Disputa de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina titular d'un tractat sobre el Talmud de Babilònia

La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ésser un debat entre cristians i jueus ocorregut a l'època medieval a Barcelona concretament s'inicià el divendres 20 de juliol de 1263 de l'era cristiana i el 5.023 de l'era jueva. Es va estendre durant els dies 23, 26 i 27 del mateix mes de juliol.

El rei Jaume I va presidir la disputa dins del seu propi palau. Per part jueva argumentava Rav Najmanides, o sigui Bonastruc ça Porta que aleshores tenia 70 anys i autor de la recensió sobre aquesta controvèrsia) i per part cristiana el jueu convers al cristianisme anomenat Fra Pau, o sigui Pau Cristiani de Montpeller (Pau Crestià) i el dominic Raimon de Penyafort.[cal citació]

Precedents[modifica | modifica el codi]

Al segle XIII van començar les disputes religioses on els representants del clergat cristià (generalment jueus renegats) tractaven de demostrar la falsedat dels textos religiosos jueus, mentre que els representants de les comunitats jueves els defensaven.

Les més famoses d'aquestes disputes van ser: la de París de 1240, on el renegat Nicolau Donin intentà demostrar que el Talmud contenia atacs contra el cristianisme. De resultes d'aquesta disputa el Talmud va ser declarat llibre impiu i cremat públicament a París.

Temes tractats[modifica | modifica el codi]

  • Intent de demostració respecte a que el Messies ja havia vingut.
  • Intent de demostració que el Messies era el mateix Déu nascut d'una verge.
  • Es volia saber si els jueus guardaven la Torà.
  • La qüestió de Maimònides sobre la superioritat de la filosofia sobre la religió.

La disputa de Barcelona es va presentar enfront de les anteriors com allunyada del fonamentalisme irracional i més pròxima a una actitud de concòrdia.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Com que a Bonastruc sa Porta li concediren plena llibertat de paraula va dir que el Messies encara havia d'arribar i va refutar els arguments de Pau Crestià sobre que quedava abolida la llei jueva amb el naixement de Jesús, demostrant també que Jesús era hebreu i la seva doctrina com una reforma o concreció de la Torà. Bonastruc és considerat el "guanyador" en aquesta disputa i per això s'hagué d'exiliar[1] (morí a Israel).

Tant jueus com cristians escriviren actes (divergents i no sempre fidels sobre el que havia passat) a Barcelona.

Aquesta controvèrsia va tenir importants ramificacions fins al Renaixement, determina l'inici de la teologia de la controvèrsia, primer amb els hebreus i a continuació amb els musulmans, que continuarà fins ben entrat el segle XVI.

A la disputa de Tortosa (1413-1414) hi van participar dotze grans rabins entre ells Iosef Albo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pasachoff, Naomi E.; Littman, Robert J. A Concise History of the Jewish People (en anglès). Rowman & Littlefield, 2005, p. 133-134. ISBN 0742543668. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]