Districte de Sibsagar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa. El districte és el número 22 però per error a la llegenda se li dóna el nom de Tinsukia, que de fet és el 23

El districte de Sibsagar (o Sivsagar o Sivasagar) és una divisió administrativa de l'estat d'Assam amb capital a Sibsagar o Sivasagar. La superfície és de 2.668 km² i la població al cens de 2001 de 1.051.736 habitants.

Administració[modifica | modifica el codi]

Està dividit en tres subdivisions (Charaideo, Titabar i Sivasagar), sis tehsils i 9 blocs (blocks) de desenvolupament rural. Té un total de 886 pobles. Els tehsils són:

  • Mahmora
  • Sivasagar
  • Nazira
  • Demow
  • Amguri
  • Sonari

Els blocs són:

  • Amguri
  • Demow
  • Gaurisagar
  • Lakwa
  • Nazira
  • Pachim Abhoypur
  • Sapekhati
  • Sivasagar
  • Sonari

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle XI el poder dominant a la zona era el rei chutiya que governava sobre una tribu d'origen bodo que procedia suposadament del nord-est i havia enderrocat a una dinastia hindú que regnava a Sadiya. Al sud hi havia les tribus morans, i a l'oest el regne kachari (cachari) de Dimapur.

El 1228 els ahoms, una tribu procedent del regne de Pong, d'atribuït origen xan, va creuar les muntanyes Patkai i es va establir entre altres llocs al sud-est de Sibsagar; progressivament van consolidar el seu poder, van dominar als chutiyes i al final del segle XV eren la tribu dominant a tot l'alt Assam; va ser llavors el torn dels kacharis que també foren derrotats i a la meitat del segle XVI la capital ahom va passar a Gargaon, moderna Nazira a uns 15 km al sud-est de Sibsagar.

El 1662 Gargaon fou ocupada per Mir Jumla de Bengala però durant les pluges, mancats de provisions, els musulmans es van haver de retirar i al final del segle XVII els ahoms dominaven tota la vall del Brahmaputra més enllà de la ciutat de Goalpara. En aquest temps la capital fou traslladada a Rangpur, al costat de la moderna Sibsagar, que hauria estat fundada per Rudra Singh, el més gran dels rages ahoms, el 1699. En aquest temps la zona era prospera, el govern fort i la justicia s'administrava de manera eficient i no opressiva encara que quan una persona era condemnada a mort l'execució era salvatge i o hi havia pietat pels rebels i les seves famílies.

Buchanan-Hamilton, que va escriure el 1804, assenyalava que tres quarts de totes les terres de l'alt Asssam al sud del Brahmaputra estaven cultivades i el sistema de treball forçat que regia permetia al raja construir bones carreters, embarcadors, preses i altres obres necessàries. Però la població no simpatitzava amb aquesta forma de treball forçat el que debilitava el poder real dels rages. Rangpur va romandre la capital fins la pujada al poder de Gaurinath Singh el 1780 que fou expulsat del seu palau per una revolta dels moamàries, una poderos secta religiosa, i es va establir a Jorhat i després a Gawhati. Llavors va seguir un període de guerres i misèria.

Els moamàries van assolar el país en el seu camí cap a Gawhati; després de la seva derrota a mans de tropes britàniques el 1793 el primer ministre ahom va devastar la regió al nord del riu Dikho; va esclatar la lluita entre pretendents al tron i al poder, i un d'aquestos va cridar als birmans que per dues vegades es van establir a la província, la primera vegada en suport del seu aliat, i la segona per quedar-si. Finalment foren expulsats pels britànics durant la primera guerra anglo-birmana, el 1825, quan ja havien fet tota classe de barbaritats al país i n'havien delmat la població.

Llavors el territori fou incorporat al domini britànic però el 1833 l'alt Assam, incloent el territori de Sisagar, fou restaurat com a regne Ahom i posat sota autoritat del raja ahom Purandar Singh. Aquest no obstant va demostrar que era incapaç de governar eficaçment i el 1838 el regne fou annexionat. es va crear llavors el districte de Rangpur, que de fet després del 1842 i oficialment el 1880 va tenir capital a Sibsagar. El districte es va anomenar de Rangpur fins aquesta data.

Els natius es van empobrir per l'abolició dels oficis que fins llavors exercien i per l'alliberament dels esclaus i hi va haver un cert descontentament contra els britànics. El 1857 Mani Ram Datta, un ex alt càrrec del raja, en contacte amb el jove raja hereu Kandarpeswar Singh, que vivia a Jorhat, i altres desafectes, va conspirar contra el domini britànic però fou descobert i penjat i la rebel·lió avortada abans d'esclatar.

El 12 de juny de 1897 un gran terratrèmol va causar danys considerats relativament menors en comparació a altres llocs.

La superfície era de 12.940 km². La població del districte era:

Administrativament estava format per tres subdivisions:

  • Sibsagar
  • Jorhat
  • Golaghat

Hi havia en total 2.109 pobles. De la població el 89% eren hindús, el 4% musulmans i el 7% animistes. El 59% parlava assamès, el 19% bengalí i el 6% hindi. La casta principal eren els ahoms, seguits de chutiyes, kalites, kewats, bramans i altres. Tribus eren els kochs, santals, bhuiyes, mundes, mikirs i miris. El 91 % vivia de l'agricultura.

La subdivisió de Sibsagar tenia 3.010 km² i una població de 211.764 habitants el 1901. La ciutat principal era Sibsagar, capital del districte i de la subdivisió, amb 5.712 habitants, i hi havia 666 pobles, estant situada a la banda sud del Brahmaputra.

El 1911 la capital del districte es va traslladar a Jorhat. El 1983 Sibsagar i Jorhat van quedar separats i Sibsagar va recuperar la capitalitat del districte, mentre Jorhat esdevenia capital d'un districte amb el seu nom, que incloïa Golaghat (districte separat el 1987).

Arqueologia[modifica | modifica el codi]

  • Grans tancs d'aigua construïts pels rages ahoms al segle XVIII, els principals els de Sibsagar, Rudrasagar, Jaysagar i Gaurisagar. En la major part dels casos tenen temples a la rodalia.
  • Ruïnes de l'antiga capital kachari, Dimapur, enterrada a la jungla.

Referència[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 26° 59′ 03.90″ N, 94° 37′ 53.07″ E / 26.9844167,94.6314083