Districte d'Aurangabad (Maharashtra)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El districte d'Aurangabad és una divisió administrativa de Maharashtra, a l'Índia, amb capital a Aurangabad. La superfície és de 10.100 km² i la població (cens del 2001) era de 2.897.013 habitants. La religió principal és el hinduisme i la llengua el marathi superant en el primer cas el 90% i molt proper quant a llengua.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu principal és el Godavari sent també regat pel Tapti; rius menors són el Purna, Shivna i Khan. Les muntanyes principals són el Antur (826 m), Satonda (552 m), Abbasgad (671 m) i Ajintha (578 m).

Administració[modifica | modifica el codi]

Administrativament està format per nou tehsils:

  • Kannad
  • Soygaon
  • Sillod
  • Phulambri
  • Aurangabad
  • Khultabad
  • Vaijapur
  • Gangapur
  • Paithan.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de l'era cristiana ja consta l'existència de Paithan com a lloc important. Claudi Ptolemeu l'esment com a capital de Pulumayi II, el rei andhra (vers 138-170); després de la caiguda dels andhra al segle III no es tenen notícies certes però se suposa que va passar als chalukyes al segle VI i hi van governar força temps. El segle VII el peregrí xinès Hiuen Tsiang va visitar les coves d'Ajanta, quan era rei Pulikesin II; vers el 760 els rashtrakutes van derrotar als chalukyes; el rei rashtrakuta, Krishna I, va construir el temple tallat a la roca de Kailas a Ellora. Enderrocats els rashtrakutes el 973, els chalukyes foren restaurats; els yadaves o seunes foren els seus feudataris; es coneix el nom de molts sobirans del segle IX però fins al 1187 no es va establir el govern de Bhillama I amb capital a Deogiri. Va morir en lluita amb el sobirà hoysala el 1191 però el seu nét Singhana va estendre el regne de Khandesh al nord, fins a Mysore al sud; va envair també Gujarat i reividnidvaca haver conquerit quasi tota l'Índia.

El 1294 Ala al-Din Muhammad Shah I Khalji, després emperador (1296-1316) va envair Dècan, va derrotar al rei Ramchandra, el darrer rei yadava independent, prop de Deogiri, i el va opbligar a pagar tribut. Com que el tribut no arribava el eunuc Malik Kafur fou enviat a la zona el 1307 i Ramchandra es va sotmetre altre cop; el seu fill i successor tampoc pagava i es va enviar una nova expedició: el 1318 el darrer rei Harpal, fou executat i la dinastia yadava suprimida.

Fou part del sultanat de Delhi fins al 1347 quan va quedar en mans de la nova dinastia bahmànida establerta al Dècan; el 1499 va quedar en mans del sultanat d'Ahmednagar. El 1600 Ahmednagar va caure en mans del príncep mogol Daniyal, després de matar a Chand Bibi; Malik Ambar, el ministre del sultanat, va dirigir la resistència durant anys el 1610 va fundar Kharki(que després fou Aurangabad en honor a Aurangzeb), on va establir la seva residència. Mort Malik Ambar el 1626, Ahmedngar i Aurangabad no van tardar a passar als mongols (1636).

El 1724 va quedar dins els dominis del nizam d'Hyderabad, independitzat dels mogols al Dècan. Va restar en mans dels nizams.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Va formar un districte el 1864, reorganitzat lleugerament el 1905, i que estava situat al nord-oest de l'estat amb una superfície de 15.985 km². El districte comptava a 1.831 pobles i la següent població: 730.380 (1881), 828.975, (1891) 791.407 (1901, descens per la fam de 1899-1900). Estava dividit en deu talukes: Aurangabad, Ambarh, Jalna, Kannad, Bhokardan, Paithan, Gangapur, Vaijapur, Sillod i Khuldabad. Les dues darreres eren sarf-i-khas (talukes de la corona). La taluka principal, Aurangabad, mesurava 2036 km² amb una població de 121.121 habitants i capital a Aurangabad (36.837 habitants), comptatnt amb 270 pobles (66 cedits en jagir). Aquestes talukes s'integraven en tres subdivisions: I (amb Jalna, Sillod, Ambarh i Bhokardan), II (Vaijapur, Gangapur, Paithan i Kannad) i III (Aurangabad i Khuldabad). Les ciutats principals eren Aurangabad, Jalna, Kadirabad, Paithan i Vaijapur. El 85% de la població era hindu i el 12% musulmans. El 79% parlava marathi.

El 1950, sota ocupació índia, es va formar l'estat d'Hyderabad dins a la unió. El 1956 l'estat fou dividit i el districte va passar a Maharashtra.

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

  • Coves i temples d'Ellora, les més elaborades, del segle II al VIII
  • Coves d'Ajanta, amb 29 figures budistes, jainistes i bramàniques, i exquisites pintures.
  • Coves de Ghatotkach a menys de 20 kms a l'oest d'Ajanta
  • Dotze coves budistes són al nord de la ciutat d'Aurangabad
  • Fort de Dawlatabad o Daulatabad
  • Edificis musulmans a Aurangabad, Daulatabad i Jalna, cap de gaire importància
  • Khuldabad, poble amb diverses tombes incloent les de Aurangzeb, emperador mogol, i Asaf Jah I, el primer nizam

Referències[modifica | modifica el codi]

Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 19° 53′ 19.63″ N, 75° 20′ 36.37″ E / 19.8887861,75.3434361