Districte de Sylhet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El districte de Sylhet és una divisió administrativa de Bangla Desh a la divisió de Sylhet. La capital és Sylhet. La superficie és de 3.490 km² i la població de 2.675.346 habitants (2001).

El districte de Sylhet està format per 11 upaziles, 2 municipalitats, 37 wards, 233 mahales, 98 union parishads, 1,693 mouzes i 3.249 pobles. Les upaziles són Balaganj, Beanibazar, Bishwanath, Companiganj, Fenchuganj, Golabganj, Gowainghat, Jaintiapur, Kanaighat, Sylhet Sadar i Zakiganj.

Subdistrictes[modifica | modifica el codi]

Camps d'arròs a Balaganj, Sylhet

El districte de Sylhet està format per 12 sub-districtes o Upaziles:

  • Balaganj
  • Beanibazar
  • Bishwanath
  • Companiganj
  • Fenchuganj
  • Golapganj
  • Gowainghat
  • Jaintiapur
  • Kanaighat
  • South Surma
  • Sylhet Sadar
  • Zakiganj

Religió[modifica | modifica el codi]

La majoria del poble segueix el islam com a religió. Més del 90% són musulmans seguits dels hinduistes. Els seguidors de cada religió són:

Religió Població Percentatge
Islam 2.365.728 92,57%
Hinduisme 186.565 7,30%
Cristià 1.831 0,07%
Altres 1.090 0,045%

Llocs interessants[modifica | modifica el codi]

Cascades Madhobkundo
  • Capella d'Hazrat Shah Jalal
  • Capella d'Hazrat Shah Paran
  • Shahi Eidgah
  • Fort Gour Govinda
  • Kean Bridge
  • Torre del rellotge Ali Amjad
  • Mesquita de Shah Jalal a Sylhet
  • Rampasha, Biswanath, casa del poeta místic Hason Raja & Eklimur Raja
  • Chaitanya Mahaprabhu (Shree Chaitanya)
  • Jainta Rajbari
  • Plantació de te Malini chora
  • Kalagul
  • Capella d'Hazrat Sayyeed Zakir Shah Fatimi
  • Museu Osmani
  • Museu dels rages
  • Tilagarh Eco Park (Alutal)
  • Plantacions de te de Lakdi Toda, Malnichara, Tarapur, Chan bagh i Mumin Chori.
  • Parjatan Corporation Resssort
  • Jaflong
  • Tamabil
  • Sripur Park
  • Bholaganj
  • Lala khal
  • Jakaria city (Eco park)
  • Nadim Gaar (Resort)
  • Dream Land (Parc temàtic)
  • Adventure World (Parc de diversió)
  • Osmani Shishu Udyan (parc)
  • Pont de Shah Jalal
  • Manipuri Para
  • Handicraft
  • Sheetal Pati

Història[modifica | modifica el codi]

El territori del districte estava dividit en tres petits regnes: Gor o Sylhet, Laur i Jaintia; el territori al sud del Kusiyara es creu que estava sota control del raja de Tripura. Gor fou conquerit pels musulmans el 1384, i el darrer rei hindú Gaur Gobind fou eliminat més per l'acció del faquir Shah Jalal, que per la del oficial comandant de l'expedició, Sikandar Ghazi. A la mort de Shah Jalal, Gor fou inclòs en el regne de Bengala i posat sota govern d'un nawab. En el regnat d'Akbar va passar amb la resta de Bengala a mans dels mogols i en aquest temps també fou conquerit Laur si bé els seus governants van conservar el poder com a encarregats de vigilar la frontera i exceptuats de pagament per la terra. Gor i Laur van quedar inclosos a Bengala i van passar als britànics amb la resta el 1765.

El districte fou creat el 3 de gener de 1782 dins a la divisió de Dacca. Jaintia no fou mai conquerida i va restar independent fins a 1835 quan fou annexionada pels britànics després del assassinat d'uns súbdits britànics sacrificats a la deessa Kali. Sylhet estava a l'extrem dels dominis de la companyia; el nord i sud de la regió estava habitada per tribus salvatges (al sud els kukis i lushais) i les disputes amb el regne de Tripura foren constants. El 1844 els kukis van matar 20 persones i el 1847 en van matar 150 encara que l'escenari de la matança, després d'una investigació, va resultar haver-se produït fora dels límits del districte. Un nou atac es va produir el 1849 i es va enviar una expedició a les muntanyes que va pacificar el país per un temps.

El 1857 una part dels sipais amotinats de Chittagong va entrar al districte des de Tripura però foren derrotats a Latu i empesos cap a Cachar.

Els lushais van donar conflictes el 1862, 1868 i 1871; en aquest darrer any es va enviar una expedició a les muntanyes que va tenir un bon resultat i encara que van caler posteriors expedicions per la submissió completa, ja no es van produir més atacs en endavant a la plana de Sylhet. Mentre els khasis havien estat sotmesos després de l'annexió de la vall d'Assam i la darrera resistència va tenir lloc el 1831.

Fou part de la divisió de Dacca fins al 1878. En aquest any Sylhet fou inclòs a la nova divisió o subprovíncia d'Assam (excepte de 1905 a 1912 q1ue fou part de Bengala Oriental i Assam). El 1947, després d'un referèndum, fou agregat al Pakistan (Pakistan Oriental) excepte la subdivisió de Karimganj, i formà part de la divisió de Chittagong. El 1983-1984 el antic districte de Sylhet fou dividit en quatre districtes: Sylhet, Sunamganj, Habiganj i Maulvi Bazar i el 1 d'agost de 1995 fou elevada a divisió amb els quatre districtes.

El districte fou part de la divisió de Dacca a Bengala fins al 1874 quan fou traslladat a la divisió d'Assam. La superfície era de 13.955 km². Tenia 5 ciutat i 8.330 pobles. La població era:

Administrativament estava format per cinc subdivisions:

  • North Sylhet (capital Sylhet)
  • South Sylhet (capital Maulavi Bazar)
  • Sunamganj
  • Habiganj
  • Karimganj

El 53% de la població eren musulmans i el 47% hindús. L'ètnia majoritària eren els bengalins i la llengua el bengalí (92%) dialecte sylheti; el 5% parlava hindi i el 1% manipuri. Les castes principals eren bramans, kayasths, baruis, goales, napits, telis, das, jugis, shahas, dom-patnis, kaibarttes i namasudras o chandals. Altre ètnies eren els manipuris, els originaris de Tripura i els haijongs.

La subdivisió de North Sylhet tenia una superfície de 2.732 km² i població de 463.477 habitants amb capital a Sylhet (13.893 habitants) i hi havia 1.956 pobles. La subdivisió de South Sylhet tenia una superfície de 2.176 km² i una població de 379.158 habitants amb capital a Maulavi Bazar (població 2.481 habitants).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 24° 23′ 25″ N, 91° 33′ 09″ E / 24.39030001,91.55250001