana: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0175804 --Rboadaf (disc.) 12:32, 7 ago 2013 (CEST)[respon]

quadro[modifica]

He eliminat 'quadro' de la llista de barbarismes. No es pot considerar exactament un castellanisme. Té entrada en els principals diccionaris (GDLC, DIEC, AVL, etc.) i té un ampli ús popular i literari.--Jaumeortola (disc.) 12:50, 13 set 2013 (CEST)[respon]

NOU Afegiment de Follar, Polla I ALTRES[modifica]

No sé perquè se'm refusa la modificació, vet aquí el text complet millorat:

Castellanismes en el català[modifica]

En català, els barbarismes més utilitzats són els castellanismes, atesa la influència del castellà sobre el català al llarg dels segles. A més, diversos mitjans de comunicació n'utilitzen alguns[5][6][7][8] com si estiguessin acceptats, quan no ho estan, i com si no tinguessin un substitut perfectament correcte en català. Alguns dels exemples més representatius són:

  • Mots adaptats o utilitzats directament: acera (voravia, vorera), aconteixement (esdeveniment), agulletes (estar cruixit/da, estic baldat/da, sentir punxades/fiblades per tot el cos), ajedrès (escacs), alemà o aleman (alemany), antes (abans), aparato (aparell), apretar (collar, prémer, estrènyer, exigir, etc.) assunto (afer, tema; qüestió), atolondrat (atabalat, atribolat), averiguar (esbrinar), barco (vaixell), basura (escombraries, fems, femer), bueno (bé, bo), carinyo (afecte, afecció; amor, amoret(a), baldufa, barrufet(a), bombonet, bonic(a), cardina R, cel, colomet(a), coseta/cosiua, cuca, cuquet(a), estimadet(a), estimat, -ada, flor(eta), marrec, nin(a), moixonet(a), ocellet(a), pesolet, pollet(a), puça, rei(na), ratolí, reiet (-a), reietó (-na), sol(et), sucret, terrosset, torronet(a), trosset de cel, tresor(et), vailet, vida, videta, xerric(a), xic(a)… (aquests noms poden ser precedits de ‘mon-el meu/ma-la meva’ o seguits de ‘meu/meua), carinyós (afectuós, manyagós), carinyosament (manyagosament), crucigrama (mots encreuats), desaigüe (desguàs), destartalat (desmanegat, desmarxat, atrotinat), después (després), disfrutar (gaudir, gojar, fruir, xalar), enfermeria (infermeria), enfermetat (malaltia), entonses (aleshores, llavors), entorpir (entrebancar, destorbar, dificultar; obstruir (un objecte o cosa); fer nosa; atabalar, atordir, marejar, atorrollar, torbar, desconcertar, destarotar), follar (brocar, cardar, cardussar, carregar, clavillar, embagar, encauar, endinyar, enfornar, enforquillar, enastar, ensardinar, ficar, flicar, flocar, fotre, pitjar, xerigar, xeringar, eixeringar, xingar), gasto (despesa), garantitzar (garantir), gelos (gelosia), hasta (fins, fins i tot), huelga (vaga), inglès (anglès), jabalí (porc senglar), làmpara (làmpada), lavadora (rentadora, llavadora, màquina de rentar), lavavajilla (rentaplats), mantequilla (mantega), menos (menys), nòvio (xicot, -a, company, -a, amiguet(a), promès), parxe (pegat), passi/pas (permís, bitllet; classificació), polla (balda, banya, batall, broca, caragol, carall, caramella, cascavells, ceptre, cigala, clau, clàvia/clavilla, dardell, dard, dolçaina, escandall, estaca, eina, flauta d’un punt, fus, llimac, manacort, matràs, membre (viril), moixó, pardal, perpal, peça, pern, piu, pixa, rossinyol, salpasser, sardina, tita, titola, verga, viraberquí), pues (doncs, atès que), puesto (lloc), quiròfan (sala o taula d'operacions), rebassar (ultrapassar, excedir, sobrepassar, sobrepujar), recado (encàrrec; comissió, diligència; missatge, avís), reflexar (reflectir), sello (segell), sombra (ombra), tamany (mida, talla), tonto (babau, totxo, toix), urbano (urbà), vajilla (vaixella), verbena (revetlla, però cal no confondre-ho amb la berbena, una planta), vivenda (habitatge, habitació, habitança), xarco (toll, bassal), etc.
  • Mots correctes en català (de vegades per casualitat) però que s'utilitzen de manera incorrecta: "habitació" (casa, habitatge) per "cambra", "rentable" (que es pot rentar) per "rendible" (que rendeix, cast. "rentable"), "cana" (mida antiga) per "cabell blanc" (cast. "cana"), "desguàs" (lloc per on surt l'aigua) per "desballestament" (desmuntatge, cast. "desgüace"), "ampolla" (botella) per "butllofa" (lesió de la pell, cast. "ampolla"), "polla" (gallina jove) per "pardal, piu, pixa, tita, titola, vit...", "recolzar" (posar de manera que descansi sobre un suport) per "donar suport" (cast. "apoyar"), etc.
  • Locucions "a la castellana": tenir que (haver de), donat que (com que, atès que), tal i com (tal com)," punt i final" (punt final), "i punt" (i prou, i pus), en quant a (quant a), etc.
  • Utilització incorrecta del gènere per influència del castellà:
    • Canvi del masculí al femení: les afores (els afores), la bactèria (el bacteri), la compta (el compte), la corrent (el corrent), la costum (el costum), la deute (el deute), la dot (el dot), la dubte (el dubte), les espinacs (els espinacs), les llegums (els llegums), la marge (el marge), la pebra (el pebre), la pendent (el pendent), la senyal (el senyal), la titella (el titella), etc.
    • Canvi del femení al masculí: un allau (una allau, una llau), un amargor (una amargor), un anàlisi (una anàlisi), un àncora (una àncora), un andana (una andana o moll), un aroma (una aroma), el calor (la calor), el claror (la claror), el dent (la dent), un esperma (una esperma), un esplendor (una esplendor), el gènesi (la gènesi), el marató (la marató), un olor (una olor), els postres (les postres), el resta (la resta), el sida (la sida), el síndrome (la síndrome), etc.