Disseny intel·ligent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La ideologia del disseny intel·ligent sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents.

Si bé els seus defensors argumenten que es tracta d'una proposta científica legítima, capaç de sustentar un programa d'investigació metodològicament rigorós, la majoria dels científics considera que el disseny intel·ligent és simplement una justificació a posteriori de la creença en un creador absolut i transcendent (el déu de les religions monoteista), en una versió superficialment secularitzada.

El debat, especialment intens en els Estats Units s'ha estès a altres països per mitjà de la influència d'esglésies evangèliques i altres grups religiosos fonamentalistes. El disseny intel·ligent també s'ha convertit en una posició de creixent força en diversos països llatinoamericans. No obstant això, la posició de l'Església Catòlica, majoritària en els països hispanoparlants, és la de respectar l'autonomia de la ciència i respectar les seves troballes, ressituant la discussió, sobre la veritat de les Escriptures i la justificació de les creences, en un plànol cada vegada més metafísic.

La frase disseny intel·ligent, amb aquesta accepció, va ser popularitzada per Phillip I. Johnson en utilitzar-la en el seu llibre de 1991 Procés a Darwin. La posició de Johnson, i la base per al moviment en suport a la creença sobre el disseny intel·ligent és que consideren fals el naturalisme filosòfic. Els proponents del disseny intel·ligent argumenten que el model científic de l'evolució per selecció natural és insuficient per a explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per a les criatures vivents com per a pensar que és així per pura casualitat. Els proposadors del disseny intel·ligent no prenen partit explícit sobre la identitat del o dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per a dissenyar i després crear la vida, però són protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bíblia.

Arguments[modifica | modifica el codi]

Els arguments en favor del anomenat disseny intel·ligent fan referència sobretot a dos aspectes:

  1. La improbabilitat que en un determinat univers, concretament el perceptible, tants diversos paràmetres (constants físiques) coincideixin tan exactament amb els valors que requereix la vida. Hi ha dos contraarguments principals. El primer es refereix a què els paràmetres siguin compatibles amb la vida coneguda no prova que la consciència no pugui desenvolupar-se, sota altres característiques, en un altre univers sota paràmetres diferents. Segon, la baixa probabilitat no és prova d'intencionalitat. A qui li toca la loteria, no pot deduir només de la baixa probabilitat del fet que algú ha manipulat el sorteig per a afavorir-li. Per altra banda, la teoria del multivers, segons la qual existeixen una infinitat d'universos paral·lels que es diferencien tan sols per diferencials de qualsevol magnitud de l'univers, simplement desmunten l'argument perquè dóna a entendre que aquest univers és tan probable com a qualsevol altre de la infinitat que existeixen, però que només és possible fer-se preguntes sobre la raó de la vida en aquelles dimensions en què existeixen les característiques per a crear-les, la qual cosa fa que la probabilitat de (vida)/(parlar de la vida) existeixi en proporció 1:1.
  2. La complexitat irreductible. Certs sistemes biològics són massa complexes per haver evolucionat de simples, o predecessors "menys complets", a través de la selecció natural actuant sobre una sèrie d'avantatges naturals mutacions a l'atzar.[1]

Crítiques al disseny intel·ligent[modifica | modifica el codi]

La gran majoria dels científics i institucions científiques rebutgen les afirmacions sobre disseny intel·ligent per la seva aparent falta de base científica. L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i altres organismes científics classifiquen el disseny intel·ligent com a pseudociència. L'Acadèmia escrigué el 2008: "Ensenyar les teories creacionistes a les classes de ciència indueix confusió entre el que és científic i el que no ho és. Compromet la finalitat de l'ensenyament públic i els fins d'una educació científica de qualitat."[2]

Tot i això, els moviments en suport del disseny intel·ligent han assolit suscitar una mobilització política als Estats Units amb seguidors, inclosos alguns membres de les càmares legislatives, que advoquen per la inserció del disseny intel·ligent en els programes d'educació com a teoria alternativa a l'evolució. Es tracta dels mateixos sectors que han militat des de fa temps, amb èxit desigual, per la supressió de l'ensenyament de l'evolució biològica o per la introducció en paral·lel, amb el mateix temps, de la cosmogonia bíblica.

Al gener de 2005, en un districte escolar de Pennsilvània, Estats Units, els estudiants de batxillerat van haver d'escoltar la lectura d'un text en el qual s'explica l'existència de teories alternatives a l'evolució, en particular el disseny intel·ligent. Donat el caràcter polèmic de la decisió, es va permetre que els pares sol·licitessin la no presència dels seus fills durant la lectura del text. Alguns professors de biologia es van negar a llegir el text argumentant la seva falta de base científica o la seva estreta relació amb el creacionisme.

El moviment Disseny Intel·ligent és una campanya organitzada amb la finalitat de promoure els arguments del disseny intel·ligent cap al públic en general, especialment als Estats Units. Està impulsada pel Centre per a la Ciència i la Cultura. Si bé els arguments del moviment són seculars, el disseny intel·ligent s'associa amb el cristianisme conservador i amb el creacionisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forrest, Barbara. Understanding the Intelligent Design Creationist Movement: Its True Nature and Goals. A Position Paper from the Center for Inquiry, Office of Public Policy. Center for Inquiry, Inc., 2007. 
  2. " Teaching creationist ideas in science classes confuses what constitutes science and what does not. It compromises the objectives of public education and the goal of a high-quality science education. " Science, Evolution, and Creationism National Academy of Sciences and Institute of Medicine, Washington, National Academy of Sciences, 2008 (en català: Ciència, evolució i creacionisme)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disseny intel·ligent Modifica l'enllaç a Wikidata