Disseny Hub Barcelona

Disseny Hub Barcelona DHUB
Placa a l'entrada de la seu al carrer montcada
Fundat	2008 (inauguració nova seu prevista pel 2012)
Localització	Plaça de les Glòries, Barcelona
Àmbit	Centre de disseny
N. de visitants	103.553 (2010)
Director/a	Pilar Vélez
Transport públic	L1 - Estació de Glòries
Lloc web	www.dhub-bcn.cat

Disseny Hub Barcelona (DHUB) és un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure la comprensió i el bon ús del món del disseny, actuant a l'hora com a museu, centre i laboratori. Centra la seva activitat en 4 disciplines del món del disseny: Disseny de l'espai, Disseny del producte, Disseny de la informació i Disseny de la moda.

Història

Barcelona és una ciutat històricament lligada al disseny, amb institucions centenàries com el Foment de les Arts Decoratives. És per això que l'Ajuntament es va plantejar a principis de la dècada dels 2000 crear un sol centre, un espai integral que permetés que el públic entengués el disseny en la seva consideració més àmplia. Es va decidir construir un espai on ubicar totes les col·leccions i fons patrimonials barcelonins relacionats amb el món del disseny, i es va encarregar a Oriol Bohigas la construcció d'un edifici a la Plaça de les Glòries. En un principi s'havia d'anomenar Museu del Disseny de Barcelona. Actualment (febrer 2012) l'edifici encara està en construcció, amb un cost estimat d'uns 88 milions d'euros, tot i que es preveu que es pugui inaugurar durant el 2012.

Objectius

El centre vol esdevenir un punt de trobada o nucli d'una xarxa formada per persones i institucions vinculades al món del disseny que compartirà informació rellevant relacionada amb el sector. L'objectiu és estimular tant la recerca com la activitat econòmica vinculada al món del disseny, fent servir per això tant els fons patrimonial propis, com una anàlisi contínua del present del món del disseny.

Edificis

Mentre finalitza la seu definitiva a la Plaça de les Glòries, temporalment el DHUB es troba repartit en 2 espais de la ciutat de Barcelona, el DHUB (carrer de Montcada, 12) i el DHUB Museus al Palau de Pedralbes (avinguda Diagonal, 686).

Glòries

Edifici DHUB en construcció, gener de 2012

La seu definitiva del DHUB, prevista per l'any 2013, s'ubicarà a la Plaça de les Glòries. Consistirà en un projecte d'edifici dissenyat per l'equip MBM arquitectes, format per Josep Martorell, Oriol Bohigas , David Mackay , Oriol Capdevila i Francesc Gual. L'edifici es troba en procés de construcció des de que, el juliol de 2009, el llavors conseller de cultura Joan Manuel Tresserras i el llavors alcalde Jordi Hereu, van posar-hi la primera pedra.

L'edifici tindrà dues parts: una subterrània, que aprofitarà el canvi de nivell provocat per la remodelació de la plaça, i una altra que emergirà sobre el nivell del carrer, amb una forma de paral·lelepípede. Alhora, la coberta de la planta subterrània serà un espai públic, que estarà tapissada amb una catifa verda feta amb elements naturals o artificials que garantiran la sostenibilitat i el fàcil manteniment. Així mateix, s'hi instal·larà un llac que servirà per relacionar els diversos nivells de l'edifici. Està previst que la nova seu obri les portes el 2013, després d'un procés de trasllat .

Arquitectura

L'edifici es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la pl.de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell 14,50 metres. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, fent de final i d'indicador de la relació Eixample de Barcelona-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l'ús d'espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i es farà amb elements naturals o artificials que garanteixin la sostenibilitat i el fàcil manteniment.

Està previst crear un bar restaurant, oferint un atractiu a l'espai públic. El llac actuarà com un subratllat compositiu relacionant els diversos nivells.

