Districte de Betul
El districte de Betul és una divisió administrativa de l'estat de Madhya Pradesh, a l'Índia, amb capital a Betul. Té una superfície de 10.043 km² i una població de 1.395.175 habitants. Hi ha població tribal de gonds i korkus. Està dividit en deu tehsils:
- 1. Amla
- 2. Athner
- 3. Betul
- 4. Bhainsdehi
- 5. Bhimpur
- 6. Chicholi
- 7. Ghoradongri
- 8. Multai
- 9. Prabhat Pattan
- 10. Shahpur
Els rius principals són el Ganjal (afluent del Tapti) i el Moran i Tawa (afluents del Narmada.
Història[modifica]
Aquest districte es suposa que fou el centre del regne de Kherla (un dels quatre grans regnes gond: Kherla, Deogarh, Garha-Mandla i Chanda-Sirpur). El historiador persa Ferishta diu que formaven el 1398 les muntanyes de Gondwana i territoris adjacents i eren rics i poderosos.
Vers 1418 el sultà Hoshang Shah de Malwa va envair Kherla i la va sotmetre. Nou anys després el raja es va revoltar i amb l'ajut del sultà bahmànida del Dècan va aconseguir restaurar la seva independència, però finalment fou derrotat i el regne annexionat. El 1467 el territori que havia estat Kherla fou ocupat pel sultanat bahmànida però aviat retornat a Malwa. Al segle següent Malwa va passar al Imperi Mogol (1562) i amb ella Kherla. El 1703 el territori estava dominat per un gond que s'havia convertit al islam, Raja Bakht Buland, sobirà amb capital a Deogarh, i el va succeir el seu fill que va morir el 1739 deixant només dos fills menors; les lluites successòries van portar a la intervenció dels marathes i el 1743 va passar als dominis del maratha de Nagpur Raghoji Bhonsle.
En la guerra dels britànics contra els marathes de 1817-1818, tropes britàniques van estacionar a Multai, Betul i Shahpur el 1818 dirigides contra el general maratha Appa Sahib especialment per impedir la seva fugida a l'est des de Parchamarhi, però el militar maratha va aconseguir escapar; els marathes foren derrotats en aquesta guerra i el 1818 van cedir l'administració del districte a la Companyia Britànica de les Índies Orientals com a pagament pel contingent britànic de protecció. Fins el 1818 el territori del districte era conegut com Sarkar de Kherla del nom de l'antiga ciutat capital del regne gond. Pel tractat de 1826 fou formalment incorporat al territori britànic dins dels Territoris de Saugor i Nerbudda fins el 1861 quan aquestos territoris i altres van formar les Províncies Centrals. El districte fou part de la divisió de Nerbudda. Una força militar britànica va restar a Betul fins el juny de 1862. El districte tenia 9.906 km² força semblant al actual districte.
Fou afectat greument per la fam de 1896-1897 i altra cop el 1899-1900. El 1901 la població era de 285.363 habitants amb una baixada del 12% (1872: 273.890; 1881: 304.905; 1891: 323.196) repartit en 1194 pobles. El 1901 la capital Betul tenia 4.739 habitants; llavors la capital del districte fou transferida a Badnur a uns 5 km al nord; amb el temps les dues ciutats van quedar unides. Les ciutats del districte eren Betul, Multai, Badnur, Bhesdehi i Atner. El districte estava dividit en dos tehsils a talukes: Betul i Multai i en sis cercles (Multai, Betul, Atner, Shahpur, Sauligarh o Chicholi, i Amla). El tehsil de Betul tenia una superfície (1901) de 7.175 km² i una població de 170.994 habitants (194-719 el 1891) i comprenia les dos úniques ciutats: Betul i Badnur (5766 habitants), amb 777 pobles.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Betul |
- Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885.
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
