Districte de Nalgonda
El districte de Nalgonda o Nallagonda (telugu నల్లగొండ) és una divisió administrativa d'Andhra Pradesh a l'Índia amb capital a Nalgonda, nom que deriva del telugu nalla (negre) i konda (muntanyes). La superfície del districte és de 14.240 km² i la població de 3.238.449 habitants.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Les principals ciutats, a part de la capital, són Miryalaguda, Suryapet, Kodada, Kattangur, Nakrekal, Bhongir, Bhoodhan Pochampally, Aleru, Narkatpalli, Huzurnagar, Devarakonda, Yadagirigutta, Rajapet, Mothkur, Kapugallu i Kanegal.
Els rius dels districte són el Kistna, el Musi, el'Aleru, el Peddavagu, el Dindi i el Paleru; els gran projectes d'irrigació són Nagarjuna Sagar i Alimineti Madhava Reddy Project (abans Srisailam Left Bank Canal); altres projectes menors són:
- Embassament de Musi
- Embassament de Panagal
- Embassament de Dindi
- Embassament de Shaligowraram
- Pulichintala
- Dirshanapally Mdl Noothankal
- Mukundapuram Mdl Nereducherla
Divisió administrativa [modifica]
El districte està dividit en 59 mandals:
|
|
|
|
Llocs interessants [modifica]
- Yadagirigutta
- Temple d'Sri Lakxmi Narasimha Swamy a Repala
- Temple de Chhaya Somalingeswara
- Cascades Ethipothala
- Nandikonda
- Kolanupaka
- Pochampally
- Pillalamarri
- Fort Rachakonda
- Fort Bhuvanagiri
- Wadapally
- Capella de Panagallu (de vegades Panagal)
- Mattapalli o Mattampalli
- Fort Devarakonda
- Estàtua de Buda a Nagarjuna Sagar
- Enubamula
- Phanigiri
Història [modifica]
Fou part dels dominis dels rages de Warangal, i un dels seus governadors va fundar Pangal, a uns 3 kms al nord-est de la moderna Nalgonda, que va convertir en la seva residència, que més tard es va traslladar a Nalgonda. El sultà bahmànida Ahmad Shah Wali, va conquerir la zona i a la dissolució de l'estat al final del segle XV i començament del segle XVI, va quedar dins les possessions del sultanat de Golconda de la dinastia kutubshàhida; temporalment fou conquerida pel raja de Warangal pero un dels sultans la va reconquerir. El 1687 la zona va passar amb tot el sultanat al Imperi Mogol. El 1724 va quedar en poder del Nizam al-Mulk. El 1790 fou afectat per una gran fam.
Al segle següent es va crear el districte. El 1877 va patir un altra fam; la gana de 1899 a 1900 no fou tant greu però els seus efectes foren mes duradors. Com a districte del principat d'Hyderabad va estar dins la divisió de Medak Gulshanabad, amb una superfície de 10.730 km² incloent els jagirs. El districte estava format per 974 pobles i ciutats destacant les de Nalgonda i Bhongir. La població era:
Els hindús eren el 95% i el 91% era de parla telugu. Les castes principals eren els kapus, kunbis, mutrasis, madigues , dhangars, mahars, bramans, sales, komatis i ausales.
Fins el 1905 estava dividit en diversos jagirs i cinc talukes:
- Nalgonda
- Suriapet
- Devalpalli
- Devarkonda
- Bhongir
El 1905 s'hi van afegir Cherial i Kodar, talukes transferides des de el districte de Warangal. Kodar era una subtaluka elevada a taluka i de la que el nom fou canviat a Pochamcherla. Així va quedar amb tres subdivisions i set talukes:
- Subdivisió Primera (sota un talukdar de segfona classe)
- Bhongir
- Cherial
- Subdivisió Segona (sota un talukdar de tercera classe)
- Devalpalli o Mirialguda
- Devarkonda
- Subdivisió Tercera (sota un talukdar de tercera classe)
- Nalgonda
- Suriapet
- Pochamcherla (Kodar)
Un talukdar de primera classe exercia supervisió sota els altres talukdars a més de ser el cap de policia. Cada taluka estava sota un tahsildar. La taluka de Nalgonda tenia 2.264 km² i una població de 151.133 habitants, amb capital a Nalgonda (de 5.889 habitants el 1901) i 216 pobles (26 en jagir).
El districte amb tot el principat d'Hyderabad va passar a l'Índia per conquesta militar el 1948.
Arqueologia [modifica]
- Fortaleses de Nalgonda, Devarkonda, Orlakonda i Bhongir.
- Temples de Pangal, Nagalpad i Palalmari
Enllaços externs [modifica]
- Nalgonda.org
- Nalgonda, Districte
- Nalgonda factfile at APOnline.gov.in
- Nalgonda District Tourist Opportunities
Coord.: 17° 06′ N, 79° 18′ E / 17.1,79.3
Referència [modifica]
Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
|
|||||||||||