Obres d'adaptació de la plaça on es poden veure els dos nivells del futur centre

Edificació inferior

S’hi ubicaran, en dues plantes i una entreplanta, les activitats més denses, com la sala principal d'exposicions, les reserves, la investigació i l'ensenyament, els serveis de gran concurrència, etc. La il·luminació natural i la relació amb l'exterior, malgrat ser un soterrani, s'aconseguirà amb el fossar produït per la diferència de nivells, reforçat amb la làmina d'aigua reflectora, una mena de pati anglès de grans dimensions. Aquesta il·luminació es reforçarà amb sis lluernes que emergiran a l'espai públic i que es podran utilitzar com a aparadors dels continguts i les activitats del Centre.

Edificació superior

D'acord amb la planificació, ocuparà la mínima superfície en planta per no reduir l'espai d'ús públic. Es perllongarà en voladís cap a la plaça, permetent així l'edificabilitat prevista. Al conjunt dels dos cossos que compondran el centre s'hi entrarà a través d'un únic vestíbul amb doble accés: a nivell +7 m., des del carrer Àvila, i a nivell +14,5 m., des de la plaça. Aquest vestíbul serà una mena de carrer o plaça pública –o semi pública– gairebé de pas obligat per relacionar la plaça de les Glòries, el Poblenou i l'estació de metro i el possible intercanviador. Des d'aquesta plaça semipública s’arribarà a tots els serveis situats als soterranis i, per un sistema d'escales, escales mecàniques i ascensors, a tots els pisos superiors, de dimensions i característiques diverses, formant, però, una unitat continua fins arribar a la sala de conferències. L’exterior de l’edifici utilitza només dos materials: les plaques de metall (zenc o alumini) i el vidre, de manera que, en conjunt, tindrà un aspecte industrial amb reflexos metàl·lics.

Sostenibilitat

L'edifici del DHUB Glòries preveu un alt grau de qualitat ambiental, de sostenibilitat i de suficiència energètica. L'edifici posseeix la màxima qualificació possible de sostenibilitat (classificació A).

Es poden indicar els capítols més importants: sostenibilitat passiva (materials i estructura de les façanes massisses i del finestram, emmagatzematge i tractament de residus, sistemes pre-industrialitzats, proteccions solars i aïllaments, etc., dins dels criteris del Distintiu de Garantia de Qualitat ambiental de la Generalitat i l’Etiqueta Ecològica de la U.E.), sanejament (xarxa separativa per reutilitzar l'aigua pluvial), fontaneria (control de consums mínims i regulació de fluxos, captadors solars per a producció d'aigua calenta per a un mínim del 70%), climatització (plantes refredadores d’alt rendiment condensades per aire, baix nivell de soroll i proteccions acústiques, recuperació de calor a les plantes refredadores, calderes de gas natural, refredament gratuït quan ho permetin les condicions exteriors, recuperació del calor latent en l’extracció d’aire), electricitat (baix consum, detectors de presència, provadors temporitzats, panells fotovoltaics per aprofitament directe de l’energia solar), gestió centralitzada de totes les instal·lacions.

Palau del Marquès de Lió

Pati interior del Palau

És un dels palaus de façana gòtica més importants del carrer de Montcada, al Barri de la Ribera de Barcelona. Es troba situat al número 12, just davant del Museu Picasso. La part conservada més antiga són una torre i dos sostres enteixinats, que daten de finals del segle XIII. Al primer pis es conserven uns finestrals renaixentistes. També destaca una finestra que conserva l'escut de la família Codina. Al segon pis es conserva una llotja gòtica. La façana fou modificada al segle XVI, quan es van obrir els balcons i es va substituir el portal adovellat per una porta amb llinda. El pati es va habilitar ja al segle XVIII i consta d'una escala descoberta, similar a la resta de palaus del carrer.

Abans de pertanyer a la familia Codina, el palau havia passat per mans de diversos llinatges catalans, entre els que destaquen els Segrià, Pontons, Coromines i Marimon. Pere-Bernat Codina el va adquirir a Joanot de Marimon el 1538, qui els conservarien fins al segle XVIII. Va ser llavors quan un llinatge matrimonial amb la família Mora, investida posteriorment com a Marquesos de Lió, donaria nom al Palau.

L'edifici es va restaurar entre 1965 i 1969, data en què es va inaugurar el Museu Tèxtil i d'Indumentària, fins que el 2 de desembre de 2008 es va inaugurar la seu temporal del DHUB.

