Disset Províncies

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Disset Províncies són una serie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos. En fer-se Comte de Flandes, Duc de Brabant ecc. Carles V va crear una unió personal.

Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins a avui al territori del Benelux

Imperi Carolingi ca.800-843
Lotaríngia 843-855
Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855-1384
Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795	Països Baixos borgonyons		Ducat de Luxemburg integrat el 1441
	1384/1473–1482
	Disset Províncies 1482–1556
	Països Baixos espanyols 1581–1713	República de les Set Províncies Unides 1581–1795	Luxemburg: 1684-1697 francès
	Països Baixos austríacs 1713–1790
	Estats Units bèlgics 1790		1713-1795 austríac
	Països Baixos austríacs 1790–1794
Revolució Francesa 1795–1804		República batava 1795–
		1806
Primer Imperi francès 1804–1815		Regne d'Holanda 1806–1810

Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830			Luxemburg
Regne de Bèlgica des 1830		Regne dels Països Baixos des 1830	(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

[modifica] Disset feus, comtats i ducats

1. El comtat d'Artois
2. El comtat de Flandes
3. Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies (també anomenat Flandes Lillenc)
4. La Vila de Tournai i el Tournaisis
5. La senyoria de Mechelen
6. El comtat de Namur
7. El comtat d'Hainaut
8. El comtat de Zelanda
9. El comtat d'Holanda
10. El ducat de Brabant i el Marquesat d'Antwerpen
11. El ducat de Limburg i els Països enllà del Mosa
12. El ducat de Luxemburg
13. La senyoria d'Utrecht
14. La senyoria de Frísia
15. El ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen
16. La senyoria Groningen
17. La senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde)

Aquesta enumeració no és pas permanent, ni tampóc el nombre de disset. Flandes i Flandes Lillenc tenien un o dos representants, de vegades Limburg depenia del Ducat de Brabant o el Marquesat d'Antwerpen tenia el seu propi delegat… A l'ocasió dels Estats Generals de Brussel·les hi havia disset representants i des d'aleshores el nom s'ha quedat.

Set d'aquestes Disset Províncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groningen, Gueldre i Overijssel) van crear la República de les Set Províncies Unides.