Disseny gràfic de sistemes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El disseny gràfic de sistemes (GSD per les seves sigles en anglès) és un mètode de disseny, prototipatge i creació de sistemes integrats que combina programació gràfica amb maquinari COTS per simplificar el desenvolupament, donant com a resultat dissenys de gran qualitat i la possibilitat de dissenys personalitzats. D'aquesta manera algú no expert en disseny de sistemes integrats, pot fer un disseny del que necessita sense haver de recórrer a un expert. Aquesta forma de disseny es troba a un nivell més alt (d'abstracció) que el disseny de Sistemes Electrònics (ESL per les sigles en anglès). El disseny gràfic de sistemes amplia la definició de la base de EDA a ESL per incloure altres tipus de disseny de sistemes embeguts incloent les màquines industrials i les màquines de dispositius mèdics. Moltes d'aquestes aplicacions ampliades poden ser definides com a "the long tail" o en català, la llarga cua.

Disseny nivell-sistema[modifica | modifica el codi]

El disseny gràfic de sistemes ens permet dissenyar un sistema electrònic complet, utilitzant programari intuïtiu com són els llenguatges de programació gràfics i sense la necessitat d'haver de fer ús del maquinari que necessitarà el nostre disseny, ens permetrà crear prototips i la possibilitat de fer proves de simulació.

Els avantatges d'aquest mètode són majoritàriament el guany de temps, i l'estalvi de diners, ja que es poden descartar models que d'altra manera s'haguessin hagut de construir expressament per un elevat cost. A més, permet la ràpida comparació entre diferents models, sent l'elecció final potencialment de més qualitat comparada amb el cas que se saltés aquest pas. Presenta un temps al mercat reduït, una òptima capacitat d'expansió del sistema, una ràpida iteració del disseny i un rendiment incrementat a menor preu. En conclusió, permet als enginyers integrar senyals del món real més aviat per a detectar errors amb anticipació, reutilitzar el codis per a la seva màxima eficàcia, beneficiar-se immediatament dels avenços de la tecnologia computacional i optimitzar el rendiment dels sistemes d'una manera que sobrepassi les metodologies tradicionals de disseny.

Relació del GSD i el ESL[modifica | modifica el codi]

El disseny gràfic de sistemes és un mètode complementari que inclou la creació de dissenys de sistemes electrònics i integrats, la seva implementació, i les eines per a simular. ESL i el GSD formen part del mateix moviment i tenen un objectiu comú: aconseguir la màxima abstracció i automatització en el disseny de cara a resoldre problemes reals d'enginyeria que se succeeixen en l'actualitat - solucionant els problemes que poden succeir durant la fase d'especificacions del sistema, de tal manera que no es produeixin durant la validació i s'hagi de tornar a passos anteriors del disseny la qual cosa generaria retards (i pèrdues de diners).

Eines[modifica | modifica el codi]

Algunes de les eines que existeixen actualment, per a la fase de disseny, en el mercat són: Ansoft Designer, AutoCAD, CarSim, DOORS, Dymola, LabVIEW, Matlab, MSC.Adams, Multisim, SolidWorks, SPICE.

La fase de prototipatge es porta a terme mitjançant l'algorisme i implementar en el maquinari per aconseguir dissenys de gran qualitat. Una plataforma efectiva per al prototipatge inclou un llenguatge d'alt nivell, processadors en temps real, lògiques FPGA, entrades / sortides modulars i de la Propietat intel·lectual necessitada.

La fase final es basa totalment en el maquinari. Pot necessitar MPU o FPGAs.

Conclusió[modifica | modifica el codi]

El temps per un enfocament nou a la configuració del sistema electrònic ha arribat. La configuració del sistema gràfic porta una plataforma de programari combinada amb una plataforma de maquinari que ofereix l'oportunitat de reduir significativament el cost de desenvolupament i temps de comercialització. Una plataforma de programari que integra models múltiples de càlcul minimitza el temps per implementar especificacions a un disseny. Una plataforma prototip de maquinari de BRESSOLS flexible que dóna suport a la plataforma de programari i components de customització, minimitza el temps del primer prototip perquè el temps i els diners exigeixen que per al costum de disseny el maquinari s'elimini. Addicionalment, prototipzant amb I/O reals ocasiona un disseny de qualitat més alt - eliminant els fracassos de disseny hi veiem avui. Finalment, el programari gràfic coherent des del seu disseny fins a la seva plataforma prototip fins al seu objectiu de desplegament final maximitza la reutilització del codi i alleuja la transició al desplegament final.

El procés típic per al disseny de sistemes de control embeguts màquina normalment implica diverses etapes de desenvolupament que cada un requereix especialitzats d'automatització de disseny electrònic (EDA), eines com el diagrama d'estat i eines de diagrames de flux, element de simulació de circuits SPICE, disseny de la placa i el enrutament, eines de disseny de control, finita d'anàlisi (FEA), els llenguatges C i VHDL, objectius múltiples compiladors específics, i d'interfície humà-màquina (HMI), eines.

Nova alt grau d'automatització de disseny gràfic de sistemes (GSD) eines i sistemes de maquinari PAC pot ajudar a racionalitzar la màquina process.These controlar el desenvolupament de nous instruments GSD oferir una completa personalització dels FPGA reconfigurable, processadors de temps real, i industrial mòduls I / O amb el National Instruments llenguatge de programació gràfica de LabVIEW.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]