Palau de Pedralbes

Palau de Pedralbes

Al Palau de Pedralbes (Diagonal, 686) es troben els DHUB Museus, i es poden visitar les exposicions permanents del Museu Tèxtil i d'Indumentària El cos vestit i l'exposició permanent del Museu de les Arts Decoratives De l'objecte únic al disseny industrial, que posteriorment passaran a l'edifici de Glòries. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, junt amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i rodejat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

Museus

Com a centre de centres, el DHUB uneix els fons patrimonials de diversos museus :

Museu de les Arts Decoratives

El Museu de les Arts Decoratives fou creat l'any 1932. Aquest històric museu de la ciutat, compta amb una rica i diversa representació de les arts decoratives europees, des de l'edat mitjana fins a la industrialització. L'any 1995 el museu amplia el seu àmbit temporal amb la incorporació del disseny, convertint-se en el primer i únic museu de tot l'estat en conservar i exhibir disseny industrial espanyol. Les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives estan formades per un important fons de disseny industrial i d'objectes de les arts decoratives, entre els quals hi ha bacines, carruatges, mobles, paper pintat, rellotges, tocadors, tapissos i vidres. Consta de dues exposicions permanents, amb 739 peces en total.

També s'han de tenir en compte les galeries d'estudi, un espai públic que permet contemplar, estudiar i reflexionar sobre les col·leccions dels museus. A més, reuneixen diferents objectes per tipologies i els presenten en una àrea de consulta, un espai proper a l'exposició temporal, el centre de documentació i la reserva d'un museu, però diferent de tots ells i amb personalitat pròpia.

Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària disposa d'un fons amb objectes relacionats amb l'ornamentació del cos humà: vestits, joies, complements i accessoris, i també d'una rica col·lecció tèxtil, des dels teixits coptes fins als tèxtils industrials. Destaquen les col·leccions de puntes, brodats, indumentària litúrgica i tapissos.

El Museu Tèxtil i d’Indumentària atresora una munió d’objectes i de peces de gran valor artístic i històric que formen les col·leccions de vestits, de teixits i de joieria. Pel que fa a la col·lecció d’indumentària, el Museu permet dur a terme un recorregut històric pel teixit, des del segle XVI fins a l’actualitat. Les col·leccions del Museu inclouen teixits coptes, hispanoàrabs, gòtics i renaixentistes, així com brodats, una secció de puntes i els estampats. També cal fer esment de la col·lecció de joieria, integrada per prop de cinc-centes peces elaborades i produïdes a Espanya.

Museu de Ceràmica

Fundat el 1966, el Museu de Ceràmica està ubicat des del 1990 al Palau de Pedralbes. L'edifici vuitcentista envoltat d'un parc, va ser ampliat i transformat en residencia reial entre 1922 i 1924.

La col·lecció permanent presenta les obres més significatives de ceràmica espanyola que sobresurten per la seva singularitat i valor artístic. Aquest patrimòni ceràmic és fruit de la preservació de les restes arqueològiques i del col·leccionisme de la societat civil. Destaquen les peces medievals del període almohade, les produccions mudèjars d'Aragó, Catalunya i València, la pisa hispano-moresca de Paterna i Manises, les vaixelles i rajoles policromes del Segle d'Or, els exemplars d’època Rococó de l'Alcora i les creacions dels artistes contemporanis.

Gabinet de les Arts Gràfiques

El Gabinet de les Arts Gràfiques és un museu dedicat al disseny de la comunicació visual. Les col·leccions del Gabinet apleguen mostres significatives de tipografia (punxons, matrius de gravat, planxes calcogràfiques) i impresos, que van des de l'enquadernació al packaging i les etiquetes o els cartells.

Empreses importants del sector, com les impremtes Elzeviriana, Bobes, Seix Barral o Tobella, els fabricants dels Naips Comas, els tallers Roca de relligadura industrial o la foneria tipogràfica Neufville han contribuït a l'increment dels fons del Museu. També alguns artistes o els seus familiars han fet donació de treballs gràfics o matrius de gravat: és el cas de Miquel Plana o bé els familiars de Josep Obiols i Miquel Llovet.

