Discussió:Demografia del Níger

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En la majoria de casos he trobat que quan la llengua i el poble coincideixen en nom el primer es posa en singular i el segon en plural. No ens val posar "francès" en comptes de "francesos" per què és un article que té ocupat la llengua i el que hi ha d'haver en l'enllaç és el grup ètnic que hi ha descrit a en:French people. Geo 20:46, 23 gen 2007 (CET)[respon]

Com que no hi havia resposta he revertit i els possibles ajustos els faré sobre la marxa. No és el mateix un expatriat que un emigrant, encara que no sé si la legislació en fa distinció. Geo 19:45, 24 gen 2007 (CET)[respon]

Personalment no havia entès el comentari anterior, i ni semblava que esperés cap resposta... Però bé, la pregunta és, quina és la diferència entre un immigrat i un expatriat? Vull dir, els alemanys que viuen a Mallorca són expatriats, i els marroquins immigrats, oi? I per què? --

Hi ha diferents motius. Els pots veure a fr:Expatrié. El que no sé, com he dit és si això es veu reflectit en la legislació d'aquest país francòfon però davant del dubte faig servir la terminologia que he trobat a la font original. Geo 20:14, 24 gen 2007 (CET)[respon]

No em convenç gens, ja que per una banda és un significat en francès i això una enciclopèdia en català. I en segon lloc per què l'ús que se'n fa és clarament discriminatori. Els occidentals són, per defecte, i gairebé sempre, expatriats, i els del tercer món són, aquests sempre, immigrats. Ho deixaré tal com ho has posat, però crec que l'ús d'aquest terme representa anar contra el punt de vista neutral, i crec que s'hauria de discutir a la taverna.
D'altra banda, alguna raó per la qual has tornat a revertir, sense dir el per què, islam a islamisme, i has revertit (aquesta per primer cop) madrassa a escola "corànica"? Ara els tornaré a posar bé. A part, aprofitaré i canviaré alguns dels canvis que has fet als pobles, que no tots estaven bé. Per exemple, tuareg no és cap llengua (que és el tamaixec, o com s'escrigui en català), ni el fula... ---
Doncs jo crec que viola cap norma de neutralitat veure de fonts diferents i fer servir paraules diferents sense connotacions més pejoratives que altres i que poden veure's reflectit en la legalitat. També crec que és inútil batallar per canviar un mot per un sinònim i posar un neologisme que no és al diccionari per una expressió vàlida. Crec que actues amb prepotència i amb un filibusterisme continuat. Parla si vols d'aquesta fotesa transcendental a la taverna però revertiré tota la pàgina de cop. Geo 20:58, 24 gen 2007 (CET)[respon]
Alguna raó per a posar islamisme (alhora religió i ideologia, però més usat com a ideologia) en lloc d'islam (només religió)? I shongai (amb falta d'ortografia) en lloc de songhai (correcte)? O enllaçar a fules (article inexistent) enlloc de fula (article existent)? O a tuaregs (en plural, en contra del llibre d'estil) en lloc de a tuareg (segons llibre d'estil i no confusible amb l'idioma)? De madrassa n'hem de parlar, però entenc que tens les teves raons, però els altres canvis, si us plau, explica'ls. És que si no sembla purament vandalisme. --
Miro d'aportar alguna dada i alguna opinió:
  • Madrassa d'acord amb el termcat és la tipologia d'edifici on hi ha l'escola alcorànica, encara que a al viquipèdia tinguem els dos articles com a sinònims. No sé en quina mena d'edifici s'ubiquen les escoles coràniques del Níger.
  • Expatriat no el recullen ni el DIEC ni el termcat, i tot i que la viquipèdia francesa dóna diferències concretes entre els dos conceptes, molts dels estrangers que hi ha a Catalunya i que anomenem habitualment immigrants, d'acord amb el que afirmen ells mateixos s'haurien de considerar expatriats per les intencions (encara que molt sovint acaben volent-se quedar més o menys definitivament i adquirir la nacionalitat i serien immigrants). Aleshores, com que sempre els anomenem immigrants, quan segons la viquipèdia francesa serien expatriats, entenc que aquí no fem diferència entre les dues coses i a tothom diem immigrant, tal com diu el DIEC.
  • D'acord amb el DIEC (però no amb Islam), la religió és l'islamisme. L'islam són el conjunt dels creients.
  • Per la grafia de shonghai/songhai/songai s'hauria d'aportar alguna font verificable.
  • Pels hausa (i d'altres) el link hauria d'anar al mateix lloc per la llengua i el poble fins que s'hagi dividit en dos, si és que s'ha de dividir (crec s'hauria de dividir si els parlants de hausa no fossin exactament els hausa, o si l'article fos molt llarg, que no és el cas, però en tot cas això ja es discutirà allà).
--Pere prlpz 22:07, 24 gen 2007 (CET)[respon]

Responc

  • Creia haver buscat al lloc correcte del Termcat i no haver trobat madrassa. On he d'anar?
  • Als diccionaris no venen la majoria de participis dels verbs ni qualsevol altre temps verbal. No sabent les implicacions legals que pot tenir el mot, no tenint aquest cap mala connotació que pugui desviar la neutralitat i sent correcte en el català no veig motius per treure-ho.
  • Islam i islamisme poden ser aplicats tots dos per al cas segons el DIEC.
  • La primera h era un error i la segons ve de la transcripció.
  • Els articles tenen un concepte. Si una llengua i un poble tenen el mateix nom van en articles diferents sempre. Com en en:Catalan language i en:Catalan people. Encara que tots dos conceptes es diguin iguals són conceptes molt diferents i l'homonímia no justifica que estiguin units en un sol article.

En el mateix ordre. Geo 22:27, 24 gen 2007 (CET)[respon]

  • Al cercaterm. Allà madrassa ve només com l'edifici que fa d'escola. Al dgec en diu escola. Això sí, escola, al DIEC, és un establiment, de manera que no hi ha gaire diferència. Espero que no diguis que madrassa només es pot fer servir quan és un edifici sencer, no???
  • a l'última edició hi he deixat francesos a seques, sense immigrats ni expatriats. Bon compromís?
  • Sí, tots dos són bons, però havia posat Islam en lloc d'islamisme per les connotacions d'islamisme (el significat polític) que no té islam.
  • A la darrera versió ho has tornat a posar malament. Ara com a songai. La forma bona (com a mínim la de la GEC) és songhai. Ah, per cert, com és que a la introducció es parla dels djerma-songhai (veus, aquí sí que hi has posat bé l'hac), i més endavant dels djermes?
  • Si ara mateix hi ha un article que es diu hausa i que, entre altres coses, tracta del poble hausa, i vols enllaçar al poble hausa, doncs hauries d'enllaçar a l'article existent. Quan se separi, doncs aleshores és quan caldrà canviar l'enllaç.
A part, no dius res de no enllaçar fula, que també existeix (redirecció a fulbe) o el crear un enllaç a tuaregs, en plural, en contra del llibre d'estil, quan tu mateix crees un altre enllaç a tamajaq (l'idioma). --