Disfàgia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nom del signe/símptoma:
Disfàgia
Classificació i recursos externs
CIM-10 R13
CIM-9 438.82, 787.2
DiseasesDB 17942
MedlinePlus 003115
eMedicine pmr/194 
MeSH D003680

La disfàgia és el terme mèdic per al símptoma de dificultat en la deglució. Tot i classificar-se en "símptomes i signes" a la CIM-10, el terme s'utilitza de vegades com una malaltia per dret propi.

Es deriva de l'arrel grega dis- que significa dificultat o disfunció, i -fàgia que significa "menjar". És una sensació que indica la dificultat en el passatge de sòlids o líquids de la boca a l'estómac. La disfàgia es distingeix d'altres símptomes com l'odinofàgia, que es defineix com dolor en empassar, i globus, que és la sensació d'un nus a la gola. La disfàgia psicògena es coneix com fagofòbia.

Tipus[modifica | modifica el codi]

La disfàgia és classificada en dos tipus principals:

  1. La disfàgia orofaríngia, quan la causa de l'impediment prové de la orofaringe.
  2. La disfàgia esofàgica, quan la causa de l'impediment prové d'alguna zona o s'estén per tot l'esòfag.

La disfàgia funcional es defineix en alguns pacients que no tenen una causa orgànica per a la disfàgia.

Causes[modifica | modifica el codi]

Causes de la disfàgia orofaríngia:


Les causes de la disfàgia esofàgica poden dividir-se en causes funcionals i mecàniques.

  • Entre les funcionals, es troben:
  • Entre les mecàniques, trobem:


La disfàgia esofàgica és gairebé sempre causada per palotogies en zones de l'esòfag o adjacents, encara que de vegades la lesió pot localitzar-se a la faringe o l'estómac. En moltes de les condicions patològiques que causen disfàgia, la llum va reduint-se progressivament i es torna indistensible. En una etapa primerenca de la malaltia, només els sòlids fibrosos (durs i poc lubricats) causen dificultats, però més tard el problema es pot estendre a tots els sòlids i fins i tot als líquids.