La seva col·lecció es mostra mitjançant les exposicions i les galeries d’estudi que programa el Disseny Hub Barcelona. Les galeries d’estudi són un espai públic que permet contemplar, estudiar i reflexionar sobre les col·leccions dels museus. A més a més, reuneixen diferents objectes per tipologies i els presenten en una àrea de consulta, un espai proper a l’exposició temporal, el centre de documentació i la reserva d’un museu, però diferent de tots ells i amb personalitat pròpia. Un exemple són els projectes Cartells. Col·lecció del gabinet de les Arts Gràfiques i Papers pintats. Galeria d'estudi

Habitatge 1/11 de la Casa Bloc

Casa Bloc

L'Habitatge 1/11 de la Casa Bloc (1932-1939) és un pis-museu gestionat pel Disseny Hub Barcelona. En el seu interior es pot visitar l'estructura i l'aspecte original dels pisos d'aquest conjunt arquitectònic, un referent de l'arquitectura d'habitatges per a obrers de l'època de la II República Espanyola. L'obertura d'aquest espai com a pis-museu és un reconeixement al treball de Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana i la innovació que van suposar els seus plantejaments als anys 30. El pis-museu de la Casa Bloc, l'Habitatge 1/11, es troba obert a tots els públics, amb un règim de visites guiades prèvia reserva, des del mes de març de 2012. És un dúplex que mesura 60 m² i es troba situat al bloc 2, planta 1, porta 11, del conjunt arquitectònic de la Casa Bloc. La distribució interna és molt senzilla i diferencia clarament la part de dia de la de nit.

Els arquitectes catalans de l'època de la II República, reunits al voltant del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), van apostar per un urbanisme que proposava una altra manera de viure: més justa, compromesa amb la convivència i defensora de la identitat col·lectiva. La Casa Bloc havia de ser un primer pas per dignificar l'habitatge obrer. El resultat de la Guerra Civil, però, va truncar el projecte i va acabar amb l'autenticitat de la seva idea.

Exposicions permanents

Les exposicions permanents del DHUB es van tancar el 31 de desembre del 2012 per traslladar-les a la seu de Glòries.

De l'objecte únic al disseny de producte

És l'exposició permanent del Museu de les Arts Decoratives i planteja un recorregut cronològic en dues parts. La primera part mostra, amb l'exhibició de 297 peces, l'evolució de les arts de l'objecte des del romànic fins al Romanticisme, i el naixement del disseny de producte amb la Revolució Industrial de l'Europa Occidental, posant l'accent en la producció catalana. Els objectes exposats són majoritàriament de l'àmbit civil i d'ús domèstic i les diferents tipologies d'objectes es presenten conjuntament en cada àmbit en un intent d'explicar la vida quotidiana i la producció, artesanal primer i industrial a partir del segle XIX. Així s'hi pot trobar des dels mobles de les cases riques i benestants, com caixes de núvia, llits, cadires i tocadors, fins als més diversos objectes de la llar i de l'ús personal, com vaixelles, ventalls o rellotges. El segon àmbit de l'exposició se centra sobretot en el desenvolupament del disseny de producte amb l'exhibició de 442 peces que són una mostra representativa del disseny industrial a Espanya. Conceptualment l'exposició fa un recorregut pel producte dissenyat tot contextualitzant-lo socialment a Barcelona, en particular, i Espanya en general.

Ceràmica dels segles X al XXI

L'exposició permanent consta de dos àmbits: ceràmica històrica i ceràmica contemporània d'autor. La ceràmica històrica s'organitza per manufactures (ceràmica d'Al-Andalus i Mudéjar, andalusa, aragonesa, castellana, catalana i valenciana) i la ceràmica d'autor per artistes i obra.

