Dissostichus mawsoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dissostichus mawsoni
Exemplar fotografiat a l'estret McMurdo (l'Antàrtida).
Exemplar fotografiat a l'estret McMurdo (l'Antàrtida).
Dissostichus mawsoni.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Notothenioidei
Família: Nototheniidae
Gènere: Dissostichus
(Smitt, 1898)[1][2]
Espècie: D. mawsoni
Nom binomial
Dissostichus mawsoni
Norman, 1937[3]
Sinònims

Dissosticus mawsoni (Norman, 1937)[4]

Dissostichus mawsoni és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids[5] present a l'oceà Antàrtic.[6][7][8][9][10][11][12][13][14]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer 175 cm de llargària màxima i 80 kg de pes. És de color marronós amb algunes taques fosques i 4 franges transversals, irregulars i incompletes. 8-9 espines i 25-27 radis tous a l'aleta dorsal i 25-26 radis tous a l'anal.[6][15][16]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic i de clima polar (45°S-78°S, 180°W-180°E) que viu entre 0-1.600 m de fondària.[6][7][17] Aconsegueix la maduresa sexual en arribar als 9-10 cm de longitud total i, tot seguit, migra cap al nord durant l'estiu austral. La reproducció té lloc entre finals de l'estiu i principis de la primavera.[17] Els juvenils de fins a 12 cm de llargària viuen a prop de la superfície i es nodreixen d'eufausiacis adults i larves de peixos. Quan assoleixen 18 cm de longitud, esdevenen bentopelàgics i s'alimenten principalment de peixos (com ara, Pleuragramma antarcticum). Durant el període de reproducció mengen calamars en alta mar.[18][19][20][17] És depredat a l'Antàrtida per Cygnodraco mawsoni[21] i el catxalot (Physeter macrocephalus).[22][23] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 31 anys.[6][8][24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smitt F. A., 1898. Poissons de l'expédition scientifique à la Terre de Feu. II. Bihang Kongl. Svenska Vet.-Akad. Handl. v. 24 (afd. 4) (núm. 5). 1-80
  2. uBio (anglès)
  3. Norman, J. R., 1937. Fishes. B. A. N. Z. Antarctic Research Expedition. 1929-1931. Reports -- Series B. Fishes. B. A. N. Z. Antarctic Research Expedition. 1929-1931. V. 1 (pt 2): 51-88
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 Miller, R.G., 1993.
  8. 8,0 8,1 Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331.
  9. Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20
  10. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  11. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  12. Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289.
  13. Pakhomov, Y.A. i V.B. Tseitlin, 1991. Feeding patterns of nine species of Antarctic fish and assessment of their daily food consumption. P. 321-333. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
  14. GBIF (anglès)
  15. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica
  16. Miller, R. G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  17. 17,0 17,1 17,2 Encyclopedia of Life (anglès)
  18. Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1992. Feeding of juvenile notothenioid fishes of the Indian Ocean sector of the Antarctic. J. Ichthyol. 32(1):28-37
  19. Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1995. Food web of juvenile Antarctic fish. Oceanology 34(4):521-532
  20. Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
  21. Pakhomov, E.A., 1998. Diet of two Antarctic dragonfish (Pisces: Bathydraconidae) from the Indian sector of the Southern Ocean. Antarc. Sci. 10(1):55-61
  22. FishBase (anglès)
  23. Abe, T. i T. Iwami, 1989. Notes on fishes from the stomachs of whales taken in the Antarctic. II. On *Dissostichus* and *Ceratias*, with an appendix (Japanese names of important Antarctic fishes). Proc. Natl. Inst. Polar Res. Symp. Polar Biol., v. 2:78-82.
  24. Burchett, M.S., A. Devries i A.J. Briggs, 1984. Age determination and growth of Dissostichus mawsoni (Norman, 1937) (Pisces, Notothenidae) from McMurdo Sound (Antarctica). Cybium 8(1):27-31

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2009. Report from the mid-year fisheries assessment plenary, November 2009: stock assessments and yield estimates. Ministry of Fisheries, Wellington, Nova Zelanda, 209 p.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dissostichus mawsoni Modifica l'enllaç a Wikidata