Disputa de Tortosa
La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus el qual es va dur a terme a la Corona d'Aragó.[1] El debat no va ser estrictament un debat, sinó la successió d'una sèrie de sessions d'adoctrinament religiós amb l'objectiu de forçar les autoritats religioses jueves un reconeixement de les seves "errades" en matèria de fe davant els seus coreligionaris, els quals també van haver d'assistir-hi, obligats per l'autoritat papal.[2]
Es va desenvolupar durant 67 sessions, des de la primera, a la comarca tarraconense de Tortosa, el 7 de febrer de 1413, fins les últimes, dutes a terme en la comarca castellonenca de Sant Mateu del Maestrat, el 13 de novembre de 1414.[3]
Taula de continguts |
El debat [modifica]
El debat es va realitzar per iniciativa del Papa Benet XIII, i en el qual va tenir un molt important paper el renegat jueu Jeroni de Santa Fe, qui va portar la veu cantant pel band cristià.[2] Els objectius del debat eren el contigut i l'ensenyaments de la literatura rabínica (fonamentalment del Talmud) i si, efectivament, Jesús de Natzaret era o no el Messies.[3]
Els rabins van haver d'assistir-hi obligats per l'autoritat papal[4] sota pena de forta multa en el cas de no fer-ho a temps.[5] A més a més, van haver de defensar-se de les acusacions i amenaces de tota mena de la part cristiana.[5]
Aquesta disputa es va desenvolupar amb el record de la recent matança de 1391 al call de Sevilla, en què van ser assassinats 4000 jueus a mans de la turba, i contemporània amb la prèdica antisemita de Vicent Ferrer[4][6][7] i el reforçament de la legislació antisemita.[2]
Resultats i consequències [modifica]
Finalment, els representants jueus va ser obligats a signar un document en el qual "reconeixien les seves errades" de fe.[3] El Papa signà la butlla Contra judaeos;[4] els baptismes forçat es multipliquen; se signà la butlla Etsi Doctoris Gentium[8] la qual va motivar la crema de llibres jueus;[4] els drames familiars i personals de tot tipus se succeïxen dins la comunitat jueva;[7] es produeix la separació física dels jueus i dels cristians,[6] especialment si aquests últims eren conversos.
La disputa de Tortosa va ser el punt culminant del procés de declivi de les comunitats jueves al territori, cop del qual mai no arribaren a recuperar-se.[3][7]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Ráhade Obradó, María del Pilar. «La instrucción cristiana de los conversos en la Castilla del siglo XV*». En la España Medieval. Madrid: UCM, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pérez, Joseph, 135/138.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Disputa de Tortosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Salvadó Poy, Roc. «Els conversos tortosins i la Inquisició». Revista Recerca. UNED, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 Dubnow, Simón, pp 456/464.
- ↑ 6,0 6,1 Ruano, Eloy Benito, p. 80.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Sáenz-Badillos, Ánglel, pp. 233/244.
- ↑ «El legado judío en Aragón». Hebraica aragonalia. Diputación Provincial de Zaragoza.
Bibliografia [modifica]
- Dubnow, Simón; Lewin, Boleslao. Manual de la Historia Judía (en español). Buenos Aires: Sigal, 1977.
- Garrido, Fernando. Historia de las persecuciones políticas y religiosas ocurridas en Europa desde la edad media hasta nuestros dias. Barcelona: Imprenta y librería de Salvador Manero, 1863, p. 158/166.
- Lacave, José Luis; Benito Ruano, Eloy; López Álvarez, Ana María; Izquierdo Benito, Ricardo. Juderías y sinagogas de la Sefarad medieval. Universidad de Castilla La Mancha, 2003. ISBN 8484272265.
- Pérez, Joseph. Los judíos en España. Madrid: Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 8496467031.
- Sáenz-Badillos, Ángel. Literatura hebrea en la España medieval. Madrid: Fundación amigos de Sefarad, 1991. ISBN 8460410471.