Ceràmica d’Al-Andalus (segles X al XV): s'exposen objectes d'ús quotidià i ornamental elaborats per terrissaires andalusins originaris de Síria, Pèrsia i Egipte. Des del segle VIII fins al XV, els àrabs van governar gran part de la península Ibèrica i hi van implantar la seva llengua i els seus costums, la música i la poesia, els sistemes de regadiu i l'estudi de la geografia i, entre moltes altres disciplines, les tècniques per impermeabilitzar i decorar la ceràmica amb estampilles de fusta, corda seca, òxids metàl·lics i reflexos daurats. Era la província islàmica més occidental. Des d'Al-Andalus, totes aquestes tècniques es van difondre per la resta de la península ibèrica i Europa.

El cost vestit

L'exposició, feta en part amb el fons del Museu Tèxtil i d'Indumentària, analitza com, al llarg de la història, el vestit ha afectat i modificat l'aspecte del cos humà, tot comprimint-lo o alliberar-lo depenent dels codis morals, socials i estètics de cada època. La indumentària modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara. Des de l'antiguitat, els homes i les dones han alterat la forma i l'aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i sobretot, amb vestits. La manera de vestir-se de cada època té a veure amb codis morals, socials i estètics. L'exposició El cos vestit explica les transformacions que ha sofert el cos amb els canvis en la indumentària a partir de cinc accions diferents que tendeixen alternativament a comprimir-lo o alliberar-lo:

• Ampliar: Crear volum, mitjançant estructures o bé teixits rígids i amples, que separen el vestit del cos: enagos, crinolines i polissons.
• Reduir: Disminuir les formes naturals del cos, especialment el tòrax i la cintura: cotilles, sostenidors, cinturons i gipons.
• Allargar: Estirar la imatge perquè el cos sembli més alt: sabates de taló i plataforma, pentinats, barrets i vestits de cua.
• Perfilar: Resseguir les formes del cos i marcar la silueta: mitges, guants, bodis de teixits elàstics i gèneres de punt.
• Destapar: Insinuar la silueta, mostrar cames i braços i ensenyar la pell: teixits transparents, vestits curts, escotats o sense mànigues.

A partir d'aquests cinc conceptes, El cos vestit proposa un recorregut inèdit per la història del vestit, des de la col·lecció de vestits i complements del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i una selecció de materials gràfics: fotografies i gravats d’època, i textos explicatius, que ajuden a comprendre el procés de la moda.

La mostra es complementa amb una selecció de material gràfic (fotografies, gravats d'època...) L'exposició va ser nomenada una de les 116 icones turístiques de Catalunya, un recull dels símbols més representatius de la identitat catalana dut a terme per l'Agència Catalana de Turisme, la Direcció General de Turisme i Artesania Catalunya del CCAM, el Foment de les Arts i el Disseny (FAD), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Els Dormitoris Reials

Dormitori del rei. DHUB - Fotografia de Josep Capsir

El Palau de Pedralbes i, per extensió, aquests tres espais significatius que composen els Dormitoris Reials, van ser construïts entre 1919 i 1924 pels arquitectes Eusebi Bona i Francesc de Paula Nebot, per donar acollida al Rei i la seva família en les seves breus i esporàdiques estades a Barcelona.

La cambra d'Alfons XIII, l'avantcambra i la cambra de Victòria Eugènia es van integrar en el recorregut expositiu del Museu de les Arts Decoratives, quan va obrir per primer cop les seves portes el 1932, en la residència reial, un cop caiguda la monarquia alfonsina. Llavors es van mostrar al públic tal i com els havien deixat al marxar a l'exili els seus antics ocupants, respectant en gran mesura la decoració mural i el mobiliari existent en les tres cambres.

Tot i els avatars de la història que ha viscut l'edifici amb canvi de règim polític inclòs (monarquia, república, guerra civil, dictadura, monarquia) i el que això pot comportar per a una construcció de les característiques del Palau de Pedralbes, les antigues cambres reials conserven encara avui bona part de la seva empremta original, aquella que van deixar els aristòcrates barcelonins que van decorar al seu gust aquests espais, i que van sufragar amb els seus propis recursos el cost d’aquest mobiliari. I alhora aquests espais conserven l’empremta dels estadans que en el seu dia els van ocupar: el Rei Alfons XIII i la seva esposa la Reina Victòria Eugènia.

