Districte de Banbridge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 54° 21′ 04″ N, 6° 16′ 01″ O / 54.351°N,6.267°O / 54.351; -6.267

Banbridge District
Geografia
Ubicació del Districte de Banbridge dins d'Irlanda del Nord
Àrea
- Total
Situat 15è de 26
453 km²
Seu Banbridge
ISO 3166-2 GB-BNB
Codi ONS 95Q
Demografia
Població
- Total (2010)
- Densitat
Situat 18th
48,000
106 / km²
Comunitat Catòlics: 32%
Protestants: 62,0%
Política
Control Sense majoria
UUP: 7
DUP: 5
Sinn Féin: 2
SDLP: 2
Alliance Party: 1
MLAs Lagan Valley, South Down & Upper Bann
DUP: 7
UUP: 4
Sinn Féin: 3
SDLP: 3
Alliance Party: 1
MPs Jeffrey Donaldson (DUP)
Margaret Ritchie (SDLP)
David Simpson (DUP)
Lloc de trobada
Pàgina web
http://www.banbridgedc.gov.uk/

El districte de Banbridge és un districte d'Irlanda del Nord, al comtat de Down. És un dels 26 districtes creats l'1 d'octubre de 1973 amb l'aplicació de la Llei de Govern Local d'Irlanda del Nord de 1972. La seu es troba a Banbridge.

Localització i geografia[modifica | modifica el codi]

El districte es troba a l'oest del comtat de Down i cobreix una àrea de 450 km2 del Slieve Croob a l'est a la vall del riu Bann a l'oest. També és la principal porta d'entrada a les Muntanyes Mourne, que es troben al sud i està travessada per la carretara A1 entre Belfast i Dublín.

El districte està format pel Districte Urbà de Banbridge, el districte urbà de Dromore i el districte rural de Banbridge. En 1993 es produí un canvi de fronteres i l'àrea de Rathfriland fou transferida al districte de Newry i Mourne.[1] Altres petites ciutats del districtes són Gilford, Loughbrickland i Scarva.[1] Segons el cens de 2001 la població del districte era de 42.000 habitants i segons el cens de 2011 havia augmentat a 48.339 habitants.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Les eleccions a tot el districte es convoquen cada quatre anys i el nombre d'escons obtinguts per cada partit es mostra abaix.[2] Es va convocar una elecció el 2009, però fou ajornada fins al 2011 per tal de donar cabuda a la reorganització dels consells locals que havien de ser reduïts de 26 a 11.[3] El projecte fou abandonat en 2010 i es convocaren les eleccions locals d'Irlanda del Nord de 2011 en els 26 consells originals.[4]

Partit 1973 1977 1981 1985 1989 1993 1997 2001 2005 2011
UUP 8 8 8 8 9 10 9 7 5 7
DUP 0 3 4 3 2 2 3 5 6 5
SDLP 1 2 2 3 3 3 3 3 3 2
SF 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
Alliance 0 0 0 0 0 1 0 1 1 1
Altres Unionistes 3 1 0 0 0 0 0 0 1 0
Independent 3 1 1 1 1 1 2 1 1 0
Total escons 15 15 15 15 15 17 17 17 17 17
Consellers femenins - - - - - - - 3 7 6
Participació 71,34 63,62 72,43 67,17 65,78 62,05 57,57 69,60 63,45 56,42

Elecció a Dromore, 2008[modifica | modifica el codi]

A finals de 2007 el conseller d'UUP Tyrone Howe renuncià a causa de compromisos laborals.[5] Això provocà la convocatòria de noves eleccions que foren la primera prova electoral per a Veu Unionista Tradicional.[6] Contra tots els pronòstics,[7] l'UUP va mantenir l'escó.[8]

Elecció a Dromore – 14 de febrer de 2008
Party Candidat Count 1 Count 2 Count 3 Count 4 Count 5
[[Partit Unionista Democràtic|Plantilla:Partit Unionista Democràtic/meta/sigles]] Paul Stewart 1069 1074 1127 1178 1508
UUP Carol Black 912 937 1119 1194 1571
Traditional Unionist Voice Keith Harbinson 739 742 801 828 -828
Alliance David Griffin 357 479 -479
[[Sinn Féin|Plantilla:Sinn Féin/meta/sigles]] Paul Gribben 350 507 567 -567
[[Social Democratic and Labour Party|Plantilla:Social Democratic and Labour Party/meta/sigles]] John Drake 290 -290
[[Partit Verd d'Irlanda del Nord|Plantilla:Partit Verd d'Irlanda del Nord/meta/sigles]] Helen Corry 59 -59
Electors=9688, vàlids=3776, nuls=17, quota=1889

El districte de Banbridge i el conflicte[modifica | modifica el codi]

Com a la resta d'Irlanda del Nord el districte de Banbridge es va veure afectat pel conflicte d'Irlanda del Nord. Entre 1969 i 2001 van morir al districte dotze persones (sis catòlics i sis protestants): Patrick Campbell wn 1973, Joseph Toland wn 1975, William, Elizabeth, i Noleen Herron, i Barry O'Dowd en 1976, Robert Harrison en 1977, Alan McCrum en 1982, John Bell en 1985, Terence Delaney en 1988, i Patrick Feeny i Loughlin Maginn en 1989.[9] Durant el conflicte d'Irlanda del Nord van explotar dues bombes al districte, ambdues a Banbridge. El primer en 1982 i provocà la mort d'Alan McCrum. Dues setmanes abans de l'atemptat d'Omagh, l'1 d'agost de 1998, un segon cotxe bomba posat pel Real IRA explotà al centre de Banbridge. Va provocar molts danys estructurals, però no va morir ningú.

Referències[modifica | modifica el codi]