A la dècada dels anys vint, els vents de modernitat arribaven a la Ciutat Comtal i, fins i tot, el mateix Alfons XIII en va ser testimoni (posem per cas el pavelló de Mies Van der Rohe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 que el monarca va visitar i on va rebre explicacions per boca del mateix arquitecte). Malgrat això, la decoració dels dormitoris reials, tot i presentar un discurs armònic i algunes peces d’amoblament força interessants, va ser concebuda amb paràmetres clarament historicistes, sota la batuta d’una aristocràcia barcelonina conservadora i ancorada en el passat.

Exposicions temporals

Galeries d'estudi

Exposició "Papers pintats" a Barcelona (DHUB)

Les galeries d’estudi són un espai públic que permet contemplar, estudiar i reflexionar sobre les col·leccions dels museus. Reuneixen diferents objectes per tipologies i els presenten en una àrea de consulta, un espai proper a l’exposició temporal, el centre de documentació i la reserva d’un museu, però diferent de tots ells i amb personalitat pròpia. Les galeries d’estudi permeten descobrir el fons i assistir al creixement de les col·leccions del Disseny Hub Barcelona. Dins d'aquest format s'han fet exposicions com Cartells. Col·lecció del Gabinet de les Arts Gràfiques, Tocadors. Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives i Papers pintats

DHUB Sessions

Les DHUB Sessions presenten un seguit de conferències al voltant de les exposicions temporals i permanents del Disseny Hub Barcelona, amb la participació de professionals destacats.

DHUBdoc

Zona de consulta del DHUBdoc

El Centre de documentació del Disseny Hub Barcelona (DHUB) té el seu origen en les biblioteques del Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu de les Arts Decoratives i el Gabinet de les Arts Gràfiques. El DHUB és el paraigües dels fons patrimonials d'aquests museus i al llarg de la seva història ha estat objecte d'importants donacions de persones i institucions com la biblioteca del Barcelona Centre de Disseny (BCD), l'Associació de Directors d'Art i Dissenyadors Gràfics (ADG FAD), l'Associació de Disseny Industrial (ADI FAD), etc. El fons bibliogràfic es pot consultar gratuïtament dintre de l’horari d’obertura del Centre. El centre disposa d'una sala de consulta amb 22 punts de lectura. El DHUBdoc focalitza la seva atenció en les grans àrees temàtiques de l'àmbit del disseny: disseny de producte, de vestits, de la informació i de l'espai.

Fons bibliogràfics

El fons bibliogràfic inicial del DHUBdoc el formen més de 9.000 documents, publicats entre el segle XVI i l'actualitat. 1.600 d'ells són anteriors a 1950. El seu orígen són les antigues biblioteques del Museus Tèxtil i d'Indumentària i el Museu d'Arts Decoratives de Barcelona, així com les del Gabinet de les Arts Gràfiques de Barcelona i del BCD (Barcelona Centre de Disseny).

Destaca especialment, per la seva singularitat i excel·lent estat de conservació, el fons bibliogràfic antic del Museu Tèxtil i d'Indumentària, procedent en la seva major part de dues grans donacions: El llegat de Carmen Gil, Comtessa de Vilardaga, i la donació de Manuel Rocamora.

La majoria dels fons bibliogràfics es troben a la sala de consulta i són de lliure accés. Els documents més valuosos, els més antics i els menys consultats es troben ubicats en un dipòsit dins del mateix edifici del DHUB. El DHUBdoc utilitza tecnologia RFID (Radio Frequency IDentification) per conèixer amb exactitud la quantitat de consultes que rep cada document. Amb aquesta informació, els documents més consultats són ubicats sempre a la sala de consulta, fàcilment disponibles.

El fons històric de revistes es troba encara en procés de catalogació. El centre compta amb més de 100 subscripcions de revistes especialitzades.

Arxius

Zona d'accés al DHUBdoc

Els arxius del DHUBdoc actualment es composen de:

• Arxiu ADI FAD. Recull el fons de l'Associació de Dissenyadors Industrials del Foment de les Arts Decoratives (ADI FAD) (1957- 2007). L'arxiu conté documentació generada per l’associació en les seves activitats diàries, tant en la seva part de gestió com de l’explotació. Inclou documentació relacionada amb la seva administració (actes fundacionals, assemblees, socis, memòries, participació en entitats de caràcter internacional..), gestió de la informació (arxius, sistema informàtic,..), relacions externes ( actes públics, relacions amb altres entitats públiques i privades,..), gestió dels recursos humans, gestió dels recursos financers, gestió del patrimoni (bens mobles i immobles), assumptes jurídics, promoció del disseny industrial ( exposicions, conferències, publicacions, ..) i serveis al associats ( llistes distribució, borsa de treball, butlletins,...)
• Arxiu Rigalt i Granell. Comprèn la documentació procedent del taller de vitralls Rigalt, Granell & Cia. La documentació testimonia el treball d'aquest taller centenari que va estar en funcionament des de l'any 1890 fins al 1984. Es tracta d’un arxiu amb documentació molt diversa sobre la part artística i tècnica d’aquest taller, importantíssim del període modernista amb treballs per al Palau de la Música Catalana, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o la Casa Lleó Morera, entre molts altres. L’empresa va treballar amb arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Lluís Moncunill, Josep Puig i Cadafalch o Geroni Granell. La documentació testimonia el treball d’aquest taller centenari que va estar en funcionament des de l’any 1890 fins al 1984, passant per diferents raons socials i canvis en la composició dels socis fundadors, encara que sempre va estar en mans de la família Granell. En aquest arxiu es troben documents comptables, dibuixos, esbossos, inventaris, catàlegs publicitaris i fotografies provinents del taller de vitralls. El nombre de documents més elevat que s’ha conservat és el d’esbossos, al voltant d’uns cincs cents, entre dibuixos de vitralls i vidres a l’àcid. Gràcies aquest dibuixos es pot fer avui un recorregut per les tendències artístiques dels darrers cent anys en el camp dels vitralls artístics. Hi ha dibuixos d’estil pre-modernista, modernista, noucentista, art decò… fins a les tendències abstractes pròpies dels anys 80. La donació inclou un total d’unes 3.000 peces entre gravats (de diferents països), làmines de temàtica diversa, fulletons d’empresa, repertoris (entre els que destaquen Les Vitraux de Paris (c. 1900), Aus der Deutschen Glasmalerei de Berlin (1901) o Religiöse Malerein für Kirchedekoration de Viena (1907), fotografies de l’empresa i, sobretot, carpetes amb dibuixos i esbossos originals.

• Fons Montaner y Simón. Recull dels llibres de comptes procedents de l'activitat de l'editorial catalana Montaner y Simón, i que descriuen el període comprès entre els anys 1868 i 1934.

Bases de dades

El DHUBdoc té a disposició dels seus usuaris algunes de les Bases de dades especialitzades disponibles. La consulta s'ha de realitzar dintre de les instal·lacions del centre:

• Design and Applied Arts Index (DAAI): Permet consultar resums d'articles publicats a revistes de disseny des de 1973. Cobreix una àmplia varietat de disciplines: Ceràmica, vidre, mobiliari, joieria, disseny gràfic, disseny de moda, disseny tèxtil, disseny d’interiors, arquitectura, disseny web, etc. S'inclouen prop de 1200 nous registres cada mes, i permet consultar el contingut de moltes de les revistes disponibles a DHUBdoc.

• Berg Fashion Library: Recurs en línia que dóna accés integrat a contingut textual i visual sobre indumentària i moda a través de la història. Inclou la Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion, una col·lecció de llibres electrònics, diccionaris i altres recursos de referència i un extens banc d’imatges.

• First VIEW: Extens arxiu de fotografies de moda que permet la consulta de més de 3 milions d’imatges de passarel·la de dissenyadors d’arreu del món. Els usuaris de DHUBdoc poden consultar tota la base de dades des de les instal·lacions del centre.

Vegeu també

• Escola d'Ulm

Bibliografia

• Disseny Hub Barcelona. Disseny Hub Barcelona: International Art & Artists File [Consulta: 28 gener 2012]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disseny Hub Barcelona

• Disseny Hub Barcelona